Behobia-Sant Sebastià, no és una cursa qualsevol!

Avui fa dos setmanes que cinc masques tornàvem en un León de la cursa més representativa d’Euskadi (d’asfalt, és clar!). I potser de tota la península. Per què no hem pujat la crònica fins ara aleshores? La resposta: recuperar-se dels pintxos, txacolis i la resta de la gastronomia basca no és cosa de dos dies!

Si quelcom ens va quedar clara aquests tres dies d’escapada atlètica(?) és que córrer és l’excusa però hi ha molt més. I és que el nom de Behobia-Sant Sebastià sembla bipolaritzar-ho tot, però amaga molts secrets. Us descobrim alguns en el nostre diari de viatge.

eTRkLwJC2YX2sykQ3kgAkeHS5ioMdclRh7P6PT2S12k

Som i serem masques!

DIVENDRES, FENT CAMÍ

“Y ahora estoy, aquí sentado, en un viejo Cadillac de segunda mano…” podria ser la sintonia que ens acompanya, però no! Ni estem “en la ladera del Tibidabo” ni el sol que ja declina ens atura… Es presenta la tripulació: pilot Alex, copilot Jaume, dj Carrasco, professor Carles i pinche” Dani.

I7_dk6f8VEgLKpvUy8gWwlHeTjyyJ8S4ixJoHYLuw5M

Quina estampa per terres aragoneses!

Ple fins a la bandera en el còmode Seat, que devora kms vers el País Basc. Pel camí van quedant les terres catalanes, Aragó, la Rioja i Navarra, on ja veiem els primers noms en euskera. Encara que el mateix relleu ens canta quan entrem a la comunitat de destí, pujades, baixades i túnels indiquen, tot i que la nit no permeti dosfrutar-ho, que som en terra de valls i valls.

Nosaltres ens dirigim a Hernani, ciutat de tradició industrial aprofitant el pas als peus del nucli històric del riu Urumea. Es troba a pocs kilòmetres d’arribar a Sant Sebastià, però té un fort caràcter propi. No ens sorprén que just arribar al centre, on és la nostra pensió, ens trobem una manifestació silenciosa sobre la política penitenciària actual.

BX8c4afPj9zMvSROvFJ7wNBmXn4wDiKHumx8dgcIthE

Comitiva de recepció als masques!

És tard, pel que després de deixar les bosses a les habitacions de la “Pensión Zinkoenea” (arregladita pero informal) sortim a la cerca i captura del sopar! I pel camí ja catem aquesta autenticitat d’Hernani, simbolitzada per la seva plaça major, irregular però harmònica. I les tabernes, la musicalitat dels bascos al parlar…

xi3w-N5QDIxMg0rDJGASHydB2ir_TjZP63DZFwk4Upw

La seu d’Hernani, “¡cuántas luces tienen estos vascos!”

Bon rollo és el que es respira! I més quan cauen els primers pintxos al peu de la muralla. Un 10 a la brotxeta de gambes! I ja resem al que serà el nostre patró aquests dies. Sant Txacoli!

Aqh78JnbojbKb7-WC_xaA5UY4ZmkStqpluSdbt93xi4

Txacoli et demano…

DISSABTE, AIXÒ ESTÀ EN MARXA

Bon dia! Ja hi som tots, doncs entrada la nit han arribat a la pensió tres companys: el Javi, el Jonathan i el Nigel. Els primer i el Fandes han sortit a rodar per Hernani… Com si no fessin prous kms el diumenge. A tot arreu ens desitgen que ens vagi molt bé la cursa, el que pot voler dir que aquí es viu d’una manera diferent, o bé que fem una fila de runners…

ZkS-_qrGlV0-ieXxWU9dHWCbh8-DDxU3uqi9JP4qdBg

El que veiem des de la finestra.

H_fATjGJtCxLhVdhvTZ2IEbaxikTKtyBeTe6GKfOa6QBon dia pensió!

Avui baixarem a Sant Sebastià, però abans esmorzem per agafar forces i donar una altra volta per Hernani. Es confirma l’encant que té aquesta localitat, el centre del qual es considera bé cultural. I nosaltres, de postureo total!

qstoBu08McCZGc1Q4QpKQGyEf5sZl4kLkUCiX6W3ufc

Només un va esmorzar com els bascos manen…

IMG_2796-1

Masca road!

I cap a Donosti que ens anem! A l’autobús coneixem en Rafa, que ens farà de guia fins Anoeta i que porta pffff un munt de Behobies a sobre. Poc amant de l’exageració (és basc miarma!) treiem dos grans conclusions: disfrutarem com nens a l’endemà, però que anem amb compte amb la calorada que farà.

IMG_2803

Camí a Anoeta, aupa Rafa!

