VIATGE A L’OLIMP o una qüestió de fluids.

granollers

Quan es parla de la Mitja, qualsevol atleta sap que es fa referència a la cursa dels vint-i-un quilòmetres de Granollers. El grau d’excel·lència que ha assolit aquesta cita atlètica li ha permès fer-se seu el nom genèric i donar-lo a conèixer com a propi a nivell internacional. Cada any se celebren moltes altres curses amb la mateixa distància, però Granollers continua brillant per damunt de totes.

L’explicació de l’èxit de la marca La Mitja és òbvia per a tothom que hi ha participat en alguna ocasió. És veritat que en els darrers anys han pres força noves curses de la mà d’una bona organització, però cap té la capacitat de reunir tanta gent al carrer amb la vocació d’animar incansablement els milers de corredors que transiten entre La Garriga i la capital del Vallès Oriental. Des del meu punt de vista, aquest és el veritable fet diferencial. Granollers és una ciutat molt dinàmica impulsada per una ciutadania molt activa i amb una voluntat enorme de participar en tots els esdeveniments.

En aquest cas la mostra més evident és l’entrada a la ciutat, aquests darrers tres quilòmetres amb la gent a banda i banda aportant el plus que permet treure forces d’on ja gairebé no en queden i l’èxtasi arriba en el tram final amb l’arc d’arribada a tocar. Uau! Però no s’ha d’oblidar els centenars de voluntaris i la munió d’activitats que es realitzen durant tot l’any al voltant de la cursa. Tot plegat l’han situat en un lloc privilegiat. Però tot té un preu i caldrà estar amatents per si els diners s’acaben engolint l’ànima de la prova. Aquest és un debat llarg. Tothom té clar que és tracta d’un negoci i que la participació d’alguns dels millors especialistes mundials internacionals de la distància només s’explica per la presència d’una marca esportiva poderosa. Per cert ara ja no ens creuem amb aquests atletes de primera.

Els masques també hi han fet cap a l’Olimp atlètic amb una representació nodrida que hi tenia posades unes expectatives notables. Els uns debutaven en la distància i en la plaça, d’altres volien treure punta al seu excel·lent estat de forma o fer camí en la preparació de la marató.  En fi cadascú amb el seu horitzó; això sí, hi havia ganes de tocar marques. Però hi havia una preocupació comuna: el vent. Els dies previs havia ventat de valent i les previsions no auguraven un canvi radical de les condicions atmosfèriques. Córrer en un espai tan obert és francament dur, aquesta era la temença. Així que a més a més de totes les altres circumstàncies, ara calia tenir en compte l’aire.

El dia s’ha llevat amb un cel prou clar i un vent tímid. Feia fresca a l’ombra, però al sol s’hi estava prou bé. Ja no hem parlat del vent i sí dels ànims, un altre fluid que es belluga d’una forma ben curiosa dins del cervell de l’atleta. I en definitiva, aquest altre fluid he estat determinant per als èxits individuals doncs ja se sap que cal treballar el cap per a dominar la bèstia.

Aquestes són les marques:

En Navete ha fet un registre excel·lent de 1.20.55 confirmant una vegada més el seu magnífic estat de forma; en Fandes venia a fer mal de debò però no ha mossegat tant com volia, tot i clavar 1.25.03. En David s’ha estrenat amb 1.28.41 i a continuació ha entrat l’Aaron amb un magnífic 1.30.15 (atenció amb la seva progressió). En Sergio, tot i no trobar-se en òptimes condicions ha aturat el crono en 1.33.12  (bravo!). En Jaume també s’ha afegit a la festa amb una mmp ara a 1.34.42, igual que l’Àlex (1.41.08). Els altres representants masques han creuat l’arribada, l’Òscar amb 1.56.00 i la Judith amb 2.13.11. Un servidor no ha volgut ser menys i també ha fet la seva mmp (1.37.30), això sí després de veure fluctuar la seva moral amunt i avall durant el transcurs de la prova.

En definitiva una matinal exitosa per als masques trepitjant l’asfalt a l’Olimp de les mitges.

You may also like...

1 Response

  1. Fandes ha dit:

    Fantàstica com sempre Carles! Felicitats als que vau fer el vostre debut o bé vau firmar la vostra nova mmp! Potser si que no vaig aconseguir fer tot el mal que voldria :P, però el cert és que vaig disfrutar un munt sent amb vosaltres! (afegir al Victor-Kilian que també ho va donar tot des de l’altra banda…)

Deixa un comentari