Un pòquer de cims

L’estiu ens posa a l’abast la possibilitat de convertir en realitat modestes aventures filades a l’escalf de la resta de l’any. En el meu cas, aquest esperit sempre té l’horitzó de la muntanya i pren una direcció, els Pirineus. El company ―en Ramon― amb qui comparteixo l’estima per la muntanya, ho expressa així tot just albirem els primers contraforts pirinencs: ja som a casa! I jo ho comparteixo plenament, ubi bene, ibi patria deien els llatins.

Enguany l’objectiu era l’ascensió del Posets, de dos dels Clarabides i del Gías, en total quatre cims per damunt dels tres mil, un repte en forma de pòquer. Tots aquests cims formen part del Parc Natural de Posets-Maladeta a la província de Huesca.

La primera etapa va consistir en l’ascensió al pic Posets o Tuca de Llardana per la seva ruta més habitual i curta, la que puja des de la vall d’Eriste per la canal Fonda. Ho vam fer en dos dies: el primer vam pujar des del pont d’Espigantosa fins al refugi Ángel Orús on vam passar la nit, i el segon dia vam fer el cim i a continuació, vam fer el descens fins al punt d’inici.

El massís del Posets és el segon cim més alt de la serralada pirinenca, després de l’Aneto; es troba aïllat i proporciona una visió panoràmica excepcional.

IMG_1488_320x240IMG_1520_320x240

La segona etapa va tenir lloc a la vall d’Estós i també es va desenvolupar en dues parts: la primera fins el refugi d’Estós i l’endemà, l’ascensió als cims. Els Clarabides són un conjunt de tres cims, dels quals vam coronar-ne els dos més alts per a continuació adreçar-nos al Gías a través d’un coll i concloent l’últim tram amb una grimpada.

Han estat unes jornades viscudes intensament, doncs m’han proporcionat l’oportunitat de conviure plenament amb la natura i això s’ho val prou.

20180806_100834_320x240IMG_1542_320x240

You may also like...

Deixa un comentari