Cròniques Les històries més masques!

MITJA DE BARCELONA 2013

MITJA DE BARCELONA 2013

Hoy ha hecho un día espléndido para correr una carrera. Ni frio ni calor y además, nublado. Ya en el guardarropía, al ver esa indescriptible cola, me han entrado los nervios (joder….que cola!!!). Los nervios se han ido acrecentando a medida que iban pasando los minutos…y, evidentemente ya ha sido la “repera” al ver las colas para ir al servicio. Porque ineludiblemente has de pasar por el para poder salir de meta sin ningún líquido en el interior de tu cuerpo que pueda impedirte una buena aceleración… Llegados a este punto, únicamente pueden entenderme las féminas…No sois conscientes de la suerte que tenéis los del sexo contrario…Menos mal, que en esos momentos pasas de todo y entras ” a saco” en un bar. Pero te encuentras con lo de siempre, una cola infinita en el aseo de señoras y dos/tres tipos en el aseo de caballeros. Ayer opté por cambiarme de bando. Y como quien no quiere la cosa…por breves momentos hice de mi capa un sayo y me metí en el aseo de los tíos. Todo perfecto. Al salir, me sorprendió la cola de chicas que habían optado por lo mismo que yo. Claro que si…, con un par…!!! (jajajajaja). Ya ligera de líquidos, me dispuse a encontrar a mis tres acompañantes, cosa que no logré. Me dirigí a los cajones de salida, y allí encontré a una buena parte de masques. Como siempre, todos nos deseamos suerte. Desde aquí, mis disculpas al joven masca al que le di unos buenos golpes en la espalda, producto de los nervios…No se quejó, aunque me miró un poco raro…

Diez, nueve, ocho, …tres, dos, uno:

LA MEDIA COMIENZA !!!!!

Es una carrera llana, se podía intentar alcanzar una MMP. Corramos un tupido velo sobre el Paralelo ya que la Organización tiene la decencia de ponerlo al principio de la cursa, que vas a tope…y como que no se nota…Llegados a este punto, al final del Paralelo, me encontraron Albert y Mónica. Los tres recorrimos un buen trecho juntos, hablando y riendo pero, ineludiblemente, sin apenas esfuerzo, transcurridos unos Kilómetros, Mónica nos dejó atrás.

Suerte de Albert, que tiene super controlado lo de regular el tiempo porque sino yo petaría en el Km. 15. Gracias Albert !!!

Bueno, tras una cursa en la que me encontré muy bien, logré una MMP: 1:40:09. Muy contenta.

Ahora bien, me consta que han habido otras MMP, pero todavía no domino ni el nombre ni el apodo de todos y como que no me quiero dejar a nadie, voy a limitarme al hecho de manifestar que efectivamente se han roto cronos…!!! Felicidades !!!

Pero he de formular UNA PROTESTA en voz alta: Fue producto de la casualidad que nos encontrarnos algunos al final de la carrera, porque encontrarnos al principio… menuda quimera!!!

Señores !!!!!! NO HAY FOTO !!!

NO HAY FOTO DE GRUPO!!!

Y eso que a esta media hemos ido bastantes…!!!! Pero bueno, supongo que “FOTOS DE IMÁGENES PARCIALES” sí las habrán… Yo cuelgo la de “CUATRO MASQUES ILUSIONADOS” a la espera de que los demás participantes cuelguen las suyas (que espero existan…) y entre todas hacer un “collage”…para tener así, una FOTO de GRUPO del día de la MEDIA MARATON DE BARCELONA 2013….!!!!

 Salud y Km. !!

BDN Running 2013 o LA CURSA DELS TRES FRACASSOS!

BDN Running 2013 o LA CURSA DELS TRES FRACASSOS!

Hola hola!

Aquest matí un bon grapat de masques ens hem donat cita a la veïna ciutat de Badalona, BDN pels amics, per a còrrer la cursa de 10km que des de l’any passat s’organitza. I si continuen així segur que en venen moltes més! Benrebuts pels nostres liles amfitrions badalonins posavem així de contents poc menys de mitja hora abans de la cursa, veient que el temut fred potser no seria tant… M-A-S-C-A!!!

Segur? Perquè escalfant no vegis quina alegria el vent que ve de cara… Poc abans ens havíem trobat a un dels pocs peros que ha tingut la cursa d’avui, que ha sigut la llarga cua per guardarroba, encara que pel que he vist ha avançat prou de pressa. Però vaja, un camió de la coca-cola per 2000 persones? Aviat, després dels exercicis i estiraments corresponents ens hem situat a la sortida, que aquest any ha estrenat calaixos.

Allà és on per primer cop apareix la paraula FRACÀS! Vet-ho aquí que qui la pronuncia és algú que la patirà en aquest 10k… aquest individu (que no heu de confondre amb el gran Rappel) afirma que en aquesta cursa és produirà UN, i per a que no hi haguessin dubtes defineix que s’entendrà per fracàs: no baixar de 38′ en els de la barqueta vermella. Les cartes son sobre la taula. Per cert, algú que no estigués en aquesta conversa sabria dir-me: quin és el nostre endeví masca?

