Encara que sembli exagerat, el cartell no enreda doncs cal estar ben preparat per a poder sobreviure a la Cursa del Sot. He dit que no enreda i em desdic, perquè la distància de la cursa sobrepassa els 17 kms i no pas els 16 aproximats pregonats.
A mi això dels “súper corredors” em va picar i em vaig dir, no n’hi haurà per tant. Però la gent de comarques va de cara i fa pagar el postureig que es gasta en d’altres latituds.
Amb aquest esperit em vaig plantar a Monistrol de Calders dissabte 24 de setembre sota un cel ennegrit de presagis. Semblava que volia ploure i a l’estoneta de passejar-me ja m’havia sentit dir Rosell no saps on t’has ficat. Qui m’ho deia coneix el territori i el comentari em va eriçar la pell.
Al gra. La cursa transcorre en tot moment per senders i rieres que permeten accedir a uns paisatges molt bonics (la Bassa de Rubió, el Gorg de Saladich, el Pla de Trullàs i la riera de Sant Joan). És un recorregut molt tècnic amb continues pujades i baixades i acumula un desnivell de gairebé 800 metres positius. Alguna de les pujades són força dures i a la màxima cota si accedeix per una petita via ferrada. Espectacular!
En definitiva és una cursa que cal recomanar a qui li agradin els reptes i la muntanya. La participació és molt reduïda (menys de 300 corredors) i cal espavilar-se a les inscripcions. L’organització és excel·lent en tots els aspectes: preu (11€ amb aportació solidària), 4 punts d’avituallament més el de l’arribada que era magnífic, la senyalització molt acurada, una bossa sense destorbs, sorteig de material,… I cal destacar l’ambient. Durant el recorregut la gent de l’organització va animant en els llocs més insospitats i ja sabeu com s’agraeix sentir-te dir el nom.
Companys, vaig gaudir de debò però patint moltíssim. Les conclusions són evidents: la muntanya requereix un entrenament específic (quàdriceps i turmells) i s’ha de conèixer el cos en aquest entorn. Bé, he pagat la penyora però vaig vendre car l’orgull masca i la lila va fer el seu paperet (vaig marcar 2h i 17minuts entrant el 149 de 250, ja us ho he dit paperet). No descarto tornar-hi i treure’m l’espineta.
Apunteu-vos-la, de debò que val la pena.
Hóstia Carles, no coneixia aquesta cursa però les fotos m’han possat catxondo…
Doncs aquí no es veu res de res, de debò que la cursa s’ho val.