Carros de Foc, entrega núm. 1!

Entrega número 1? “Pero esto que es??? El Fandes contraataca i ho fa en toms d’enciclopèdia? No, no cal patir, tot té una explicació… En aquest cas, fugir de la monotonia i buscar el major pragmatisme. I és que si algun dia decidiu fer la ruta més famosa del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici us serà molt més útil poder-vos veure les etapes per separat. Que com veureu no significa necessàriament que hagin de ser aquestes ni en aquest nombre de dies!

Abans d’encetar el tema, Carros de Foc mereix uns comentaris previs. Primer, és la gallina dels ous d’or! Ha de vigilar de no morir d’èxit, hi ha trams que pels aficionats a la muntanya us poden semblar les rambles i els refugis estan saturats. Això fa que s’hagi de planificar amb molta antelació i que el tracte (també depén de l’esforç o no de l’equip de guardes de cada un d’ells) és més llunyà al que estareu acostumats a viure en altres refugis de muntanya.

IMG_1990

 Benvinguts a un oasis de pau i tranquilitat!

Cal dir que això darrer és el preu a pagar per uns paisatges i una experiència brutals, doncs aquest parc natural és senzillament INCREÏBLE. I les grans afluències es poden evitar amb facilitat, doncs no sempre cal seguir 100% el camí que trobareu com a “oficial” de la ruta, les alternatives son mil-i-una (en moltes ocasions encara més ferèstegues i menys transitades) i pel que hem pogut veure molt ben fitades i indicades. De fet sobre el terreny no trobareu cap indicació de carros o no, el que a nosaltres ens ha agradat. El mapa, aquí és imprescindible duur-lo i saber utilitzar-lo, la ruta no és perdedora ni molt menys, però cal estar habituat a caminar i orientar-se.

I ara si que, sense més introduccions entrem de ple en aquesta aventura, CARROS DE FOC 2015! Una ruta que va nèixer (com sol ser) per la manera com tenien els guardes dels diferents refugis del parc per visitar-se… ja per 1987! Com han canviat les coses des d’aleshores, ja l’any 2000 es va donar a conèixer al gran públic i es va internacionalitzar (sentireu molts idiomes aquests dies, especialment català, castellà, francés i alemany!) el 2003. Però per què aquest nom? Ningú ens va saber donar una resposta, encara que sembla que quelcom va tenir a veure la película anglesa de Chariots of fire, així que que millor que la música de Vangelis pel nostre propi trailer?

Doncs això, “larga pero dura!”

Les brases d’aquest foc venien ja de la ruta feta l’any anterior, Cavalls del Vent, on vam coincidir tres del grup d’enguany: l’Albert “el Capi” i l’Alba “la Flaca”. Per completar el repòker arribaven en Richy i la Beátrice, amb motivacions ben diferents, el primer com a gran repte personal, la segona reveure uns paisatges que ja coneixia de fer la travessa el 2010. Cinc dies per caminar la que podríem rebatejar com “La Volta de les pedres i els llacs”, per disfrutar-la sense complicacions. O almenys això crèiem… Perquè per molt avisats que estiguèssim era difícil no veure-ho com una evolució d’altres rutes, però realment aquesta és molt més exigent i espectacular.

Hora de quedada: 5.00 del matí a l’estació de Fabra i Puig. Per davant 260km i 4 hores de carretera i manta (amb parada per esmorzar, és clar!). Així ens plantem en l’aparcament que queda a les portes del Parc (a vegades tan ple, que has de girar cua i aparcar a Espot, menys mal que nosaltres vam estar de sort!) a tres quarts de deu. Moment de comprovar que tot està en ordre, tirar la foto de rigor i riu Escrita amunt! El vorejarem durant poc més de 4kms, en un aperitiu amb camí molt fàcil i ple de famílies que ens durà fins al refugi Ernest Mallafré, punt real de la travessa. Ja han caigut els primers 250m de desnivell positiu que ens ventilem en poc més d’una hora.

