MITJA MARATO DE GRANOLLERS 2014.

El fandes ens fa arribar la seva crònica…

Una crònica mig fora, mig dins, Mitja Marató de Granollers 2014.

Quan et parlen de la Mitja Marató de Granollers no et diuen paraules petites. Que si és la

millor mitja organitzada de Catalunya (i la majoria de les de fora, segons diuen els que son

més viatgers). Que si és una cursa que no és plana, però on si hi corres amb cap, ella et pot

ajudar a volar. D’uns darrers kilòmetres de “gallina de piel” que treuen el millor de tu. I una

organització que no sol despistar-se en els detalls.

Així hem anat un bon grapat de masques com a bons “catacurses” a la capital del Vallès

Oriental. En total 12+1 samarres liles ! I aquest número no perquè siguem supersticiosos,

sinó per la presencia d’un tal “Alberto” fent un bon shadow (aprofito per donar les gràcies i

desitjar una prompta recuperació al veritable Alberto!)… No hi ha fotografía de tots perquè la

convocatòria per fb no ha fructificat, esperem que els problemas amb el fórum es solucionin i a

la propera sortim tots! Això si, no hi han faltat el Carles, la Bego i els Shadows.
Els “outsiders” Navete, Putot, Casera, Jordi, Cabrera i Pinell també han deixat el pavelló ben

alt, veureu! Els tres primers eren, en el dia d’avui, les primeres espases (ens hem topat amb

l’Aaron, però avui feia de llebre i pel que hem vist amb èxit!) i així ho han demostrat. En Nacho

segueix tocat per una vareta i tot cronòmetre que posa en marxa el destrossa, colosal aquesta

El senyor de la muntanya també demostrant que està en un bon moment de forma, és veritat

això que ens han dit que avui has estrenat bambes noves i de trail en una mitja? Si és així, i

a més ens quedem a pocs segons de marca… Estem davant d’una candidata a mascada de

2014? Del nostre “Vamos Rafa” particular què dir… Diuen que no entrena quasi, però dimarts

pujades i pam, diumenge MM Granollers i 1h30. Bravo bravo bravo! Hauran de posar algú els

retrovisors en poc més d’un mes?
I arribem a la part que implica al “nou Alberto”, qui ho escriu, però sobretot al tato Sergio.

Gran gran gran. No gran grandiós! Havíem aparaulat que l’acompanyaria del km 4 al 19 (per

sort al final he pogut alargar fins al 20) per buscar la seva mmp i a més baixar de 1h35m. Ja a

l’hora de planificar l’estratègia va triar l’opció valenta, però és que marcar-se un alarde a 4’13’’

en el km 18, parlant, aplaudint, picant de mans i baixar 2 minuts la seva marca és quelcom que

s’ha de viure! I això ha estat per les teves cames i actitud, jo he tingut la sort de compartir-ho i

disfrutar-ho, sens dubte una matinal com la d’avui dóna per moltes anècdotes!

Un altre que venia a arriscar a l’antiga Granularios Subteriore era en Jaumega, objectiu: baixar

marca i si podia ser amb menys de 1h37 alegria doble! Dit i fet, i amb el mascasprint del dia,

felicitats! Igual que la resta dels que teniu el repte del 16M ara és hora d’activar definitivament

el #roadtoMarathon, però “que te quiten lo bailao”! I no parlem de la teva gestió de cursa, es

nota que no era el teu primer cop en La Mitja.

I atenció, aixequint-se i aplaudeixin, que pel carrer Francesc Macià apareix el primer dels

debus d’avui! Somriure d’orella a orella pel Galindo, que no s’ha deixat enduur per les ganes i

ha sabut córrer al seu ritme i acabar amb un 1h38m que olora molt bé de cara a futur! Ben a

prop d’ell arribava el nostre bentornat cronista, demostrant que amb paciencia, calma i fent

les coses ben fetes tot va sortint, apropant-se als seus registres personals i això és molt i molt

d’admirar. Ets un gran Carles, m’ha encantat veure’t en aquesta cursa tan especial.
A continuació dos incombustibles. La nostra gadgetowoman també ha estat valenta, així

que no queda més que treure’s el Barret, olé! El que ha fet que el tram favorable fos menys

favorable, això si el positivisme no ens el treu ningú, a la próxima hi tornem. El Francisco

arribava poc al darrera i demostrant que allà on va dóna el do de pit.

I tornem als debus… Amb l’extranya parella, l’Alex i el Miquel, que l’havien estat preparant a

consciencia (o no? :P). La seva és la crónica de qui s’enfrenta al desconegut i acaba triomfant,

els primers km’s d’il·lusió i alhora d’incertesa, amb molta animació que ajudava que la primera

fos més forta. Ja de baixada l’Alex ha demostrat el seu bon fer, animant i baixant temps, amb

uns darrers 4000 metres al més pur estil walking dead… Per acabar tots dos amb una marca

genial ! Així fan el complet shadow a la mitja i demostren que hi ha molt i bo per fer.
Conclusions? Una: corroborem que els masques ja no son uns anònims a Catalunya.

Comentaris com els de “mira, aquests son dels masques” els hem sentit en la matinal. I algun

ens buscarà avui després dels “Som-hi masques !” que s’han sentit pel Vallés. Posant Sant

Andreu també en el mapa, amb una bona representació d’Andrerunners, es nota que el barri

corre. Dos: potser és una mitja un “pèl” cara, però venint aquí ens posem en bones mans. I

no sols literalment en la zona de massatges! Un desplegament brutal, des de l’organització

que procura tenir tots els detalls ben cuidats (instal·lacions acondicionades per a cobrir les

necessitats fagi el dia que fagi, procurar que en el previ, durant i post de la cursa al corredor no

li falti de res) fins uns voluntaris, que no he comptat però son molts, amables i atents. Bravo!

Això no vol dir que no hi hagi coses a millorar o recuperar: control calaixos o conveni amb

RENFE.

Tres: la gent fa la diferència. I és que aquesta cursa no seria ni la meitat del que és sino és

per com s’hi volca la gent en ella. El pas per Granollers-Les Franques-La Garriga és de “gallina

de piel”, però és que et trobes animació en qualsevol encreuament o rodona. He perdut el

compte de vegades que hem aplaudit i les mans que hem picat amb el públic, però creieu-me

que si us diuen que el tram final és favorable no és tant per la baixada, sino per l’ambient que

et porta volant!

Tens la fama ben merescuda Granollers!