El moc del “presi” Triatló per equips del Prat

triatlo equips prat 2

Ferran Betllonch, Marc Fernández (Patata), Víctor Campos (calvu), Sergio Jose Mallorquin (Mallorco), Joan Ayguasenosa i Jordi Orozco. Aquest equip d’elit va competir (si es pot dir així després de veure la classificació) amb “la crème de la crème” de triatló a Catalunya el passat dissabte 9 de maig a la Triatló per equips del Prat. Aquest grup selecte no és fruit de la casualitat, sinó del resultat de superar unes proves molt dures (psicotècnic inclòs), ja que el número de aspirants masques superava en escreix l’exigit per l’organització. Tan sols podíem escollir els 6 millors!

Falten 10 minuts! Ens col·loquem a la sortida i repassem els aspectes tàctics i estratègics del nostre exahustiu pla d’entrenament dels últims dies. No sóc supersticiós, ni crec en bruixes, però després de veure el Marc (Patata) com li encasta un moc al neoprè del nostre presi, pronostico una cursa molt divertida. Amb aquest gest tan solemne donem per fet que el Víctor serà el capità de l’equip.

En el tram d’aigua, sort tenim del Ferran, Marc, i Sergio, que arrossegaran els tres llasts de l’equip (Víctor, Joan i Jordi). Quin patiment! Hores d’ara encara tinc regirat l’estómac per la quantitat d’aigua que vaig engolir. M’agradaria conèixer el “mongui” que va col·locar les boies. Sembla ser que el circuit era més llarg del compte.

-ENS HEM PINTAT LES UNGLES!- va dir el Marc quan vàrem passar per la T1 (aigua-bici). Quin despropòsit! No m’entraven les sabatilles i cada cop més nerviós veient com tot l’equip m’esperava per sortir del box.
Ja estem tots acoplats a la bici i comencem a donar-nos relleus. En la segona rotonda entro derrapant, emulant a Marc Márquez en moto GP, gairebé vaig a terra! A l’inici de la segona volta del circuit sento una veu el meu darrere: -PATATA, NO VAIG!- el Víctor i Sergio (Mallorco) es despengen del grup. L’equip està trencat. Quin desastre! Recomposem el grup i acabem el tram de bici amb una tercera volta perfecte. Qui ho anava dir!

A l’1 del migdia ens toca córrer. Quina calor! El Joan i Marc tirant del grup a ritme de 4′ els primers quilòmetres seguit del Víctor mentre que el Ferran, el més fort de tots, va fent la goma acompanyant el Víctor una estona i a mi que vaig tancant el grupet a uns 15 m sense perdre’ls de vista. El Sergio (Mallorco), com ja va anunciar, es despenja els primers metres del recorregut. Classificació final: 38ens amb un temps de: 1:13:58.
Es pot millorar?… segur que sí. L’any que ve …QUE TREMOLI L’ENEMIC!

You may also like...

Deixa un comentari