Carros de Foc, entrega núm. 3!

Ni veure les estrelles a la nit, ni el sol al matí. La boira pretenia seguir sent protagonista el tercer dia de ruta. Això feia que ens aixequèssim el tercer dia amb un plus menys d’energia, especialment a l’Alba, a qui se li feia una muntanya activar-se. No ajudava que uns corredors amb qui havíem parlat el dia anterior, que havien fet tot carros en seixanta hores, havien quedat colpits especialment pel Contraix… Contraix, Contraix, Contraix, tothom diu parla d’ell i per fi ens el trobàvem cara a cara. Per aquest motiu també estava planificada l’etapa més curta de tota la ruta, un dia “unirefugi”, ja que per primer cop desde que vam sortir d’Ernest Mallafré, no en tindríem cap a mig camí on recarregar, sols el d’inici i el del final.

En Richy en canvi havia recuperat la moral. I al seu bon humor natural ens vam acabar encomanant tots. Al cap i a la fi ja començàvem a agafar-li el gust a les altures i les pedres! Això i un esmorzar gran en quantitat i varietat ens fa posar-nos les piles. Si el sol no volia sortir a rebre’ns ja aniríem nosaltres a buscar-lo! I com guiat per aquest pensament, quan anem a fer-nos la foto de sortida de rigor, un tros de cel ens permet veure els seus rajos per primer cop en tot el dia… Bona senyal! Avui és la primera etapa en que ens dirigirem decididament cap al sud, per tant atacarem el coll per la seva vessant nord, i com veureu això ens farà descobrir una de les raons principals per les que la majoria de caminants recomanen fer la ruta en sentit antihorari. Abans, temps de la fitxa del dia.

Etapa 3 Ventosa - Estany Llong

Si feu click aquí, trobareu informació de l’etapa de Ventosa i Calvell-Estany Llong, seguint l’itinerari “oficial”

ETAPA 3: Refugi Joan Ventosa i Calvell (2215m) – Refugi d’Estany Llong (1987m)
REFUGIS: Joan Ventosa i Calvell, Estany Llong
COLLS: Collet de Contraix
KILOMETRATGE: 9,7
DESNIVELL + : 851m
DESNIVELL – : 1079m
DESNIVELL ACUMULAT: 1930m

Per tant, una etapa curteta pero ben concentrada, amb una pendent MITJA del 20%! Entre pujada i baixada, així que segur que hi ha trams que prometen… Això si, el primer kilòmetre i escaig és més aviat favorable, per la llera de rierols i llacs com el petit i gran de Colieto. A partir d’aquí comença a pujar, al principi sense diferència a d’altres que hem fet, anar pujant poc a poc. Avui hem sortit (com ahir) a dos quarts de nou, i anem amb molta companyia, entre alemanys, francesos, madrilenys, catalans… Sembla l’inici d’un acudit però no ho és! I menys quan arribem al primer tram de blocs. Fins ara crèiem conèixer la definició d’aquesta paraula, però tot just ara comencem a entendre’n el seu significat.

IMG_2264

Menys mal que havíem sopat i esmorzat amb força a Ventosa!

En aquest tram em quedo tancant grupeta amb la Beátrice. Tot i que sap com ningú, el compte que cal parar en aquests trams, (en els que els forats on posar malament un peu i en conseqüència poder prendre força mal és gran) és també qui més els pateix. Tampoc és que jo vagi massa fàcil, m’està costant trobar-lis el punt. Les fites marquen el camí a seguir, però les vies per fer-ho son moltíssimes, per moments arribem a anar cinc persones per cinc alternatives diferents. És un primer aperitiu, doncs trobarem un descanset a poc més de 2500m, després de passar un tram més fresat i fàcil. Això no treu que sigui costerut! La boira s’ha anat dispersant, i encara que el sol no apareix a l’horitzó, ens anima a creure que el dia anirà millorant.

Els colls, com bé sabreu, son passos per poder superar un rengle de muntanyes (que de lluny poden semblar infranquejables) pel punt més baix i/o fàcil. Això significa que molts cops, tindrem cims molt llaminers ben a prop del sender que seguim. Evidentment en una travessa, amb motxiles ben carregades, aquest no és l’objectiu primer. Ni el segon! Però un cop veus la seva silueta, la seva situació, et sents cridat molta vegada a intentar pujar-hi. No som cabres bojes, vaja. Estem parlant de pics que estan fitats, als quals es pot arribar sense excessiu material, més que res prestant atenció i paciència. I és en el pas d’aquest primer “coll” i adivinant per primer cop el cim del Contraix, que decideixo posar una marxa més i intentar buscar si hi ha una ruta d’ascensió fàcil per reintegrar-me després al camí.

