Carros de Foc, entrega núm. 2!

Doncs finalment no, els núvols no van descarregar tota l’aigua per la nit… Però almenys semblava que el cel ens donava una treva mentre feiem l’últim cop d’ull a la motxila per posar-nos en marxa. El que si que quedaven eren seqüel·les de la primera etapa, sobretot per en Richy, que va patir molt de genolls al tram final (especialment a les baixades amb blocs) i que va decidir buscar un camí més directe que el portés al refugi on anàvem a fer nit, el refugi de Ventosa i Calvell. L’Albert també l’acompanyaria, sorprés com havia quedat de la duresa del dia anterior. En canvi, l’Alba i qui escriu decidirien fer el camí fins a Restanca i tornar, ja que a més a més la Beatrice, que també el faria, parlava meravelles de la zona.

Als refugis es nota que som a la muntanya, aquí tot es fa d’hora i la gent es treu la mandra de sobre. Es sopa aviat, es va a dormir a una hora decent, es matina i s’esmorza… A la mateixa hora però la quantitat i varietat canvia depén d’on fem nit, com veurem. Colomers no destaca especialment per això (el sopar tampoc va ser res de l’altre món) encara que la resta d’instal·lacions son prou bones. Això si, dutxa freda, val la pena saber-ho. Heu de ser valents perquè en el fons l’agraireu més que calenta, després d’estar tot un dia donant-li a les cames (i als braços si dueu bastons, molt recomanables per fer la ruta) no hi ha res com l’aigüeta freda per sortir com nous el dia següent. Però som-hi amb la fitxa d’aquest segon dia.

Etapa 2 Colomers - Ventosa

Si feu click aquí, trobareu informació de l’etapa Colomers – Restanca – Ventosa i Calvell, segons l’itinerari oficial.

ETAPA 2: Refugi Colomers (2138m) – Refugi Joan Ventosa i Calvell (2215m)
REFUGIS: Colomers, Restanca, Joan Ventosa i Calvell
COLLS: Port de Caldes, Coret de Oelhacrestada
KILOMETRATGE: 15,75
DESNIVELL + : 1097m
DESNIVELL – : 1020m
DESNIVELL ACUMULAT: 2117m

Com es veia en el perfil de l’etapa, ens esperaven una mica menys de kms, però una mica més de desnivell. Encara que en realitat, el kilometratge encara havia de ser superior així com el desnivell (tan positiu com negatiu) si el temps hagués acompanyat. La idea era baixar a Restanca pel GR 11.18 però tornar pel camí fitat de la serra de la Tumeneia, el que ens hagués donat unes vistes increïbles del Massís del Besiberri (el més alt de l’àmbit del Parc) i la Punta Alta de Comalesbienes. Queda pendent, doncs va ser un dia en el que les vistes van anar molt cares. La boira sempre fa que tot camí conegut sigui millor amic que el que queda per conèixer. En marxa, que ja son tres quarts de nou, és tard i vol ploure!

IMG_20150823_090406

Cap a la boira anem!

Dit això el camí ens portava ràpidament muntanya amunt, doncs el Port de Caldes, a 2572m, es supera en tres kilòmetres de ruta. Un coll dels de fer a ziga-zaga i amb calma, amb un punt amenaçador en el dia d’avui, doncs la boira no ens permet saber que hi ha ni quin dia fa a l’altra vessant. Segueix sense ploure, però això no treu cap punt d’admiració per un senderista que ens avança a bon ritme… Tal com va venir al món! Botes i motxila minimalista, queda demostrat que no cal gran cosa per anar a la muntanya. Bé, si, una pell acostumada a tot tipus de temps, perquè els que no tenim aquest punt sobrehumà avancem com cebes gegants amb dos, tres o quatre capes de roba.

Coronat el pas, els que tenen pensat fer la ruta curta agafen el trencall a mà esquerra i que planeja, mentre que els que volem anar a Restanca comencem a baixar… Sabent que després haurem de tornar a pujar! No creieu però, que és res que ens desagradi, si no fos per la boira (que amb prou feines ens deixa veure el camí) aquest sender trencacames seria tot un espectacle. Els puges i baixes són deguts a que Aigüestortes està salpicat amb infinitat de circs glacials, el que dóna lloc als innombrables llacs que anem trobant. Avui hi ha alguns que no els veurem com el de Mangades (almenys aquest matí) o que haurem de ficar-hi la mà per saber que hi son com el de Port de Caldes. I en aquestes estem, que el camí torna a guanyar pendent, i poc a poc ens durà fins els 2475m del Oelhacrestada.

IMG_20150823_095538

Sempre consultant el mapa, per comprovar que duem el camí correcte, més si fem dos itineraris diferents.

Aquí trobarem la indicació a mà dreta per pujar el Montardo (2837m) i també un munt de gent que ens preguntaran per ell. Ara plou amb intensitat i la boira no fa visos per aixecar-se, així que un a un aniran donant-se la volta… És famós per les seves vistes, però avui sembla negar-les a tothom. Amb la roca mullada farem aquest primer tram de baixada (pujada pels excursionistes que comentàvem) amb compte. Malgrat no superar els 2500m, al estar orientat cap al nord (i el clima atlàntic de la Vall d’Aran) fa que el paisatge sigui típicament glaciar, amb una zona escarpada i pedra trencada. Serà ja arribant a l’Estany de Cap de Pòrt on tornem a sender fresat. I on novament el temps ens somriu, es frena la pluja i, sols per una estona, la boira sembla perdre intensitat.

