Carros de Foc, entrega núm. 4!

Bon dia! I per fi aquesta exclamació prén tot el seu sentit, el sol per fi ve a saludar-nos des de bon matí. Quina alegria! Així dóna gust aixecar-se a revisar la motxila i passar pel lavabo, que al refugi d’Estany Llong trobareu en un edifici annex (es nota que aquí el fred no apreta tant com en altres de menys resguardats de la ruta). Allà també hi ha una dutxa freda, que bona part de nosaltres ha utilitzat, perquè la calenta son dos euros i mig més… Igual que les begudes son tres euros, en els petits detalls és on es troba el negoci dels refugis. Segueixo trobant-los més freds que el que estic acostumat, malgrat que amb els caminants la confiança és major i petem la xerrada veient que ens espera en el dia d’avui a cadascú de nosaltres.

En el nostre cas repetim l’estratègia de la jornada prèvia, simplement unirem dos refugis consecutius, pel que ens espera un dia “light”. Ja en aquest moment mirem l’únic pas important que hem d’afrontar avui, el Dellui, i veient que el dia es presenta esplèndid una idea comença a rondar el cap… Per què no fer cim en el pic homònim? Veurem com es porta la meteorologia amb nosaltres, perquè com haureu anat llegint aquí canvia a cada moment. Almenys la nit anterior ja ens vam apuntar les primeres estrelles en el cel, quines ganes teníem de veure-les! I per ara, crema solar i gorra o mocador, que som molt sensibles, de pell també! Aquí van els cinc cèntims de l’etapa a afrontar.

Etapa 3 Estany Llong - Colomina

Si feu click aquí, trobareu informació de l’etapa de Estany Llong-Colomina, seguint l’itinerari “oficial”

ETAPA 4: Refugi Estany Llong (1987m) – Refugi Colomina (2420m)
REFUGIS: Estany Llong, Colomina
COLLS: Colladeta de Dellui
KILOMETRATGE: 11,7
DESNIVELL + : 873m
DESNIVELL – : 440m
DESNIVELL ACUMULAT: 1313m

Ja es veu que ens esperava potser la jornada més suau de totes. Perfecte per agafar energies per la traca final. Fidels al que estem convertint per costum, deixem Estany Llong a dos quarts de nou. Al ser en el fons de la vall, veiem el sol, pero no el sentim, i la veritat és que malgrat que sortim pujant des del primer metre, ens costa entrar en calor. Es nota que amb prou feines comencem a superar els dos mil metres, ja que aquests primers kilòmetres anem ben ficats dintre de bosc. I també que aquí aigua no en falta, tot i que no ens parem a buscar-ne, veiem bolets a tot arreu. Poc després un torrent que baixa dels Estanys de les Corticelles sembla confirmar-nos que per aquí estan ben alegres en quant a neu i pluja es refereix.

IMG_2366

Quin frescurrinet de bon matí!

Avui però, cap núvol en l’horitzó. Finalment, quan ja encarem els estanyets de Dellui, el sol comença a fer efecte. Ja amb menys roba, disfrutem d’aquests llacs encadenats, els quals s’està procurant restituir al seu estat natural, doncs com en molts altres, encara és evident l’utilització que els homes n’hem fet. Veiem també com hi ha gent que s’atura a provar les seves aigües. Nosaltres pero, no abandonem el camí perfectament fitat i en el qual apareixen pals grocs cada certa estona. Passem algun tram de blocs però son molt curtets, és una pujada que es deixa fer, i sigui com sigui ens notem curats d’espant després de l’etapa de la jornada prèvia. L’atac al Dellui va prenent força, doncs sembla que l’Alba i la Beátrice també estan per pujar encara a més altura que ahir al Contraix.

Així que a l’altura de l’estany del Dellui posem una marxa més. Queden dos-cents metres i escaig de desnivell per acabar el coll (2577m) i allà haurem d’afegir-ne encara tres-cents i uns pocs més per arribar al cim. La idea és guanyar temps respecte l’Albert i el Richy, de manera que hagin de parar el mínim possible per atrapar-los després a la baixada. El darrer tram del pas (el més dreterut sempre, ja ho sabeu) és en tot moment per camí, així que definitivament el d’avui el catalogaríem de llarg, però senzill. De fet es pot pujar tant per l’esquerra com per la dreta de la zona central, qüestió d’anar fent i poder disfrutar de les vistes que sempre, sempre, ens regala un coll quan el coronem.