IMG_2279

Perquè a mig matí ens tocava menjar-nos un bon Contraix!

Així que mans a l’obra! Amb el capi en parlem i quedem d’acord, que vagin fent per no prendre fred al coll del Contraix, i ja baixant es resguardaran per a que els enxampi. Qui sap, potser de pujada puc convèncer algun valent més… Em trobo fàcil i la pujada es va deixant fer, passo als nostres colegues madrilenys i atrapo a en Marc amb qui durant una estona ens anirem indicant per on va el camí. Fins al punt que em trobo el tram del que tothom parla, el segon tram de blocs. Un paisatge de pedra, pedra i més pedra, on la força del glaç durant els anys es mostra en tot el seu esplendor. Malgrat tractar-se de roca sana (almenys en aquest tram de menor pendent), no hi ha un sol conjunt, sino que tot ha estat partit en blocs, enormes, però individuals.

En aquest punt cometo una errada… Doncs estic seguint unes fites que després m’adonaré que duen cap als peus del Pic de l’Estany del Contraix i no per la via principal cap al coll. Apunt per a navegants, quan estigueu en la canal, busqueu sempre el camí de la dreta, el qual una mica més endavant, seguirà marcat pels pals de fusta coronats de pintura groga. En el meu cas vaig anar seguint fites fins trobar un punt en el que el descens fos segur… Per tornar a pujar, ara ja si, per la zona recomanada. En aquest punt la muntanya es retalla i sembla una gran boca que amenaci amb engolir tot el que s’apropi. Al fons veig una parella d’andorrans, i penso que si pujo amb lleugeresa, potser ens podrem juntar en el punt més alt.

IMG_2293

Encara que el veritable “tram terrible” és al final del coll.

Dit i fet, a mesura que el camí es va tornant més i més “dreterut” veig cada cop més a prop els companys “carreros”. Tampoc perquè vagi massa de pressa, és en aquest darrer tram en el que més costa avançar. Les roques son més petites (no podia ser d’altra manera, la gravetat és imparable!) i a més al tancar-se el pas, les opcions son menys. De fet, si seguiu pròpiament el camí el trobareu tan trencat que podem parlar més de grava i sorra que altra cosa. Així que pot ser una bona idea busca les vores amb més pedres i ajudar-vos si cal de les mans per evitar allò de “un pasito palante, un pasito patrás”. El dia segueix sense obrir-se però tampoc amenaça pluja i penso, menys mal que no ho fa.

Mai agrada que plogui quan estàs de travessa, no tant pels colors i olors que aquesta deixa (aquests si que ens agraden!), sinó per la incomoditat de vigilar mullar el mínim la motxila i la roba i la perillositat en trams de poca adherència. I en les dos etapes prèvies (exceptuant el descens de l’Oelhacrestada) els punts on va fer acte de presència no tenien dificultat especial. Aquí la cosa seria molt diferent… Molt de respecte pels que encaren aquest coll amb pluja, vent i boira! I també cal dir, és una zona que s’agraeix atacar de pujada i no de baixada, doncs la patacada sembla una rifa en la que hem comprat tots els números. Sentit antihorari de la ruta 1 – 0 sentit horari.

IMG_2306

Tan pujada com baixada estan perfectament fitades, encara que no totes siguin del tamany de la de l’estany de Contraix.

I ja som a dalt! No son encara les onze i amb la parella d’andorrans ens fem unes fotos per immortalitzar el moment… Encarats cap a la vessant nord. Perquè a la sud no es veu res. Veig com la boira difumina la baixada però també l’opció de fer pic en el Contraix. A la muntanya, per damunt de tot, hem d’anar amb la mentalitat que ella sempre mana, si el temps no acompanya, millor sempre seguir el camí fàcil i fins i tot donar mitja volta. Així que després de petar la xerrada uns minuts amb els andorrans i desitjar-nos bon camí, m’abrigo bé i busco refugi entre unes roques. Moment de resguardar-se per no agafar fred i alimentar-se mentre arriben els primers companys.