Ben d’hora arribem a Anoeta, a l’estadi recollim el dorsal i al velòdrom la bossa i la samarreta. Tot molt ben muntat! Primer contacte amb l’organització prou satisfactori. Així que ens deixem enduur pel gaudi de visitar la fira abans de patejar la ciutat… Si ens deixen, que a l’Aaron tots els venedors el volen!

SbW5zRfzDPdIWIbvB7ZX4oJTvTaIXm_3anaR3fbhT4k

Ja els tenim aquí!

cwTcuZlhT1wWcLlVS-Mhj9f8ANCAFV9_95L7WChNnbk

El velòdrom d’Anoeta, seu de la fira del corredor.

c2qNgdnk_zEGmhgJV9jOVFmtIl-MJF6FoD1s2SQn6eg

Els masques arriben més amunt que ningú!

C8jO1UKFipWM9KWyENScoL-d4YTW9L5whC6e4Sq6JZ8

Unes bambes noves per la publi? ;)

I ara a patejar-se el centre històric! Tot i trobar-se Anoeta a les afores, decidim apropar-nos-hi caminant. Genial decisió! La perla del Cantàbric es troba engalanada per l’ocasió, fent encara la visita més agradable… I entre passeig i passeig, ja no podem suportar la pressió dels pintxos, la Concha haurà d’esperar a la tarda!

IMG_2811

Hem fitxat una noia basca masca… Una mica callada, però molt maca!

HIHCGVMD558zrvP6jP3Z6yxNNimhxlahIQrSoq8qUYY

En “Sansebas” els pintxos son majoria…

I ara si, arribem al mar! Pel boulevard on el dia següent anirem a petar a l’arc de meta. Es respiren ganes, esperança… I calor, fins i tot els catalans anem buscant l’ombra! Fem les compres de rigor, entre elles el sopar i l’esmorzar i prenem el tren de tornada. A Hernani falta gent, 13km i escaig per la ciutat de la Conxa bé es mereixen un descanset!

bd5t4UQNLDx6U6f237fLKZTj-1Ueg023qdkJ9CQ5rKM

La “Concha” amb el “Monte Igeldu” que amaga un parc d’atraccions…

IMG_2830

Equip!!!

BGHFw3_u5wKJBOep3Wfjp1L36uQ6EIHVgkARCGj7V5Y

Fins demà Donosti!

IMG_2843

Continuem el book de fotos demà…

 L’Urumea ens rep per passar la darrera nit… Vaja, i l’oloreta a “col” de les fàbriques, que no tot és de color rosa! Sort que a la Taberna Aralar mengem com reis, seguint la regla de “donde va Vicente…”. Amb la panxa plena fem els últims preparatius pel gran dia. I primer en grup i finalment amb la parella de l’habitació la fem petar fins que el son guanya a la inquietud en tots nosaltres.

Tots? Noooo, tots no! Corre el rumor que l’expedicionari més jove es va dedicar a descobrir en profunditat la vida nocturna d’Hernani… Els mentiders del poble en van plens. Clar que ell diu que es va quedar estudiant!

9rmLC2qwsNRZVVk0DlGgyCzxW1QY0lkwQEKIA8uEZ3E

Euskadi, on la plaça amb major vida nocturna, és la que usen els nens per jugar a la pilota (que no al futbol)

IMG_2858

La plaça de la taberna Aralar, sens dubte un dels tresors ocults d’Hernani!

DIUMENGE, A BEHOBIA FALTA GENT

El despertar del “behobià” es produeix quan encara no ha sortit el sol. Es posa vaselina i es vesteix amb les armes que havia preparat la nit anterior. Esmorza fugaçment i se’n va a esperar el tren o autobús més proper. Puntàs la col.laboració entre transport públic i organització que fa que el moviment de 34000 corredores i corredors sigui molt més senzill.

ner3h-dwKAVaGH2eH7MgGPSv3W7xY9qbpKO-I1PEkWI

Els més matinadors!

Nosaltres des d’Hernani teníem mitja horeta de tren fins a Irún i després un tram mig en bus mig a peu fins a Behobia. En total en poc menys d’una hora seríem al punt de trobada. El fet de ser tres parades de tren abans de Sant Sebastià ens permet prendre seient i disfrutar des d’abans d’un ambient de festa atlètica total.

rLr2MG4ILmEtXRjSIwsS9sIufviD4YCnQhOlT4c1XU4

Oiga, ¿ha visto mi autobús?

fN9IePro7mNe3Kdus7mEaZILPzRJJ4VEOV7v44_qnBA

Siiii, ens porten d’excursió!

Behobia és un barri mític d’Irún, a tocar del riu Bidasoa i punt fronterer entre França i Espanya. Hi va haver un tràfic de borbons en aquesta aduana… I d’estraperlo també. Ara però, els que formem una rierada de gent som els valents que prendrem la sortida des de les 10 fins gairebé les 12. Així que moment de deixar la nostra bossa i anar a esperar pacientment el nostre torn!