IMG_2391

Un “paaaaalo”!

I novament, no decepcionen. Al fons es dibuixen un seguit de “mars” muntanyencs, els estanys de (d’esquerra a dreta) Morto, Castieso, Cubieso, Eixerola, Tort i Mariolo… Sense paraules! Recarreguem bateries amb uns fruits secs i aigua i ens disposema  buscar un camí per pujar al Dellui, que ens mira amenaçador a la nostra dreta. La veritat és que ell i el seu veí Mariolo imposen respecte… Però haver-lo n’hi ha, i el trobem fitat. Bona senyal que el pic no és tan ferotge com de lluny pot semblar. Així que deixem les motxiles grans entre unes roques del coll, posem les càmeres per immortalitzar el moment en la meva de trail, i cap amunt que anem! Anirem crestejant en tot moment, però no té pasos excessivament aeris, de tota manera pareu compte i utilitzeu les mans si cal.

Tota la pujada està fitada, malgrat que a vegades, al moure’ns en tot moment en un paisatge de roca, és difícil adivinar on és la següent. Així que ens anem turnant el guiatge del grup, doncs arriba irremediablement un moment en el que el que va primer erra lleugerament el camí i qui va segon li diu “la fita està allà!” passant aquest a ser el nou “líder” i qui ho era fins el moment tancar el pas. A mesura que anem guanyant altura es va confirmant que es fa més fàcilment del que sembla, encara que de pendent si que en té si. Penseu que en prou feines 700m guanyem els 322m de desnivell positiu per coronar, el que és una pendent mitja del 40%, casi ná! Això si, algú del grup té ni que sigui una mica de vertigen, abstingueu-vos de provar-ho (encara que ja segurament ho haureu vist al Contraix el dia anterior).

IMG_20150825_111448

Agafeu-vos, que això fa pujada!

Alba, Beátrice, Dani, en aquest ordre arribem al punt més alt del Dellui (2892m), i ens dóna el seu regal més preuat, les vistes! I no és sols de les dos vessants del que ja hem vist, ni una visió nova del Mariolo, sino que també un circ que el mateix pic ens n’amagava l’existència. Espectaculars els  estany Xic, de la Ribereta i Major… Hi ha un camí que hi mena, però no ens podem despistar, que encara ens queda travessa per fer i sobretot volem reunir-nos aviat amb els nostres companys i compartir amb ells l’experiència. Així que ràpidament, càmeres en mà gravem, fotografiem, immortalitzem en definitiva el paisatge i a nosaltres en ell. La veritat és que amb el sol d’avui s’està tan a gust que donen ganes de quedar-se allà!

Aprofito per fer un parell de trucades, ja que en el cel dels Pirineus és on millor cobertura es té, i després ja faig la baixada per enxampar a les meves companyes. Amb cura! Que quan la pendent és molta, com és el cas, cal parar més compte a la baixada que a la pujada. Des de la cresta veiem com en Richy i l’Albert han caçat a el Marc i els tres s’estan donant un banyet a l’Estany de l’Eixerola mentre ens esperen. Ells tampoc s’ho munten malament! En un tres i no res tornem a ser al coll, carreguem les motxiles i comencem la baixada. Cap complicació especial tampoc en aquesta vessant sud, el que fa que en el temps en que ells s’eixuguen i s’abriguen nosaltres ja estem arribant a “la platja” on han fet la seva parada.

IMG_20150825_113612

I estem tan “a gustito”.

Nosaltres també trobarem la nostra “caleta” uns quants centenars de metres més endavant. Havent de parar per dinar, ho fem al costat de l’Estany Mariolo, on els tres “cimeros” fem un bany recuperador i gelat! L’Alba i jo no durem massa, però la Beátrice… Està en la seva salsa! Moment de baixar pes en les motxiles els que duien menjar per tots els dies, mentre que els que ja anem justos de provisions, treiem l’entrepà que ens han deixat preparat pel matí a Estany Llong, boníssim! Encara que crec que en un paratge així gairebé tot sentaria de luxe. Un plaer estar en el lloc adequat, amb el temps adequat i la companyia adequada. Es nota que ens anem apropant poc a poc al final de Carros de Foc, que ja ens estem posant nyonyos…

Sense donar oportunitat a que el fred se’ns fiqui al cos ens tornem a posar en marxa, resseguint el llaaaarg estany Tort. Les evidències d’humanització que ja havíem vist en tota la ruta, sovintejaran encara més en aquest tram, on creuarem o passarem ben a prop de diversos recreixements del llac, i finalment toparem fins i tot amb les antigues vies del tren que servia per portar-hi materials, propietat de la companyia elèctrica de rigor. El seu abandonament actual ens porta mil coses al cap, entre d’elles que aquest repte sembla ja anar sobre rails, disfrutant com estem fent avui de l’etapa, encara que trobem a faltar una mica de natura, i apropant-nos poc a poc a l’últim refugi on farem nit.