Moment perfecte per fer-ho, perquè aquí tornarem a perdre desnivell ràpidament, i haurem d’estar pendents d’on posem els peus. Admirables uns Pioners i Caravel·les del AEiG Sant Narcís que trobem en aquest punt, carregats fins amunt és molt més difícil baixar i pujar aquestes muntanyes! En recompensa el paisatge que s’obre a la nostra vista és increïble. L’estany de Restanca té un color verd intensíssim, i un i altre llac estan lligats per un torrent que no fa altra cosa que transmetre bon rotllo! Amb els seus salts enllaçats sembla un curs d’aigua hiperactiu, que va de pedra en pedra, digne de veure-ho en directe, no hi ha foto que ho pogui mostrar. Un kilòmetre en el que perdrem 250m de desnivell plantant-nos en el refugi a l’hora prevista, un quart de dues, moment per menjar l’entrepà!

IMG_2220

A l’Estany de Cap de Pòrt per fi podem tornar a fer fotos!

No hi farem nit per comprovar-ho, però a diferència d’altres, a Restanca sembla que son molt conscients de mantenir una temperatura agradable a l’interior. Així que dinem molt a gust! Cal dir que igual que J.M. Blanc i Ernest Mallafré a la banda del Pallars, aquest és en moltes ocasions el punt de partida dels que comencen Carros de Foc desde la Vall d’Aran. Les raons son variades: com en la vessant d’Espot hi ha un aparcament proper on deixar el vehicle, és una zona no massa transitada (vam trobar molts caminants que no baixaven a Restanca per evitar el seu “desnivell doble”) i una bona manera de fer la pujada el primer dia i tornar, ja coneixent-lo, el darrer dia per la baixada que hem fet.

Sigui com sigui, el dia no acaba d’aclarir-se, i després de parlar-ho amb els guardes decidim tornar per on havíem vingut. El Coll de Tumeneia (2606m) continuarà sent un desconegut per nosaltres. No sé si va ser el fet d’haver-nos quedat amb les ganes de fer un nou camí o que en el segon dia ja ens anàvem acostumant a la pedra o a les pujades però el cas és que en els següents 3kms (amb 450m de desnivell positiu) volem i tornem a ser al Coret de Oelhacrestada. En aquest punt un grup de corbs surt a rebre’ns i ens fa una dansa celestial que ens deixa bocabadats. Diran que son ocells “de mal agüero” però la veritat és que nosaltres els trobem preciosos entrant i sortint de la boira.

IMG_20150823_131549

Ja som avall, refugi de Restanca!

Els ànims son ben amunt, de manera que ni la tornada de la pluja pot amb nosaltres. El trio seguim a molt bon ritme i girem cap a la dreta, entrant de nou en zona desconeguda. Només podem adivinar l’Estany de Monges i de Mangades, que semblen no tenir fi. A l’altura de l’estany del Clot i l’Estany de Travessani la boira va i ve, de manera que ens deixa l’ai al cor quan veiem la zona que passem. Llàstima no agafar-lo amb bon temps, perquè és una zona de petites valls alpines espectacular. Això si, el camí està ben fresat i marcat de forma excel·lent amb pals pintats de color groc. No dubtem en cap moment i els kilòmetres segueixen caient sense esforç. Ja tenim ganes d’afegir-nos als nostres companys que descansen des de fa una estona a Ventosa i Calvell!

Més tard ells ens explicarien que pensaven que estàvem tardant massa… Com canvia la concepció del temps quan estàs parat o en moviment! Amb l’Estany Negre als seus peus (no cal dir perquè es diu així) se’ns apareix el refugi, per segon dia amb l’aigua d’acompanyant, però a diferència del primer amb molt menys patiment pels cinc i amb la sensació que cada dia anirem a més. És un quart de sis, i avui si, dutxa (freda novament) i ordenar les coses tranquilament, una partida de cartes… I a les set a sopar! Aquí les bones costums no es perden. Cal dir que a Ventosa (això és el meu gust i ja se sap, per gustos no hi ha res escrit) és on vam menjar més a gust, sopa molt decent, amanida de bolets i unes botifarres amb una samfaina… Per sucar-hi dits i pa!

IMG_2238

Quan la boira, en qüestió de segons, ens deixa veure bocins del paisatge, veiem que aquest és corprenedor, en aquest cas els entorns del petit estany del Clot.

Fins i tot el iogurt el van preparar amb gràcia! Això si, sembla que una de les regles de tot refugi la van passar per alt aquí, la temperatura interior no estava cuidada doncs no es tenia cura de portes i finestres… I la dutxa es mereixeria un capítol a part. Ja sabem que no anem a la muntanya a estar còmodes, però hi ha punts que semblen tan fàcils de solucionar que clamen al cel que no s’hi posi remei. Això si, segona nit, ja anem coincidint amb altres caminants, com una parella de madrilenys amb qui vam compartir el sopar i les experiències del dia. Aquests vespres de taula i converses és un dels instants que li donen màgia a les travesses pirinenques, també ho notem a nivell dels cinc, que cada cop estem més compenetrats.

Després d’unes partides al mentider (on queda demostrat que els masques tenim molta més traça que qualsevol dels correcats que m’acompanyaven, no sé que voldrà dir això), es fa hora d’apagar les llums i anar pensant en dormir. El dia següent tenim una etapa curta, però de la que la gent més en parla. Llàstima que la boira, que encara ens envolta, no ens deixi veure les estrelles i la lluna per recarregar energia. A priori demà ja hauria de començar el bon temps… Creuem els dits que sigui així. Una cosa és clara mentre procurem conciliar la son, el vent (que adequat el primer nom del refugi) hi està posant tota la seva empenta per netejar el cel, amb nits així agraeixes matinar i no haver hagut de caminar al ras…

IMG_2259

Ventosa! Quin nom més encertat et van posar.

17 hores i 15 min en camí des de que vam deixar el cotxe, 14 hores 15 min en moviment, continuarà…

You may also like...

Deixa un comentari