Etapa 1 Mallafré-Colomers

Si feu click aquí, trobareu informació de l’etapa de Mallafré-Amitges-Colomers, seguint l’itinerari “oficial”

Recollits el forfait, el mapa de la ruta (si us porteu un més detallat com l’Alpina ho agraireu, de qualsevol manera amb l’oficial també sobreviureu) i una gorra hereva de l’antiga cursa que es realitzava (quin mal de cames sols de pensar en fer-ho tot en un dia!), ens posem en marxa. Són les 11 del matí i tot just comencem… Primera errada, us recomanem que en cas de fer-la millor dormiu al refugi (us estalviareu l’aproximació) o a Espot/rodalies i sortiu ben d’hora, la muntanya és un lloc on matinar sempre sol ajudar, aquí va la fitxa del que ens esperava!

ETAPA 1: Refugi Ernest Mallafré (1893m) – Refugi Colomers (2138m)
REFUGIS: Ernest Mallafré, Amitges, Saboredo, Colomers
COLLS: Port de Ratera, Côth de Sendrosa
KILOMETRATGE: 20,24
DESNIVELL + : 1137m
DESNIVELL – : 894m
DESNIVELL ACUMULAT: 2031m

IMG_2068

De Sant Maurici en endavant ja disfrutem d’una de les constants de la ruta, estanys i més estanys, en aquest cas de la Ratera!

Es tracta de posar rumb cap a l’estany de Sant Maurici i després de passar-lo anar poc a poc guanyant altura, car el segon refugi que visitarem, el d’Amitges, és a la respectable altura de 2365m. Malgrat que la ruta se’ns marca pel GR 11, decidim rodejar durant més estona aquest primer gran llac (i com ens farem un fart de veure’n, recrescut per aprofitament humà) i pujar pel salt de la Ratera, una fantàstica cascada (al juny ha de ser espectacular) però on encara es nota que els taxis et deixen ben a prop… Així que ens enfilem fins al llac homònim per anar disfrutant cada cop més d’una merescuda tranquilitat.

Passat aquest prenem novament un camí alternatiu cap a l’estany de les Obagues de Ratera, ja que entre pista i sender… Tenim clar quin ens tira més! És perfectament indicat, al desviament, preneu l’esquerra. Una horeta després ja adivinem el refugi d’Amitges, al que arribarem a un quart de dues. Anem sobre el pla marcat, així que és moment de fer una cerveseta i dinar! I no ens oblidem del que serà una constant, demanar el segell i fitxar, ja tenim dos escuts estampats!

20150822_142920

Aquí davant son les famoses agulles!

En aquest punt identificareu de segur les famoses Agulles d’Amitges. Junt amb els Encantats, que haurem deixat al darrer a l’inici de l’etapa son potser els dos perfils més reconeguts i fotografiats del parc. Però per muntanyes i perfils increïbles anireu ben servits, paraula! Així que les deixem endarrera i comencem la darrera part de l’ascensió al Port de Ratera (2594m), un coll que no té especial complicació, algun tram de blocs (també en quedareu servits) però sense excessiva pendent. A nosaltres se’ns va fer un xic més llarg perquè en aquest punt ens va enxampar la tempesta anunciada, però no per això menys molesta, llamps, trons i pedra que van fer que ens resguardèssim una estona fins que ja més suau, vam poder coronar-lo.

I un cop allà, la màgia de la muntanya! El cel comença a obrir-se a les nostres esquenes, tolls i rierols d’aigua saltant muntanya avall i un paisatge preciós en la baixada de camí al refugi de Saboredo (2299m). És novament una zona sense excessives complicacions i resseguint ara el GR 211.4. I curiós! Una de les poques zones amb cobertura i on poder fer una trucada i tranquilitzar a les famílies que la meteo tan complicada sembla que no serà per tant. Tingueu-ho en compte, carros és un retir espiritual, res de cobertures, ni wifis, així que aneu-hi amb tot en ordre, ho agraireu! I fent-la petar, després de vorejar els estanys de Naut i de Miet, ja serem a Saboredo, en el nostre cas a tres quarts de cinc.

20150822_170932

Ja en portem tres!

