Bon any nou masques!
Per encetar aquest 2013 de la millor manera possible ja teniu aquí la primera crónica de l’any sobre una de les darreres curses del 2012. “Mande”? Com s’entén tal prodigi? Anem per parts que la cosa s’ho mereix.
El dilluns a les 17:00 davant de l’FNAC, tal i com feia dies que s’anunciava des del fórum, un munt de masques esperaven per fer-se la darrera fotografia de grup d’enguany. Un munt? Si! Un munt! Tants com per amb prou feines hi cabíem tots… jutgeu vosaltres mateixos! Quin goig, si, quin goig, oi presi? Quin plaer acabar l’any en tan bona companyia!
Deixeu-me dir que ja abans de començar la cursa vam assistir al primer fracàs… Patatacman, on ets? La veritat és que per moltes il·lusions que ens fessim, esperàvem quelcom molt més espectacular! I no ens val recordar disfresses d’anys anteriors! Que de tota manera tirarem de fototeca ;). Així doncs, el justicier Peluconman, que havia proposat ser pollastre per un dia, prometia venjança…
Ja posats en marxa ens dirigirem cap a la línia de sortida on ens esperaven els respectius calaixos (que comencen a quedar-se petits per les dimensions que està adquirint la cursa), alguns escalfaran dintre dels mateixos, d’altres pel parc, pero sens falta ens anem retrobant a l’interior dels mateixos impacients pel tret de sortida! Tot preparat per arrencar a còrrer, deixant ben lluny els problemes que ens han perseguit aquest darrer any i començant a bon ritme per satisfer els desitjos pel pròxim!
Tret de sortida… i l’adjectiu històric torna a venir perfecte per l’ocasió. Teníem dos dels nostres iogus amb intenció de fer mal, molt mal… Objectiu sub35? Quines bèsties pensareu! Impossible! Doncs bé, habemus nova millor marca masca als 10 quilòmetres. El Ferran i l’Aaron entrant de la mà com a vencedors amb 34:31! Sense paraules, sou molt grans! Aquesta tarda del 31 de desembre de 2012 quedarà marcada com el dia que vau donar un cop sobre la taula, perquè dir que això no ho millorareu… no crec que ningú dubti que ho fareu!
Per darrere s’havia organitzat una barqueta ben nombrosa, on l’Anxo va demostrar ser clarament el més fort, deixant el cronòmetre en 37:01, un “tiempazo” però negligència en tota regla! Darrera va arribar el Navete amb 37:59, evitant-la per tant per ben poc, i demostrant perquè és el perfeccionador de la táctica ninja, qui t’ha vist ja no et veu! El desconegut Peluconman (38:25) es surt amb la seva, i a més d’apuntar-se “un tanto” entre la munió de corredors (més en el sector masculí que en el femení tot s’ha de dir), aconsegueix triomfar sobre el seu arxienemic Pseudopatatacman (38:41), tots dos baixant de 39.
Altres components de la barqueta que van desconnectant pel camí son un servidor, que a diferència d’altres anys no pateix gens i disfruta del públic com sempre, marcant-se una senyora negligència amb 39:04. Per darrere un Toni que també li ha agafat el gustirrinín a això de baixar de 40 i tornar a cascar-se un gran crono (39:29), demostrant que hi ha marge per millorar. I el Casera aconsegueix no desbravar-se i marcar un bon 39:44 per acabar l’any.
No gaire lluny trobem moltes més històries! Per exemple el Marcus es queda a tocar del seu objectiu de sub40 (40:01, que no és negligència, que és marca personal!) el que vol dir: 1) el #reptenassos ha quedat superat!, 2) ja estem buscant un nou repte perquè això està al caure i és evident… El Putot demostra que el temps d’anar fent el sansilvestre no ha acabat i es marca un gran 41:47, en Mario que encara té força per fer mal (41:56), en prepararem de bones…, i en Jordi que el farà tan bon punt li donem un poc temps per recuperar la forma (42:17).
Per cert, parlant de forma, en Jaumega no fa res més que superar les seves expectatives cursa a cursa! Atura el crono en 42:53 i demostra que és el del clan de les formiguetes, sempre cap endavant i mai cap endarrera. En Mallorco pel seu compte també marca un gran temps amb 44:19, felicitats! I també per sota de 45 han estat el Tonimara (44:23) i el Pinell (44:33).
També tancant l’any de la millor manera arriben amb grans temps el Javi (45:25), el Kaiser (45:37), la Leo (47:34) i el David (56:06). També l’Avi (52:05) destronat ara com a millor marca dels masques però donant lliçons a cada cursa, si senyor! I d’uns quants masques més que tot i no aparèixer en aquest resum també van ser-hi pels carrers de Barcelona! (Lluc espero que les molèsties no anessin a més!)
Deixeu-me que tanqui aquesta crónica desitjant-vos un gran 2013, que encara que moltes veus ens diguin que aquest serà un any de pas i que tindrem més ombres que no pas llums, nosaltres poguem demostrar que s’equivoquen, tot procurant no perdre de vista els nostres objectius i il·lusions i sobretot fent el possible per assolir-los i que aquests continuin endavant. Que la decisió amb que empreneu les curses amb la samarreta lila sigui senyal de com us preneu les coses dia a dia! I així retrobar-nos dintre d’un any, amb un ambient igualment genial i somriure encara més fort per la darrera fotografia de grup al crit de MAS-CA!
Així que acabo com començava… Bon any nou masques!
