Un a Un. XAVIER OLIVERES (Putot)

IMG-20130518-WA0005
Per què vas començar a córrer? Quan?
Com a mestre, sovint comento als meus alumnes que abandonaran la infància i passaran a ser ja grans quan, si tenen set, deixin de córrer per anar a la font  i ho facin caminant. Doncs bé, es pot dir que quan vaig deixar de ser nen també vaig deixar de córrer.  Per què vaig tornar a fer-ho i quan? Molt senzill, la vida d’adult que portava m’acostava més a un púgil dels pesos pesats i no pas a un paio atlètic, així que a finals del 2007 no sé com vaig inscriure’m a la cursa BBVA de 5km. Allà, després de menjar pols i prendre plena consciència del meu lamentable estat de forma, vaig decidir posar punt i final començant a córrer.
Quin és el teu lloc preferit per entrenar?
Us diria que la muntanya si no fos perquè puja i baixa, però em quedo amb el sòl urbà. Se’m fa més distret veure gent, esquivar bicicletes, accelerar als semàfors o fer algun OH! quan algú s’ho mereix.
Amb quina freqüència surts a córrer?
Molta menys de la desitjada. Sóc un pupes i quan no arrossego un all arrossego una ceba. Per no acabar sent la cançó de l’enfadós, surto quan em trobo bé, i ve a ser un o dos cops per setmana de mitjana.
Corres sol o acompanyat? Amb música o sense?
He corregut sol algunes vegades, però prefereixo fer-ho acompanyat. Ara, no sóc de grans multituds, per això no em prodigo massa els dimarts i dijous (per no dir gens). Ei, res personal, eh! Sóc més de petits comitès, res més. Ah, i sense música. La que m’agrada no fa per sortir a patrullar.
Podent fer-te d’un club d’atletisme… Vas fer-te masca. Per què?
No m’havia passat mai pel cap fer-me d’un club d’atletisme perquè no corria i, de fet,  no em vaig fer masca. Ser ‘masca’ va arribar abans del club. Encara que no ho sembli, sóc un dels primigenis i un dels dos personatges que van començar a utilitzar l’expressió masca. Després, un cop que ja quedàvem més sovint per entrenar i fer algunes curses, a la vegada que es va anar incorporant més gent, va sorgir la idea de fer-nos club.
Quina va ser la teva primera experiència masca? I alguna que recordis especialment?
Primera experiència masca..? Difícil. Potser -i no té res a veure amb l’atletisme però sí amb qui anava a córrer- els dinars i sopars a l’Espurna, lloc de grans gestes ben remullades. Especialment en recordo un que va acabar amb el meu escuradents dins de l’escot de la cambrera, directament de la boca i sense cap intenció de fer el passarell. Deuria fer palanca o aneu a saber què. En fi, coses absurdes que no es poden explicar amb les lleis de la física i que, per tant, són autèntiques ‘mascades’.
La teva frase masca és…

Si m’he de quedar amb alguna, aquesta seria “de prop falla”. Sóc un sibarita en tot, i perquè m’agradi algú o alguna cosa ha de passar un control de qualitat que ni jo conec, imagineu. Ara, si us referíeu al tema running utilitzo molt una cadena de frases absurdes com “algú vol fer uns caemes en veu baixa?”  “es per fer algo” “coses sueltes…”. Però no en sóc l’únic usuari, ja us aviso.

Quina distància, disciplina, prefereixes en una cursa?
Prefereixo la distància de 10km, tot i que és la que pitjor se’m dóna. Històrica és, ja, la meva incapacitat crònica de fer un sub40. Ara, si cal arribar al record guiness d’intents hi arribo, no tinc cap problema. Algun dia faré sèries, que m’han dit que van bé per això. Modes, tot són modes…
Quines són les curses que mires de no perdre’t cap any?
Una que no em perdo mai és la de 8,2km a Santa Cristina d’Aro, a finals de juliol. La trobo autènticament masca per diversos motius. Distància de merda i mal calibrada (cada any canvia); pitjor època per córrer; xip al dorsal sense catifa de sortida; mai és puntual; alguna edició fan moure els participants de lloc abans de començar; al final donen aigua a temperatura ambient… No em direu que no és digna!
Dona’ns un darrer missatge per la comunitat masca… Vols proposar-te o proposar-nos algun repte?
Sempre he reclamat un canvi de sobrenom, però mai ha quallat i un bon masca no ho permetria. Així que res, que tot i no treure massa el cap m’agrada veure com el club gaudeix de molt bona salut. Fa goig i hi ha molt bona feina al darrere, cal reconèixer-ho. Doncs això, salut i kms!

You may also like...

1 Response

Deixa un comentari