Sant Cugat, una mitja sui generis

Ara feia uns quants anys que no participava en aquesta cursa i si he vingut ha estat per a provar la distància a la vora de casa. N’hi ha d’altres també, a Sabadell i la del Mediterrani. Però una mitja tant d’horeta només treu cap per a qui es proposa reptes superiors, clar (tot i la collonada de la Challenge). No sé si era el cas dels 1100 participants, no ho crec però si el meu. Aquest masca vol córrer els 42 abans de cloure l’any, a on? Doncs tot depèn del volum i de l’assimilació de l’entrenament.

La mitja dóna per a barrinar una bona estona i jo ho vaig aprofitar per a sospesar els motius de córrer a Sant Cugat. Aquestes són les meves conclusions. La mitja té una bona factura global, però hi ha aspectes que no li atorguen el plus de qualitat d’altres mitges. Un factor objectiu és l’avituallament, escàs i mal organitzat doncs si bades te’n quedes sense a no ser que t’aturis. Un altre són les referències quilomètriques doncs no sempre són prou visibles o el pas cronometrat només als deu! Ara entro en els aspectes subjectius: el recorregut a doble volta sempre té avaladors i detractors, jo en sóc dels segons quan es tracta d’una distància llarga. Una altra cosa és l’encant del recorregut, jo el poso en dubte en un vuitanta per cent tot i que l’organització ho ven com un dels punts forts. N’afegeixo un altre: la manca de públic i fins i tot de personal de l’organització amb molta presència en d’altres curses.

En definitiva Sant Cugat juga a una altra lliga per sota de les grans, però dóna la sensació de que vol aparentar estar a un nivell superior.  M’explico. 18 euros són calers, encara que ens estem acostumant a pagar preus superiors sense gaire valoració crítica. Divuit euros per la inscripció, més tres avituallaments líquids i fruita a l’arribada i una motxilla de fabricació xinesa? La demanda és inflacionista, ja ho sabem, però aquí s’està fent negoci aprofitant la conjuntura. Per cert, en el decurs d’aquest mes hi ha tres curses més vinculades a Sant Cugat! I ja sabem quina és l’oferta global de propostes a nivell de Catalunya.

Em venia tot això al cap mentre maleïa les rampes suaus de la cursa, sí, no et deixa estar còmode i sobretot sembla que alguns punts es podrien modificar per a fer la cursa més atractiva. Ja de cara a barraca quan em disposava a recórrer el tram final se’m va acudir que una pràctica esportiva com la que ens uneix on anem de cara amb el cos, les forces i el cap cavil·lant per no defallir no es mereix les urpes del negoci descarat. Sortosament hi ha moltes curses on la prioritat no és el negoci pur i dur. I quan marcava el temps vaig reblar-ho: l’esport i la sostenibilitat no poden constituir un oxímoron.  Prou de regalets inútils que no fan altra cosa que emmascarar els preus desorbitats!

Respecte els objectius personals, dir-vos que vaig constatar que estic curt de forma i que em costa córrer a un ritme adient superats els deu quilòmetres (1.42.54 i 388è classificat, el 14è de la meva categoria M5). Se m’ha girat feina si vull superar els 42 amb prou dignitat. Per cert, a la vora dels primers deu una veu em va desvetllar de les cabòries amb un ei com vas, jo li vaig dir que fotut. Sempre agrada trobar un company de club, en aquest cas l’Esteve de La Torre. Després ell va anar tirant fins a marcar 1.39. 27, felicitats company.

Salut

st cugat 152_800x600st cugat 151_800x533

You may also like...

Deixa un comentari