EL TOUR DEL VIGNEMALE

Enguany  hem inaugurat l’estiu amb el Tour del Vignemale, una ruta per etapes de gairebé 50 kms al voltant del massís més emblemàtic del Pirineu  francès i incloent-hi l’ascens al Pique Longue i al Petit Vignemale. Què fa tan singular aquest massís? Doncs la seva naturalesa alpina: està format per deu cims disposats en forma de corona que tanquen el glaciar d’Ossoue i per descomptat, la disposició dels materials de les parets ribetejades per unes crestes ben esmolades.

Vam iniciar el tour a Sant Nicolàs de Bujaruelo per l’antic camí que unia els pobles de Torla i Cauterets, seguint la vall del riu Ara fins el seu naixement. La pluja ens va acompanyar des d’un bon principi i amb l’alçada es va transformar en neu. Al fons de la vall el camí s’enfila per accedir al coll de Los Mulos, però la boira espessa ens va fer perdre les fites i vam baixar pel dret fins Les Oulettes de Gaube on hi ha el refugi del mateix nom.

L’endemà es va llevar ras i vam poder admirar la cara nord del Vignemale i el glaciar de Gaube. Però la bellesa del paisatge, no amaga les alteracions que s’hi produeixen: el glaciar ha perdut ben bé el 70 per cent de la seva massa en cent anys. Aquest és un patrimoni condemnat a desaparèixer.

La segona etapa va començar en direcció al coll d’Ossoue (2734 m) per accedir al refugi de Baysellance. Abans però, des del mateix coll vam fer l’ascensió al Petit Vignemale (3032 m). L’absència de núvols ens va permetre calibrar la bellesa espectacular de l’entorn. A continuació vam fer cap al refugi per a fer un bon àpat a l’aire lliure i preparar la tercera jornada.

L’endemà ens vam llevar a les cinc amb la finalitat de completar el tour. El repte era exigent: pujar el Vignemale i completar la volta fins a Bujaruelo. Per accedir al Pique Longue (3298 m) cal superar el glaciar d’Ossoue, el més llarg dels Pirineus amb pendents pronunciades fins als 35º. Un cop dins de la corona del circ cal grimpar per la paret formada per materials molt descomposts i finalment, crestejar uns metres fins el cim. No cal dir-vos les sensacions de contemplar tot el que ens envoltava!

Vam tornar per la mateixa ruta fins al peu del circ i des d’allà, vam iniciar el descens pel camí d’Ossoue fins arribar al Barrage d’Ossoue. En aquest punt vam tornar a pujar per la vall de Canau fins el Port de Bernatuara (hi ha un llac preciós) i ara sí, el darrer descens –gairebé mil metres- des del coll fins a Bujaruelo.

No cal dir-vos que ho he passat de primera: la muntanya em nodreix d’emocions especials i em fa amidar el sentit de les coses defugint l’artificialitat.

IMG_0460_180x240IMG_0468_180x240IMG_0490_320x240IMG_0502_320x240

You may also like...

Deixa un comentari