Un a Un. ALBERT TORRES (Missis)

1391544_10151605977937574_1882615190_nPer què vas començar a córrer? Quan?

Com a membre dels 6 masques originals o fundacionals, com tots ells, vaig ser vilment enganyat pel Tiris una nit al ja desaparegut Trenta Nits després de diversos combinats espirituosos. Així que tot va començar mig de tort, mig en broma, en un “esportiu” ambient carregat de fum (encara es podia fumar als bars) i destil·lats d’aquella freda nit d’hivern del 2008.
Quin és el teu lloc preferit per entrenar?
Com tot a la vida ha anat evolucionant. Va començar essent Can Dragó, bàsicament per la limitada capacitat pulmonar del recent arribat a l’atletisme i d’aquí hem anat passant per diverses etapes. Ara on em trobo més còmode és escapant-me cap a la zona de Torre Baró i Sant Medir (Collserola).
Amb quina freqüència surts a córrer?
Hi ha un abans i un després de l’arribada del meu menut, en Roger ara fa ja gairebé 1 any. Abans sortia potser 2-3 cops per setmana i anaven caient algunes curses els caps de setmana. Des que va arribar el xiquet les prioritats, l’estructura horària del dia i les passions s’han anat modelant, adaptant i enfocant molt gustosament cap a ell. Així que ara procuro sortir almenys 1 dia a la setmana. Si en surto 2 faig festa grossa!
Corres sol o acompanyat? Amb música o sense?
Per tot el comentat abans, els meus horaris de sortir a córrer també han canviat. Els vespres són per al paper de pare modèlic. Les matinades per al runner friki. Així que surto a córrer l’únic moment del dia que puc, de 6 a 7 de la matinada… La veritat és que em costa trobar companys de ruta a aquestes hores! Algú s’anima?
Podent fer-te d’un club d’atletisme… Vas fer-te masca. Per què?
Com he dit al principi, una bona part de culpa la van tenir els còctels i els Tiris. L’altra part és genètica, com a Masca fundacional ho dec dur a la sang.
Quina va ser la teva primera experiència masca? I alguna que recordis especialment?
La 1a va ser l’EIKIDEN  de Palafrugell, el 2008, on ens vam presentar el sextet masca, amb samarreta groga, a fer la marató per relleus. Jo vaig voler fer un relleu curt, un de 5 kms, i sort n’hi va haver, perquè una mica més i no arribo.
La següent que recordo fou la 1a cursa de 10 kms que vaig fer, poc després de l’EIKIDEN, al Circuit de Catalunya. En aquell ambient tant de fòrmula 1 al completar la 1a volta al circuit (se n’havien de fer 2) vaig agafar tot decidit el desviament cap a boxes i vaig entrar com el millor Fernando Alonso ben espatllat i trinxat cap a boxes. Canvi de bambes i cap a casa!
Altres més en positiu:
- La meva primera mitja, a Granollers el 2009
- La Behobia del 2011
- La mitja d’Estocolm del 2012, tot onejant l’estelada en una llarga recta final plena a vessar de suecs i SUEQUES que no paraven de cridar “iupa, iupa, iupa!”
- La mitja de Formentera del 2013, amb un vent en contra que tombava les savines i els atletes i la Judit Mascó animant-nos.
- La marató de Barcelona del 2012, la meva primera i darrera fins a nou i llunyà avís.
La teva frase masca és…
Ho veig… i ho doblo.
El Lèmur Lila treballa a l’ombra.
Quina distància, disciplina, prefereixes en una cursa?
La mitja, sense cap mena de dubte. 
Quines són les curses que mires de no perdre’t cap any?
Ara mateix me les perdo totes! A dia d’avui prioritzo el poc temps d’oci que em deixa el menut cap a la meva gran i veritable passió, la muntanya, el Pirineu, els senders, els cims, les valls i les crestes. Però allà dalt no m’hi trobareu pas mai corrent. A la muntanya jo m’hi apropo com l’excursionista més clàssic i tradicional, lluny dels cronos, dels xips, de les classificacions i de cap esperit competitiu. Petjo el país per conèixer-lo i estimar-lo, per seguir aprenent i seguir creixent. La muntanya, a pas d’excursionista, m’ha ensenyat i m’ha modelat com a persona, i espero que ho segueixi fent per molts anys. En aquest sentit, i sé que potser no és el millor fòrum per a que m’entengueu, us deixo una reflexió que signo 100% de Frédéric Gros, del seu llibre “Andar, una filosofía”
 
“Caminando, solo una hazaña importa: la intensidad del cielo, la belleza de los paisjes. Andar no es un deporte”
Dona’ns un darrer missatge per la comunitat masca… Vols proposar-te o proposar-nos algun repte?
Aquella nit d’hivern del 2008 ni ben gats podíem pensar (de fet no podíem pensar) que el masquisme, llavors pràcticament viscut en la clandestinitat, arribaria on ha arribat. Cuideu el presi que és qui ens va treure de la vida masquil d’estraperlo i ha esdevingut el pal de paller d’aquest enorme i fantàstic sarau!
De reptes no us en proposaré cap, que en teniu molts i més ambiciosos que no pas els meus! Ara, si em voleu acompanyar a caminar per algun corriol o a enlairar-se a algun 3000 sereu benvinguts!
Per cert, i si recuperem el que vam fer fa algun temps enrere, de fer una pujada nocturna a la Mola (caminant!!!!) amb sopar al monestir?

You may also like...

5 Responses

  1. CALVO KABRON escrigué:

    Veig La Mola nocturna! Missis comencem a muntar-ho…. Lluna plena i bona temperatura?

  2. Putot escrigué:

    Tots sabem que ets un ‘carros de foc’, no ens enganyis. ;-)

  3. Kaiser escrigué:

    El putot acusant algú de carros de foc? De putas habló “la tacones”…Haha

  4. orozco escrigué:

    Digue’m quin 3000 vols enlairar-te, que vinc!

  5. Sarins escrigué:

    Mola!!!!!!quan? ;)

Deixa un comentari