Aquí ja comencem a ser conscients que amb la pluja i el cansament que es comença a acumular anem molt justos de temps. Portem 5h45m en ruta (comptant parades) i “sols” 15 dels 20 km. De fet, al sortir del refugi a les cinc (després de fer un mos i recarregar aigua), els guardes ja ens animen a no dormir-nos, doncs a Colomers “el sopar és a les set!”. I ens diuen netejant uns bolets que tenen una pinta… A vegades la vida té aquests “punts cruels”. Molt pintoresc el refugi de Saboredo, hi haurem de fer nit en una altra ocasió, però ara anem per feina, que hem de pujar el Côth de Sendrosa!

Això significarà que ens enlairarem novament fins a 2451m, quines muntanyes russes tu! Aquest és un tram de tons suaus i molta gespa, però és coronar… I baixada tant o més exigent que la pujada! I és que fins arribar a l’Estany Cloth de Baish (on ens tornem a reunir amb el GR 11, que oferia una drecera directa des del Port de Ratera cap a Colomers, sense passar per Saboredo) hi ha uns quants trams de bloc. Amb la caminada que portem, el poc descans i el ser el primer dia, ens deixa a més d’un tocats per “l’home del Mazo”. I encara que no hi hagi cap dificultat més destacable, si que ens queden dos collets a superar que, amb energies ens semblarien alegres, però en aquest moment ens semblen ports de primera.

IMG_2173

Practicant com es baixen els blocs!

Finalment s’albira el que de lluny sembla el refugi de Colomers… Que fou el primer i on visqué l’enginyer francés encarregat de les obres d’aquesta i més preses de contenció al llarg del parc. Però al apropar-te a l’estany homònim és quan descobreixes que encara queden “300 llargs” metres fins al nou, on farem nit. De fet no res! Però el líquid element ha tornat a fer acte de presència, sembla que la pluja ens vol recordar que és ella, en forma de neu, glaç o aigua, qui li dóna forma a aquest entorn. I s’està despedint el dia d’avui amb una última ràfaga que ens fa anar amb el cap cot i amb ganes de canviar-nos. Son tres quarts de vuit i hem arribat al quart i darrer refugi de la jornada.

Cal dir que de seguida que saben que hem arribat ens fan saber que han guardat una mica de sopar, així que és posar-nos quelcom sec i a taula! Una costum que us trobareu és que el menú es basarà en tres plats i postre: una sopa (haguèssim agraït quelcom més contundent algun dia), una amanida, una carn i normalment algun làctic (fruita també seria bona per revitaminitzar-se!). El dia ha estat llarg i aigualit, però a la vegada espectacular i prometedor, pel que aviat ens anem a dormir mentre a fora sembla que el cel ens volgui caure al damunt… Així que somiem feliços que el dia sorti radiant al acabar-se tota l’aigua que tenen emmagatzemada al pis de dalt!

 IMG_20150822_194310

Resguardats de la boira, la pluja i el vent!

9 hores i 45 min en camí des de que vam deixar el cotxe, 7 hores 45 min en moviment, continuarà…

You may also like...

4 Responses

  1. orozco escrigué:

    Felicitats muntanyencs! Ara be, estic d’acord en una cosa. Aquest tinglado és un escurabutxaques.

  2. Fandes escrigué:

    Totalment… I no es molesten en dissimular-ho. Realment és el que li treu encant a la ruta, perquè ella en si, o les mil variables que pots fer pel parc son espectaculars!

  3. Carles Rosell escrigué:

    La pela tot ho embruta, però el coratge i la mirada personal de qui la viu és allò que compta. Fandes t’has de proposar fer una guia alternativa. Felicitats per l’èxit de l’expedició i per la crònica en episodis.

  4. Fandes escrigué:

    Quanta raó Carles, i és a partir de la nostra experiència que ho recomano a tothom. En aquest sentit vaig pensar una crònica més extensa, per a que la gent que volgui la pogui aprofitar per a que la ruta li sigui el més coneguda possible. Gràcies pels ànims!

Deixa un comentari