Crònica UP2015

1

Ja han passat 48h des de l’arribada a Bagà, i encara no puc treure’m la sensació d’eufòria…
Participar en la Ultra Pirineu ha estat una experiència brutal, plena de sentiments i emocions.
Ha estat la meva 2ª Ultra, però la primera de més de 100km
La UP2015 (anteriorment la “Cavalls del Vent”) és probablement la cursa de ultratrail amb més prestigi de tot l’estat.
Aquest any eren 110km i 6.800 de desnivell positiu, i a més, era puntuable pel campionat del mon Skyrunner World Series, comptant amb la presencia de les grans figures d’aquest esport (kilian Jornet, Luis Alberto Hernando, Emelie Forsberg, Núria Picas, Miguel Heras…)
Estic acostumat a les curses de Muntanya, però he de reconèixer que durant els últims dies, els nervis no em deixaven dormir, doncs mai havia afrontat una distància tant llarga….I és que quan en una cursa es pot deixar una bossa (amb material i roba de recanvi) en un avituallament del recorregut, i l’anomenen “Bossa de Vida”, la cosa acolloneix una mica…jeje
Tot i que en un principi havia de fer-la sol, finalment vaig coincidir amb el Xavi Conangla (i un amic seu, en Ferran), amb els que compartiria pràcticament tota la cursa.
Vam arribar a Bagà divendres tarda, per recollir dorsal i fer un tomb per la fira del corredor (I saludar al Jordi Maura, que havia muntat stand).
Afortunadament la previsió meteorològica era molt bona, per el que vam poder reduir part del material obligatori
A les 7:00 del dissabte, els 1000 inscrits ens reuníem a la plaça de la Porxada per prendre la sortida. L’ambient que es respira els minuts previs, amb la música de “el último mohicano” a tota castanya, és absolutament indescriptible.
A més, la participació del Kilian, afegia un clima especial. Tot i que no el podíem veure des d’on estaven situats, si podíem sentir la seva presència.
El Xavi i jo ens vam situar al darrera del calaix, amb un plantejament molt similar i força prudent (caminar a les pujades, i trotar als plans i baixades), amb l’únic objectiu de finalitzar-la. Ens esperaven +24h de cursa, 110km i 6.800 de desnivell positiu .

2

Teníem 11 punts d’ avituallaments, amb 2 punts d’assistència on podíem utilitzar la *bossa de vida” (Bellver-km40 o Gòsol-Km74). La Laura (la dona d’en Xavi) li feia d’assistent tan a Bellver com a Gòsol. En el meu cas, jo comptava amb l’ajuda de l’Edgar Forner com a suport a Gòsol (moltes gràcies, Edgar!!!)
Després d’uns kms inicials força lents per els taps que es van formar fins al refugi d’ El Rebost, vam poder anar agafant “ritmillo”. Els 1ers 40km fins a Bellver van tanscórrer sense incidències. Vam arribar al voltant de les 14:45, amb un endarreriment de 45’ sobre la nostra planificació inicial. Clavàvem pràcticament tots els parcials, però no havíem previst el temps que ens aturaríem en els avituallaments, ni vam poder recuperar el temps perdut de l’inici. En realitat, poc ens importava…Un bon plat de macarrons, canvi de mitjons, i a les 15:30 reanudàvem la cursa.
La 2ª part de la cursa va començar amb un convidat sorpresa: El Rovelló!!! El corriol de pujada des de Bellver fins al Refugi de Cortals estava ple d’aquests bolets. Fàcilment, i sense buscar-los, haguéssim pogut omplir a vessar desenes de cistells…
La foscor ens va arribar abans del previst, i sortint de Prats d’Aguiló (Km60) a les 20:30, ja vam haver d’encendre el frontal per pujar a Pas dels Gossolans. A la baixada, vaig tenir el meu primer “bajón”. Era la part nova d’aquest any, i se’m va fer més llarga (i provablement ho és) de l’esperat. L’avituallament de Gòsol (km74), on m’esperava el suport l’Edgard em ajudar a recuperar.
Abrigats i amb les forces renovades, iniciàvem la 3a part de la UP2015. Eren les 23h, i ja portàvem 16h de cursa.
No m’agrada córrer de nit (no m’hi veig), però el cel estrellat feia la nit realment espectacular, encara que força freda.
Als avituallaments d’Estasen i Gressoler aprofitavem el calor de les estufes instalades a les carpes per calentar-nos.
Cap a les 4:00, de camí cap el Refugi d’Els Vents, el” bajón” va ser per tots 3 alhora. La son ens podia, i de vegades semblavem més uns zoombies que ultrarunners…jeje.
A més, jo tenia l’estómac tancat feia vàries hores, i no m’entrava res de menjar i només podia tirar de gels.
Al refugi de Els Vents (km96) vaig aprofitar per anar al servei, i els hi vaig dir al Xavi i el Ferran que tiréssin sense mi.
Un cop reanudada la marxa, vaig pujar els 4km d’Els Empedrats a mot bon ritme, superant amb facilitat d’altres corredors, i amb l’esperança de poder atrapar-los.
No ho conseguiría.
El sol em va venir a saludar abans d’arribar a Sant Jordi. Quedaven només 10km per l’arribada, i tot i tenir les cames dolorides, em sentia amb forces suficients per baixar corrents fins a Bagà.
Encara se’m posa la pell de gallina quan penso amb l’emoció al creuar la Meta!!!
FINISHER!!!

3

Han estat 26h51’, 110km i 13.600mt de desnivell acumulat. (Posició 494)

Gràcies Xavi i Laura per compartir amb mi aquesta experiència
Gràcies a l’Edgar Forner i la seva familia, per fer-me d’assistència a Gòsol i pel seu suport durant aquest 2 dies

Amb tota seguretat, el repte esportiu més exigent que he fet mai…
Quin serà el següent???

You may also like...

1 Response

  1. Carles Rosell escrigué:

    Enhorabona Pinell doncs una ultra és una veritable proesa de resistència física i mental. Felicitats per la crònica: un excel·lent relat que permet seguir amb detall el desenvolupament de la prova. Hi ha moments que oloren a èpica: els estels, la sortida del sol, l’arribada, … i per descomptat superar els mals moments.

Deixa un comentari