El cas és que al final no ha estat un FRACÀS sino que han estat TRES. La meitat dels que estàvem en perill de caure a l’altra banda de la línia vermella. Però anem per parts… que la BDN Running ha estat molt més que això!

I és que cada masca és una història! I no és un tòpic no. El nostre ultraman, el Maura (altrament dit sr. Bussetus) no deixa d’acumular quilòmetres, menys mal que no els comptes amb agulles sino aquestes ja s’haurien tornat boges! Dintre de dos setmanes a la Marató de Sevilla ja veuràs com tots aquests km’s sortiran a la llum i anirà genial!

El Marc es presenta amb el somriure d’orella a orella i es marca una bona cursa a duo. És el primer cop que coincidim en una matinal de diumenge, que vinguin moltes després d’aquesta! Una altra que poc a poc va tornant es la Mak, que fa una cursa millor que la de Sant Antoni, patint molt menys i en gran companyia! Com m’agrada veure’t a l’acabar amb aquesta energia, la secre ja és aquí!

Petit ensurt el que ha tingut avui el Kaiser, espero que al final no hagi quedat en res! De tota manera és una bona cursa i la Marató ja és més a prop! A més fa els darrers quilòmetres junt amb el Putot, que en fa 5 al seu aire, però després diu allò de “més val ben acompanyat que no sol i malament!”. Alguns criticaran aquest gest però jo et dic, has demostrat tenir més seny que d’altres company!

Bé, i arribem a la part morbosa de l’assumpte, que ha passat amb la barqueta vermella? El nostre líder (i que si no vaig errat es col·locarà encara que sigui momentàniament segon de la lliga championchip) ha donat un cop sobre la taula i ha demostrat perquè ho és. Gran Anxo! Ja al primer 5k anava al capdavant i gairebé ha doblat en el segon.

Darrera hem arribat (patint en el meu cas, animant i picant-me en el del Ferran) dos més que hem salvat l’orgull (ha tocat remar això si!). Subidón als darrers metres amb els ànims del gran fotògraf :D, la parròquia masca badalonina ^_^ i l’Iban :P, i finalment creuar la línia de meta plegats i amb la improvitzada (però d’on l’has treta?¿ :O) bandera del recordman masca.

A partir d’aquí és on la paraula FRACÀS reprén tota la seva força, amb dos casos flagrants! Presi… que és això de FRACÀS i NEGLIGÈNCIA a la vegada? No pot ser… a la següent tornarem a sortir així i aquest cop si, vencerem! El Navete encara podríem dir que salva una mica l’honor, pel fet de ser qui entra just davant de la primera dona, aquest si que sap posar-se per sortir a les fotos! Això si, seguim havent trepitjat la línia vermella.

I en darrer terme… Patata? Salva la negligència però el FRACÀS és gros, ell mateix ho reconeix al final de la cursa, d’una manera tan clara com sols ell n’és capaç. “He patit com una p… per baixar de 40!”. Tranquil Jutge Únic, els bons temps estan per venir, la tri i la temporada de nocturnes esperen! I aquí és on estem forts, no?

Resum de resultats masques:

Els “sinpa” hem fet els 10km’s en 37:54, per evitar que el jutge únic no homologués la MMP però en canvi si que ens deixés comptar el temps com a negligència i fracàs…

Apuntada queda per fer-la l’any que bé “conpa”, bon tracte al corredor, bossa generosa, avituallament al final de cursa abundant, animació durant el recorregut… Només ha faltat que els que ens animaven amb ganes i envejeta a parts iguals fossin corrent amb nosaltres! Paqui, Iban, de segur que ben aviat us tenim de liles altre cop, i gràcies per fer-nos que acabar els 10km hagi sigut més fàcil. Ànims a tots els altres que esteu aturats, tard o d’hora ens tornarem a trobar amb les sabatilles posades!

Sols queda afegir que alguns masques, pensant en la Marató per la que queda més i escaig han tornat a casa corrent, falta saber que ha passat en aquests llargs quilòmetres… així que esperem els vostres comentaris!

Salut i km’s, que les pròximes setmanes son de grans reptes!

Cursa col.legi de metges 2013

Cursa col.legi de metges 2013

Bona nit a tothom, us escric un any mésperquè el dissabte 13 d’abril es fa la cursa del COMB (col.legi de metges). L’any passat la vam correr la formigueta i jo. És una cursa de 8 km’s, ben organitzada (300 inscrits màxim). Barateta 4 eurus crec  (per metges és graaaaatis), regalen samarreta tècnica, alguna coseta més i sortegen coses i es fa a Sant Cugat (es fica pel parc que arriba fins a can Borrell (terra i asfalt). És cert que no compta pel championchip, però hi ha bon ambient i sol anar Bonastre, Arcadi & company.  En fi una cursa diferent per qui li vingui de gust, jo ja m’he inscrit.

 
Apa, a veure si ens veiem en breu en algun entreno, a partir de març no tindré excusa d’horaris!
 
