Sitges, la mitja marató contraataca!

Aquest diumenge un munt de masques ens vam deixar caure en el poble més cosmopolita que hi ha als peus del Garraf, Sitges! I no vam anar a veure cap pel·lícula (això ho podem fer al festival que hi fan a l’Octubre) sinó a disfrutar de la 32a edició de la Mitja Marató. Vaja, que no porten quatre dies organitzant-la! I això es nota en com et cuiden i com la gent que hi viu se l’estima, encara que hi ha coses que no tenen justificació. La gestió de l’entrega dels dorsals i el guardarroba va ser senzillament un desastre.

IMG-20150111-WA0014

Per ser la primera de l’any i tenint molts l’objectiu de la Marató de Barcelona a l’horitzó, aquesta cursa sol ser la que enceta el calendari de mitges per molts masques. Aquest 2015 no és una excepció, tot i que per alguns altres els 21,1k en si ja son tot un gran objectiu. I és que aquesta ja és una distància que es fa respectar i que per tant ens genera moltes sensacions i moments, que no solen fallar cada cop que un correm una. Els primers d’ells els nervis de la nit anterior.

DSC04292

I és que saps que la mitja és una cursa on disfrutaràs moltíssim si l’has preparat bé i duus el ritme adequat o et queda molt per patir si falles en alguna de les dues. I si no ho saps perquè és la teva primera, tranquil, en unes dos hores ho sabràs. Aquesta sensació s’allarga només fins la sortida, perquè en l’instant en que tothom es posa en marxa, la cosa comença a fluïr i et sents bé, saludes a la gent, a la càmera… Com la Bego, que ja està de tornada, i ho fa per disfrutar i fer-nos disfrutar, quina alegria amiga!

_DSC3247

Aquesta sensació segueix en els primers kms, així que aquí és el punt vital per usar el cervell. Això no és una marató (el que escriu no sap el que és, també s’ha de dir) però cal anar guardant per quant les forces comencin a flaquejar. Si anem al ritme que el cos ens demana o tenim un superdia o el més segur és que ho acabem pagant. Val molt més la pena anar controlant com l’Alex, ja pensant en el debut als 42,194km, i que gairebé aranya segons a la seva marca!

DSC01451

Cert és que a vegades ens animem per alguna raó i comencem a tirar més del que tocaria. Però sempre és millor jugar en positiu, i això quan tens públic i proper és molt més fàcil. A Sitges ho trobaràs. No enganyarem, no hi ha gent en tot el circuit, més aviat al contrari. Però la poca que hi ha anima (i tant!) i els dos únics trams desangelats et trobes corredors a banda i banda amb el que els ànims son mutuus… I per no parlar dels darrers dos km’s i mig (que es converteixen en cinc al ser circuit a doble volta)! Un passadís on t’aplaudeixen amb ganes, mans esteses per picar… Un paradís per #FerUnFandes, dos o tres o… Molts més!

DSC00965

Però que amb els ànims no se’ns oblidi que això és llarg! Cal avituallar-se o d’altra manera ens podem quedar deshidratats o sense forces. Cal dir que el dia també va ajudar, temperatura ideal i vent suau. Vaja, perfecte per cremar sola! De tota manera aquí teniu com es pren un gel i aigua, el Toni donant classes pràctiques.

DSC01128

Una altra cosa és clara, si no hem sortit a donar un passeig (aleshores aquest no és masca!) arriba el moment en que toca apretar dents. Quan? Això depén de molts condicionants: l’estratègia de cursa que hem triat, si ens hem avituallat correctament, el dia que que fagi, fins i tot la nostra capacitat de patiment… El cas és que és el moment de pensar en positiu per mantenir un ritme que fins ara semblava fàcil. I si algú sap de competir fins al final aquest és el Navete, el proper dia no hem de perdre la barqueta…

DSC00981

Si sortim victoriosos disfrutarem del millor regal, que es veure com seràs capaç de tombar el gegant de 21,1k. Ja ho he comentat abans, però em reafirmo, en això Sitges juga amb un gran argument, els darrers kms son una delícia i també l’arribada, així que podrem disfrutar de l’arribada a meta. Per mostra, dos botons, dos cracks que fan MMP i que deixen constància de la seva alegria a l’arribada, sou grans Sergios!

_DSC3668Arribada 007

I just passar l’arc d’arribada prens aire (sembla com si t’haguessis oblidat de respirar correctament aquests darrers metres) i comences a prendre consciència del que acabes de fer. Només arribar ja és una victòria! Bravo pel Mario que gairebé baixa de l’hora i mitja…

DSC01936

I aleshores és el moment d’esperar pacientment als companys. De club, de viatge, sempre hi ha algú que et fa il·lusió veure com aconsegueix l’objectiu igual que ho has fet tu. I pel que arriba és un estímul veure a l’altra banda cares conegudes. Vivències compartides! El Ferran no hi treia ull al crono després de parar-lo en 1h18m…

DSC01812

I ja tots arribats, és el moment de rebre el teu just premi. Que pot ser una abraçada, felicitacions, ànims o simplement unes bones braves! Si a més ja ets dels cracks que poden estar lluitant per copes genial que genial! Tenim la sort de tenir uns quants liles que poden presumir d’això. Fantàstic el Quique amb un primer lloc en la seva categoria!

IMG-20150111-WA0012

El Jordi i la Judith no apareixen a les fotos dels instants però van tenir un paper destacat a Sitges. Tots dos seran a la Marató de Barcelona, un demostrant que va pel bon camí per tornar a superar els 42,2k i l’altra que ja és de tornada a l’asfalt… Si voleu saber més de les classificacions dels masques aquí les podeu trobar, i sobre Sitges dir que és una cursa per fer, malgrat els errors abans de la cursa, hi tornarem!

You may also like...

Deixa un comentari