He encetat l’any amb una ruta pel massís de Montserrat, concretament per la regió de les Agulles. La proposta ha vingut de la mà d’un company sallentí i m’ha procurat un recés imprescindible entre el torrons i el tortell de reis.
Montserrat proporciona molts al·licients de caràcter estètic, esportiu i de convivència amb la natura. En el meu cas feia molt de temps que no hi anava i la veritat és que n’he gaudit força de l’entorn i de la companyia.
La proposta consistia en fer una ruta circular partint i finalitzant a Can Maçana, un dels molts punts d’informació, interpretació i pícnic que hi ha dins del Parc natural de la Muntanya de Montserrat. A les vuit ens hi hem posat entremig de la boira per anar a cercar el Coll de Can Maçana tot continuant en direcció a la Roca Foradada i la Cadireta. Hem continuat camí del Coll del Port amb l’oportunitat de contemplar les roques, anomenades popularment Agulles. La muntanya ofereix un paisatge d’una bellesa exclusiva amb vistes panoràmiques i roques de formes molt singulars.
Hem anat trobant infinitat de corriols senyalitzats amb colors diversos i tot i alguna desviació fortuïta l’itinerari ha reeixit en la bona direcció. Entremig hem hagut de superar passos ferrats i canals equipades amb cordes fixes que han afegit més emoció i distracció al recorregut.
Al voltant de les dues hem tornat a Can Maçana amb la gana feta i satisfets de la jornada viscuda. Crec que l’experiència s’ho val i per aquest motiu m’ha semblat oportú compartir-la amb totes i tots vosaltres.
Ep, si cal ajudar a desengreixar el cos dels àpats nadalencs, també s’ho val oblidar-se de tant en tant de cronos i marques.
Salut,