IMG_2409

Aquestes aigües son miraculoses.

Si us heu fixat en el perfil del dia però, aquest darrer tram torna a ser en pujada suau, que comença tan bon punt abandonem les vies. Es tracta ara d’una pista empedrada, que connecta també amb el telefèric que puja fins pocs metres més avall de la muntanya. Això significa que tornem a trobar-nos amb molta gent, definitivament, avui sembla el dia de la civilització. Fins i tot gent amb xancletes, que ens fan pensar si realment sabien on es ficaven. Corredors com som, no podem evitar prendre’ns aquest darrer km i escaig com una darrera sèrie… I és que avui hem gastat poques energies. Així que cadascú va agafant el seu ritme, el que serà genial per poder gravar amb la càmera l’arribada de cadascú de nosaltres al refugi de Colomina.

Les tres en punt, com un rellotge hem acabat l’etapa, de moment arribem cada dia més d’hora que l’anterior! Demà no serà així, però avui ens queda una tarda genial per aprofitar. I més veient lo ben acondicionat que està el refugi més alt de la travessa, que amb l’afegitó d’on es deixen les motxiles i el calçat, així com el mirador metàl·lic que han instal·lat ha guanyat molt respecte els darrers anys, ens diuen. Ara bé, no tot és de color de rosa. Aquí cal pagar per fer ús de les dutxes… Sigui d’aigua freda o calenta. Parlem sense coneixement de la causa, ni saber quant els hi costa a ells el litre, però ens sembla que si alguna cosa aquí precisament es té en abundància és aigua. No se m’entengui que digui que es minusvalori. Sols que dos euros i mig per aigua freda (en aquest cas, estem de sort i també funciona la calenta) em sembla abusiu.

IMG_20150825_144249

Com si de més fites es tractessin, al tram final seguirem durant una estona les antigues vies del tren que utilitzava Endesa (aleshores Fecsa) per  a l’explotació d’aquesta zona de llacs recrescuts.

A més sols hi ha una, així que preveient l’embolic que es muntarà a la tarda, i aprofitant que hem arribat dels primers, fem la dutxa ara. Efectivament, quan ens vam anar a dormir encara hi havia gent que es dutxava… Això i el fet que l’esmorzar l’ofereixen en dos tandes per arribar a tothom al tenir un menjador petit ens fa reflexionar, per què si un refugi és petit ens hem de forçar a encabir més gent? Millor serà poder atendre’ls bé, que no anar un xic desbordat. Ja he comentat que està ben acondicionat però això no és justificació per a que estigui per damunt de la seva capacitat. Tot s’ha de dir que intenten corretgir-ho amb el tracte més proper al caminant (i mira que la nostra arribada no va ser del tot agradable) i cuidant detalls com es va veure al sopar.

Bon menjar (boníssim el rodó de vedella!) i preocupant-se que no en faltés i si a tothom li estava bo. Abans havíem aprofitat per gravar uns moments molt especials, amb cadascú dels protagonistes d’una ruta que ja s’apropava a la fi. La veritat és que per molt que sembli una molèstia, duur una càmera per deixar constància de les teves vivències no té preu. De fet, d’aquí en sortirà un vídeo que guardarem per sempre més… I el trailer que ja vau poder veure. L’entorn hi ajuda, i fins i tot les vaques semblen parar-hi atenció. Quan sortim després de sopar però, elles ja estan descansant i nosaltres albirem el camí que enfilarem demà. L’últim dia a Aigüestortes. Esperem que de nou sigui inolvidable.

IMG_2430

El temps ens ha acompanyat avui… El bon sopar també!

30 hores i 45 min en camí des de que vam deixar el cotxe, 24 hores 15 min en moviment, continuarà…

You may also like...

Deixa un comentari