FE6CwRd-QEXPemX3EGk49Qif7B-Q-clGtwFdtFljbYQ

Què fot aquest paio?

IMG_2874A la verita del Bidasoa

_rwe2tU8j4j4vK_hRN2H3Chm32H-95VrkCWVm0QSltw

Els dos darrers números els que compten pel guardarroba!

Ja hi som aquí! Hem vingut a xalar d’aquesta cursa i ja estem amb la samarreta masca i fent-la petar… A l’ombra. Són les 9 i ja fot una bona calda. Avui tocarà baixar una mica el pistó. Per la megafonia l’organització ho repeteix constantment, avui NO és dia per marques.

Que diferent deu ser l’espera altres anys amb pluja, vent i fred. Molts serveis en aquesta zona (miniesmorzar, molts lavabos, mai n’havia vist tants junts…) i música canyera per alegrar el personal. Poc a poc ens anem despedint (tots els masques sortim en grups diferents, hi ha fins a 18 calaixos) i sabem que ha arribat la nostra hora, a córrer de Behobia fins Sant Sebastià!

e24iTBnlfUt782XWl4cUpujF-jxjv8YGs6tokQKqLUc

La foto de rigor!

jEIlHMPlhR6PejjRSizklmKpq57dyHRPiLfpg5OcnHA

Em queda molt pel Boulevard?

OeqOGJDrD_zwaVMoTPl7iqDHZYheBFyegebr0qzCJ0g

Mama por…

PAM! I a partir d’aquí comença la història que heu de viure! Els primers ànims ja a la sortida. El túnel de gent pels tobogans d’Irún. La duresa de l’Alt de Gantxurizqueta a rebentar de famílies cridant “Aupa!”. La baixada amb el Pirata i cia. La “gallina de piel” passant per Errenteria. Les rampotes de Capuchinos. El pas pel Port. L’Alt de Miracruz ja a Sant Sebastià. I, l’odiada i xalada a parts iguals, interminable línia de meta.

IMG-20151117-WA0004

La relació amb el públic s’ha de viure, et fan sentir únic!

12208500_928463017191404_7324096473440409970_n-1

Si a Sant Sebastià vols triunfar, el Miracruz hauràs de superar.

11045497_907442602664705_7327235709002140381_n-1

El premi és a meta!

En un dia en que acabar ja era una victòria, els cinc masques van arribar fins al final!

Alex (1h49m43s) “Vaig poder viure l’experiencia de realitzar la meva 1 Behobia, una cursa on tothom que l´ha realitzat ha parlat molt bé de l´ambient desde l´inici al final, ,i tenien tota la rao, he pogut viure l´ambient i l´energia que et dóna la gent que anima durant tot el recorregut, (un munt de vegades escoltava dir Aupa Alex),  la cursa ha sigut dura, pero amb la satisfacció de passar la línea de meta.

A part d´haver disfrutat de la cursa, he pogut gaudir d´un gran cap de semana amb varis companys Masques, amb ells he compartit riures, passejades, tapes, etc…

Esperem repetir.”

Aaron (1h47m06s)  “La primera B/SS de moltees…

Tot va començar un 9 de gener!! Gràcies a un sopar de SHADOWS, ens vam comprometre a anar a la Behobia i això es va fer realitat. Després de molts mesos esperant aquesta fita, arriba un dels nostres somnis córrer una de les curses molt popular de tota Espanya. 

Arrenquem el viatge amb el modo encès #gotobehobia gaudint d’un meravellós poble com Hernani molt acollidor i amb una pensió molt adequada. Vam passar un dissabte molt xulo amb una fira del corredor estupenda, amb un dinar bastant be i amb ruta turística per San Sebastian. 

Referent el dia de la cursa la organització tot perfecte. Una temperatura de 30 graus en una sortida a les 11:24 del matí, ja per això jo anava a gaudir de la cursa i de la bona companyia dels Masques i de l’alba, la vanessa i el Pingu. 

Acabar  dient que m’ho he passat super be i que la tornaria a fer, aupa txapeldunes!!”

Carles (1h40m29s) “Participar a la BehobiaSS és una experiència que qualsevol corredor ha de viure en alguna ocasió, això si sap resistir-se a la temptació de no tornar-hi. Aquest és el meu cas doncs em confesso un enamorat d’aquesta veritable festa de l’atletisme popular.

La Behobia reuneix alguns dels ingredients que són difícils de trobar en d’altres cites esportives i si hi són, no tenen la mateixa envergadura. El cas més significatiu és, sense dubte,  l’afluència d’animadors durant tot el recorregut sigui enmig d’una autovia com en el pas dels pobles o l’arribada a Donostia. És un públic actiu i incansable que acudeix de les rodalies amb l’entusiasme de qui sent la cursa com un patrimoni propi. I de fet, aquesta actitud és la que impregna tot allò que envolta la cursa de manera que el corredor se sent protagonista. 

