Artés: Un cros amb trempera

unnamedAquest primer de maig he fet de nou cap a Artés (Bages) on se celebra tradicionalment un cros per les rodalies de la vila. La cursa ha complert enguany la quinzena edició i els organitzadors han saludat la fita amb la incorporació d’una nova prova de 5,850 m. Ara l’oferta és triple; per una banda, el cros (10.250mts), la nova de 5 sobre terreny mixt i finalment, diverses proves de promoció per als més menuts. Jo la considero una cita molt recomanable, tot i la distància des de la capital clar que sempre es pot completar el dia fent la descoberta de les contrades (s´ho val en tots els aspectes).

Els organitzadors saben el que tenen entre mans i assumeixen el repte amb garanties oferint el seu treball i la seva il·lusió per a que l’esdeveniment sigui tot un èxit. El resultat és una organització força acurada i un tracte al corredor exquisit. A nivell de la infraestructura es pot destacar una recepció àgil, un punt de sortida i arribada prou ample, l’itinerari està molt ben indicat i l’avituallament respon a les necessitats. El preu està en la mitjana de les curses assequibles (12 euros amb xip), però l’oferta de serveis i la bossa compensa prou. A més a més, hi ha sorteig de material de les empreses col·laboradores i lliurament de premis per categories. Una deferència que posa de manifest les intencions de satisfer a tothom.

Però no cal menystenir l’itinerari. És una prova que transcorre per camins, corriols i algun tram de pista amb dues parts ben diferenciades: la primera fins el quilòmetre sis amb lleugera pendent i la segona amb una baixada, en algun punt, pronunciada. No hi ha grans desnivells i per tant, es pot córrer. És una cita on s’hi presenten corredors de les rodalies (més de dos-cents atletes)i on es palesa la rivalitat esportiva en clau de cordialitat.

Jo tinc clara l’estratègia de la cursa, però no me n’acabo de sortir. En tot cas la faig pública: es tracta de pujar ràpid però conservant per a fer una bona baixada. Senzill, oi? Doncs la primera part és la que no acabo de resoldre, clar que alguns pèl-blancs de la categoria hem patit del mateix i hem acabat fent una barqueta natural. I clar, les garrotades no s’han fet esperar i fins el final hem venut cara la pell. Quines sensacions! Després he pogut comentar-ho amb el primer classificat de la categoria (Vt2) –aquest ens ha fumut canya de la bona!- i compartíem la satisfacció de córrer tot i que no hi ha dia que no faci mal aquí o allà.

Sigui com sigui, una altra jornada que em deixa un excel·lent regust i m’engresca per a la propera cita.

Carles Rosell

You may also like...

Deixa un comentari