Sheila 
 
PD : el link de les incripcions:
 
http://eolymp.cat/inscripcions/inscripcions.php?cursa=55123
Mitja de Terrassa -versió Dug

Mitja de Terrassa -versió Dug

Bubbb, buuubb , buuuuub guau……( per respecte a la manca de comprensió dels humans del llenguatge gos català el bloc masca mostra a partir d´ara una traducció , simultànea , o no, coses de masques).

El dissabte a la nit el meu amo , el Lluc es va comportar de manera rara , bé , una miqueta més rara que de normal; després de compartir una pizza , d´amagat de la mestressa , és clar, ens vam asseure al sofà de casa  i m´anava donanr , en una tassa de café amb llet, glopets de cervesa ( ell se´n fotia una de les seves ). Jo ja vaig veure que allà passava alguna cosa rara. Aban d´anr a dormir em va agafar , em va dur al balcó i vam fer una cosa encara més estranya , deia que ens haviem de concentrar; i després de la cervesa , quina barra ! concentrar-se! Jo estava mig adormit i feliç com un xínxol!

Diumenge , ens aixequem d´hora, tota la familia , el meu amo vestit  de masca, cotxe , tot de gent també disfressada com el meu amo, però no de masca ( a mi em falta la samarreta!!!), de cop i volta em deixa amb la mestressa i se´n va capu……

 

La mare del tano el meu gos no se´que estava fent amb l´ordinador, em van dir que era inteligent però , collons , ho arribo a saber  i el porto  a algun partit polític a veure si faig la primera pela.

La mitja de terrassa: una molt bona carrera per saber com estàs de forma , exigent, distreta , sense enmascaraments amb llargues baixades, bon regal , organització correcte i no massa gent. En definitiva una carrera que et possa al teu lloc, amb algun kms que sembla mal medit , entre el 10 i el 13  i al final ; però no saps si és que no ho han fet bé o si les continues rampes  t´han deicxt tant fet caldo que són les cames les que no funcionen.

A més fa anys , hi havia una rampeta de 6 kms que et deixava trinxat, literalment irrecuperaple. Jo pensava fer 11 kms sol i 10 amb el gos , entreno tres dies a la setmana amb ell i volia provar com es desenvolupava en carrera. Feia 4 mesos que no feia una mitja i  les sensacions eren : a veure què sortirà?

Em trobo amb el Ferran a la sortida , sembla nerviòs , deu ser l´edat; m´explica que vol fer 1h 20m o 1h 17m , potser no l´he sentit bé . Bé ja s´ho farà ( em sembla que si que ho farà , al menys per la cara que fa) Pocs minuts abans del tret de sortida  arriba l´Anxo que ja ha fet , això diu, 6 kms, per preparar la marató , suposo , ell vol fer 1h 25m. Em sembla que sóc l´únic que no sap què farà. Sortida, tranquilitat i aveure com responen les cames , còrrer per sensacions és molt millor que còrrer per crono , disfrutes més . 

La cursa enganya, primer costa una mica afgafar ritme , dos kms , després voles , fins al 6 , més o menys , continues amb rampetes , algunes suaus d´altre no tant , que et van minant les cames i la moral. El Ferran el veig un parell de vegades llençat. L´Anxo em ve a darrera  amb el globet ( pobre paio, el del globet) de 1h 25.

Al kms 11, portava 41 minuts llargs , m´aturo i agafo el Dug , el gos. El capullo sembla que s´ho passa bé , l´animen , i a mi no em diue res!!, bé si que faig trampa , ja m´agradaria veure als simpàtics que em diuen trampòs anar per sota de 4 m amb un gos que tiva cap a un costat que borda a les motos i que es para  a fer un parell de pixades i a olorar dos culets de gossetes terrassenques . Arribem amb  1h 22m 50s…..

 

Bubbbbb  bubb…..( continua la traducció ) Si si , el meu amo es posa tot el mèrit a ell , ja al kms 12 anava més cardat , tanta cervesa , ell diu que és pels oligoelements , i jo qua m´ho crec. Vaig còrrer  10 kms  divertit, sobretot perque vaig coneìxer dos gossetes amb uns olor fan…..

 

Cony de gos em sembla que hauré de posar una altre contasenya al meu oridinador i als meus comptes

Resumeixo , resultats masques:

Ferran 1h 17m 52s, fantàstica marca , no sabeu que vol dir fer aquest temps i a Terrassa. Em va dir que al final havia patit una mica , que s´havia passat al principi. Si no arriba a patir que hauria fet!!!

Lluc & Dug 1h 22m 50, vés a saber que haurà escrit el capullo de meu gos , ni en els entrenos puc anar tranquil, ahir vam fer club , forum , hotel vela ab 40 minuts , i després tornant encara m´apretava.

Anxo , com un rellotge 1h 25m 06, no acabo d´entendre com es pot controlar tant.

Encara que no els vaig veure també hi havia el Toni Criado , amb 1h 34 m 13s i el Juan Rodríguez amb 1h 50 m 15 s. Felicitats

Bé ja ho sabeu , si algú vol fer sèries atota llet llogo el Dug , no us decebrà!