Vint minuts més tard, veig aparèixer l’Alba per la xemeneia final. Duu el mateix somriure cansat de la satisfacció, i és que coronar els 2749m del collet, sumats els dos grans trams de blocs i el darrer tram descomposat, et fa sentir enorme. Gairebé seguits arriben l’Albert i el Marc amb qui havíem compartit bona part de l’ascens. Ells també mengen i beuen una mica i encarem la baixada cap a la vessant sud, serà millor protegir-se al peu del llac del Contraix per esperar el Richy i la Beátrice. Novament la sort juga al nostre favor, durant la meva espera la boira s’ha anat aixecant pesadament, i el descens s’encara molt més fàcilment. La veritat és que, malgrat la quantitat de blocs que trobarem en aquest primer tram, aquesta banda està en molt millor estat que la nord. Sentit antihorari 2 – 0 sentit horari.

IMG_2334

Tot esforç té la seva recompensa, i en aquest cas és la vessant sud, amb el riu Contraix (la toponímia d’aquesta etapa no és molt difícil com veieu!) terreny minat per fer fotos i refrescar les cames!

Passat un never ens seiem a esperar els dos campions que veiem al bell mig de la “boca”, també han coronat el gegant de Carros de Foc. Bravo! En aquest punt en Marc s’avança, ens retrobarem al refugi d’Estany Llong. Després de reunificar-nos (amb patinada a la neu inclosa!) ens posem en marxa els cinc. Passat l’estany i la zona pedregosa la vall ràpidament va canviant de fisonomia. La veritat, si algú vol donar una classe pràctica de vegetació alpina, en la vessant sud del Contraix té un camp d’estudi genial. El riu homònim porta un bon caudal, arreplegant l’aigua que surt d’aquí en forma de manantial, d’allà en forma de cascada. Poesia pels sentits. La baixada segueix sent vertiginosa, però agraïda.

Fotos n’haurem fet centenars, ens sentim una mica “Heidi en els alps”. Els prats alpins donen pas als primers arbres, que es van agrupant i finalment aniran donant lloc a petits boscos. Al peu d’un salt d’aigua, el Capi que s’havia avançat (com xala aquest home muntanya avall!) ens espera per muntar el picnic. Perfecte per posar els peus en remull (com ho agraeixen les cames!) i recarregar energies. Física i anímicament. Definitivament el disfrutar d’aquests paisatges, poder-ho fer amb alé en terreny favorable i amb la feina feta podent parar a descansar és un hattrick. Sentit antihorari 5 – 0 sentit horari, maneta i resultat definitiu? Ens queden dos dies per saber-ho…

IMG_2340

Follets al bosc? Jo els he vist…

Al fons de la vall es trobarà amb altres rierols i torrents, donant lloc al riu de Sant Nicolau, les aigües del qual ens durien a la Vall de Boí. Però nosaltres girarem per buscar el refugi lliure de la Centraleta (el trobem tancat, però si que funciona com a punt SOS, bo és saber-ho amb la poca connectivitat que tindreu al parc) i d’aquí a Estany Llog ja serà un passeig. En 10 minuts de rellotge (meitat sender, meitat pista) serem al refugi. No és un quart de quatre que ja hem segellat (i ja van set de nou refugis!) i demanat per les habitacions. Avui però, no hi podrem entrar fins després de sopar. En això cada refugi és un món. Hi ha que deixen accés des de primera hora de la tarda i altres quan ja es va omplint de gent. Aquí és on els hem trobat més rigorosos en aquest aspecte.

Sortim a l’aire lliure a disfrutar de la calma de la muntanya, que no sols de caminar viu l’home. Encara que la vista d’un jeep als peus del refugi, almenys a mi, no em fa massa gràcia. És curiosa la paradoxa, treient la de gent que fa la ruta, els paisatges d’Aigüestortes son potser els que més directament lligat amb la natura m’han fet sentir mai, però els seus refugis amb pista accessible amb vehicle en generen l’efecte contrari al que estava acostumat. Així que buscant paisatges més naturals em torno a calçar les bambes i 7km més al sarró, corrent als peus dels estanys Llong (tot i donar-li nom, un dels pocs que no acompanya al refugi en la seva estampa) i Redó, molt recomanable que feu aquesta passejada! Més si com nosaltres, feu nit el dia següent a Colomina, clar que això ja és una altra etapa i una altra crònica!

IMG_2361

L’Estany Llong que dóna nom al refugi, bé mereix una visita, igual que el seu company Redó.

24 hores i 15 min en camí des de que vam deixar el cotxe, 19 hores 15 min en moviment, continuarà…

You may also like...

Deixa un comentari