No és senzill en aquests temps trobar una prova tan respectuosa amb el corredor tant pel tracte com pel que ofereix. Doncs al marge de tot allò que és propi de les curses, en aquest cas cal afegir-hi l’èpica que comporta. Sí, èpica pel perfil de la prova i per les condicions meteorològiques que acostumen a coincidir amb la celebració de la prova. L’itinerari és dur i exigent i per tant, demana un diàleg constant de l’atleta mesurant les seves forces i  condicionant el cap per a treure el millor rendiment. Enguany la meteorologia ens ha regalat una temperatura extraordinàriament elevada per a l’època. Hem corregut amb vint-i-vuit graus i un sol valent, tot un repte. No sé si en serà la causa de la quantitat elevada de corredors atesos pels serveis mèdics. Malauradament, s’ha de lamentar  la mort d’un corredor i l’ingrés hospitalari d’altres. Hem sentit en diverses ocasions les sirenes dels serveis d’emergència i fins i tot, hem hagut de facilitar-los el pas. Per aquest motiu la festa no ha estat del tot plena.

En tot cas, he viscut aquests dies a pleret, gaudint de l’ambient general i sobretot, de la companyonia dels que integràvem l’expedició masca: Aaron, Fandes, Jaume i Àlex, un plaer haver-ho compartit amb vosaltres. “

Jaume (1h39m12s) “Si San Mamés es la catedral del fútbol, la Behobia San Sebastián, es sens dubte, el temple de tots els corredors populars.

En cap cursa trobem aquesta animació als carrers durant tot el recorregut, animant als corredors des de el primer al últim.

La organització també està a l’alçada, amb tots els detalls sincronitzats al mil·límetre, mobilització de més de 30.000 corredors a la sortida en diferents onades, entrega de bossa guarda-robes i recollida molt fluida i avituallament final suprem. Potser queda a millorar l’avituallament en cursa, on va faltar aigua en un dia tan calorós, va ser una greu manca de previsió.
Un altre apreciació on encara hi ha marge de creixement seria la fira del corredor, correcte, però modesta tenim en compte que estem parlant d’una de les curses amb major participació.
Sens dubte una cita a tindré en compte en el calendari de qualsevol corredor, ja bé sigui per debutar o repetir participació.

A nivell personal, deu ni do quin embolic vaig patir dintre el meu cap durant la cursa, els ànims del públic basc et fan sentir com un heroi, vols córrer més ràpid del que pots, però el cap et fa pensar amb el que queda, Gaintxurizketa, Capuchinos i Miracruz són uns desconeguts per a un debutant en la prova i la climatologia no és la millor aliada en un dels dies més calorosos de la tardor guipuscoana.

Finalment amb una barreja de dificultats, sentiments i emocions durant un exigent recorregut de 20 kms que posen tothom a lloc, només queden les forces justes per donar-ho tot a l’últim km, en un boulevard de Sant Sebastià ensordidor i arreplegat de gent, temps final discret i millorable, sens dubte repetirem, més preparats i tant de bo amb una expedició masca més nombrosa.

Cap de setmana esplèndid acompanyat d’un grup fabulós i homogeni, barreja de joventut i veterania, de no ser per la llunyania la faríem en una fixa al calendari, tant de bo tinguéssim una cursa mirall a les nostres terres, faig volar el cap i en veig en uns anys en la “Montmeló – Sant Andreu”, travessant la serralada de marina per la Conreria i arribant a Can Fabra, possible cursa masca? Aqui ho deixo”

Fandes (1h20m27s) “Heu d’anar a córrer la Behobia! Aquesta recomanació l’he rebut durant anys, i ara entenc perquè triomfa el seu boca orella. I m’alegro d’haver-ho descobert de la mà d’uns companys que tenen molt d’amics i que han estat inoculats amb el mateix virus!

En quant a la cursa ultrasatisfet. He millorat la marca masca del casera jojojo! De tota manera crec que amb menys calor i coneixent el terreny es pot guanyar molt, aixi que tornarem a per aquests minutets que hi ha a les cames! Lo bo, que vaig xalar amb el públic des del metre 0, vaig tornar amb les mans destrossades de tant aplaudir!

La nota trista era veure tots els punts mèdics (i hhi havia molts en els 20k) amb corredors aatesos. Jo m’horroritzava pensant en el gruix de gent que encara havia de passar! Desgraciadament un no va poder supetar-ho des d’aquí molts ànims a família i companys!”

3v19eJss9sSpO4ZL2oooHY5X-40G1SULeLr0h6Q3OOc

Que grans sou l’ostia!

TORNAREM!!!

You may also like...

Deixa un comentari