Un a Un. CARLES ROSSELL (El cronista)

100_0386Per què vas començar a córrer? Quan?

De jovenet vaig dedicar-me a l’esport intensament (natació i waterpolo) i a les pretemporades rodàvem uns quants quilòmetres. A mi m’agradava aquesta pràctica i ho vaig continuar fent, esporàdicament. Ha estat a partir dels quaranta llargs quan he tornat a córrer.

Quin és el teu lloc preferit per entrenar?

El lloc és molt important, però per damunt de tot m’agrada córrer en grup. Tinc una predilecció especial per córrer pel Moianès, per pistes i corriols entre boscos i boires. En aquestes contrades ho faig sol, però no me n’hi sento gens.

Amb quina freqüència surts a córrer?

Entre dues i tres vegades a la setmana. Procuro participar en els entrenaments de dimarts i dijous i dedicar el diumenge a les curses, i si no és el cas doncs sortir a rodar.

Corres sol o acompanyat? Amb música o sense?

Habitualment ho faig en grup a la ciutat i sol a la muntanya. Mai he portat música.

Podent fer-te d’un club d’atletisme… Vas fer-te masca. Per què?

És una pregunta que encara em faig tot sovint i confesso que no he trobat una resposta prou convincent. Ara bé no me’n penedeixo gens, en podeu estar ben segurs! Ara seriosament, no em veia formant part d’un club, més aviat buscava un grup i vaig descobrir que n’hi havia un al barri amb un nom i logo sorprenent. Em vaig dir: aquests són els meus. El primer contacte va ser on-line doncs físicament no havíem coincidit en cap ocasió. Imagineu-vos la primera cita…

Quina va ser la teva primera experiència masca? I alguna que recordis especialment?

Crec que va ser a la Cursa del Mediterrani del 2010. Vam arribar tan justets que vam fer l’escalfament corrents des de l’aparcament. Hi van haver altres coses divertides que van posar de manifest la naturalesa masca del grup. M’ho vaig passar molt bé, doncs l’acollida va ser magnífica.

La veritat és que qualsevol trobada ha estat sempre molt satisfactòria i en guardo un bon record de totes. El secret penso, cal cercar-lo en la qualitat del grup humà. No sé què ho fa, però realment la gent masca és collonuda.

 La teva frase masca és…

 Córrer no és anar de pressa, és viure intensament.

Quina distància, disciplina, prefereixes en una cursa?

M’agraden les distàncies mitjanes a partir dels deu mil. Tinc una especial devoció per la marató, clar que són molt exigents i cal anar en compte, però me n’agradaria fer més d’una a l’any (quatre !!!).

Quines són les curses que mires de no perdre’t cap any?

Ara mateix sóc molt infidel a les cites tradicionals i trio segons els objectius i la disponibilitat. Però si no hi ha imprevistos, procuro estar a punt per a la marató de BCN.

Dona’ns un darrer missatge per la comunitat masca… Vols proposar-te o proposar-nos algun repte?

Fer-vos saber que m’agrada molt formar part dels masques i per damunt de tot, per la qualitat de les persones que els integren.

Reptes? Faria una carta llarguíssima als reis, però el principal és poder continuar practicant aquest esport meravellós.

You may also like...

2 Responses

  1. CALVO KABRON escrigué:

    “És una pregunta que encara em faig tot sovint i confesso que no he trobat una resposta prou convincent.” ni nosaltres Carles, ni nosaltres… jejeje

  2. orozco escrigué:

    Carles, saps que tens una marató europea pendent?

Deixa un comentari