Cursa dels Dos Turons 2017: una edició especial

El passat 15 de gener es va celebrar la XVa edició de la cursa dels Dos Turons a Moià. La convocatòria de 2017 donava opció a participar en diverses distàncies i especialitats des de curses infantil, canicros, caminada i marxa nòrdica. Però la prova estrella ha estat la mitja de muntanya, recuperada després de molts anys de no disputar-se a les contrades.

L’organització entusiasta del GEMI, el grup excursionista de la localitat, ha proporcionat la possibilitat de viure una experiència esportiva sense embuts. Per què ho dic? Doncs perquè la prova és dura, especialment a la primera meitat de la mitja amb corriols, estrets i costeruts, torrenteres i canvis continuats de desnivell. En alguns d’aquests punts cal ajudar-se de cordes i en d’altres aferrar les mans a qualsevol agafall que permeti garantir el pas.  Les coses clares: abans de la sortida ja han reivindicat la duresa de la prova.

Per primera vegada hem coincidit a la cita dos masques: en David Claramunt i un servidor. S’ha llevat un dia fred i assolellat, però hi havia ganes tot i les expectatives modestes que hem compartit en els preliminars. A la Catalunya central hi ha molta afecció al cros i hi ha molt bons corredors (el primer classificat ha marcat 1.44!), potser per aquest motiu la sortida ha estat força ràpida i en David ha seguit l’estela. Així doncs ens hem separat tot just s’ha donat la sortida i cadascú ha encarat el repte com ha pogut.

En David ha finalitzat amb un registre de 2.28.07 i jo el trobo força meritori atès la naturalesa de la prova. En el meu cas les circumstàncies han estat adverses doncs he patit una caiguda que m’ha obligat a retirar-me en el quilòmetre 11. La trompada ha estat de primera i he aconseguit esberlar-me aquest cap tan dur. En fi, una altra per explicar-la. Però si que he tingut l’ocasió de comprovar dues coses que em semblen molt importants: la solidaritat dels corredors de muntanya i la fragilitat dels serveis previstos quan es produeix una incidència. La primera, deixa un regust fantàstic; la segona, deixa entreveure molts interrogants.

imatge 2017Dos Turons 2017

 L’estatua del darrere és la de Sant Sebastià, el de les sagetes: poc comptava que l’estat lamentable amb el que jo acabaria m’agermanaria al seu cos foradat.

You may also like...

Deixa un comentari