L’Amistat guanya un cop més!

1 de Novembre! Dia de Tots Sants. I també dia d’Amistat! Amistat? Aquests son tots els dies direu! I no us falta raó. Però ja que estem en una época en que tot té el seu propi número assignat al calendari, quelcom tan bo com les amigues i els amigues havien de tenir jornada ben especial. I això és el que ve succeïnt des de fa 34 anys… I és que que el 1981 a un tal Francesc Mates se li va acudir preparar una festa en la que poguessin celebrar la bona companyia. Corrent, això si.

I és que parlar de Mates és parlar d’atletisme. D’innovació. De propostes noves. Això els ha permés subsistir (des de fa més de vint anys amb la seva filla Myrna al capdavant) en l’implacable món del calçat. I aprofitant el primer boom d’atletisme a casa nostra (els 70-80) participar en les aleshores embrionàries Marató de Catalunya (1978, a partir de l’any següent a Barcelona) i de la Cursa de la Dona (1983). Però la cursa que ens ocupa era quelcom diferent. Un espai on no havia d’importar el temps ni la posició, sinó tothom és important. O hem de fer distincions entre els nostres amics i amigues en funció de qui és més alt que l’altre?

f

Però tres dècades i escaig donen per molt! Entre d’altres coses la família de corredores i corredors hem crescut molt. I no només ha crescut sembla que ens hem convertit en fixes. En una amistat en qui confiar vaja. No entrarem en opinar si hi ha de falses o no, això cadascú sap com va! Avui estem de celebració i per tant anem a parlar de la festa. I si parlem d’una quin sol ser un dels temes més comentats? T’has fixa’t el lloc on ens han duut? És preciós! O bé, no no la veritat és que aquelles flors no em feien el pes…

Doncs bé, la cursa de l’Amistat s’apunta “dos tantos” i encara no hem començat a córrer. Que si, que també venim a això! L’esperit segueix sent el mateix, una reunió de gent per passar-ho bé. Haurem crescut (no excessivament, doncs amb bon criteri l’organització els té limitats a 800, per molt que això signifiqui quedar-nos sense dorsal alguna edició) però aquí es respira bon rollo! Mireu sinó la foto masca al pont del Castell, una imatge val més… I si, ho heu endevenat, el recorregut és l’altre “puntazo” sortir de Montjuic, creuar Barcelona i pujar el Tibidabo és dur (si, ben dur!) però omple l’ànima (els dipòsits els deixa buits, però aquests ja els recarregarem després).

Amistat 2014 011

Tres detalls més sobre l’organització abans de veure que han donat de si aquests 16km i poc d’enguany. Primer, els seus voluntaris, atents a tot el que calgui, solucionar dubtes, animar… Segon, la predisposició, una cursa gratuïta, en la que s’ofereixen MILLORS (molt millors en ocasions) serveis que moltes en les que has de buidar la butxaca, com ara el guardarroba que uneix les dos muntanyes màgiques de la ciutat, on a sobre fan viatges per pujar gent des de plaça Espanya, bravíiiissim! I tercer, la Myrna, amb les seves paraules plenes de sentit però que alhora transmeten aquesta bona sintonia (i sense micròfon!).

I ara si! Després de tots els prolegòmens anem a veure que tal els hi ha anat als 10 liles que han matinat un any més. Amb una nova incorporació, estem tancant el seu contracte masca, “uns flecos” i ho tindrem! Vejam si li hem guanyat la batalla al sol… Que s’ha aixecat amb nosaltres i ja fa el seu viatge diari per damunt de l’horitzó!

(2014-11-01) Cursa de l'Amistat 20141

  • VICTOR: Ja el vam veure de lila (i vam pensar que bé que li cau aquest color al muntanyero!) en l’Ekiden… Però ara la duu per motius propis. I es casca un carrerón clavant-li 4 minutazos al Fandes sols en la pujada. Cert és  que el temps aquí és el que menys importa, #PeròAlgúHoHaviaDeDir!
  • FANDES: Fa la feina en el pla, però a la pujada nano… Prou fa de no caminar! Amb tot arriba al Tibidabo jurant amor etern a aquesta cursa i que mai la deixarà. Serà possible! Ni un de fi, ni un…
  • DAVID: Cert és que per damunt de tot som un grup d’amics… Però al córrer no hi ha ni un! Quin cop de puny sobre la taula company, sembla que tenim al “ingeniero” de tornada. Bromes a part aquest noi comença a fer por. Disfrutarem!
  • AARON: No tots els dies poden ser perfectes! La promesa portava un pla conservador a Montjuic, però és sortir i deixar-lo estar! És que l’esquena del David és molt temptadora… Pujada tiesu tiesu i directa a la cua de massatges! Però un altre que diu que l’any vinent hi torna, que deia de girar rodó?
  • JAUME: Monsieur Amistat… Ja en porta 5, però entendreu encara més aquest sobrenom si sabeu que és el que ens ha enganxat a uns quants les ganes de tastar aquesta cursa. I lo agraïts que t’estem! Així que, demostrant que el control quasiabsolut sobre la mateixa, calca la cursa de l’any passat i disfrutat com un nen!
  • LEO: Aquesta masca està molt forta, de veritat us ho dic… Anem d’entrenament a la cursa de l’Amistat? Som-hi! Però no contenta va agafant gent, passant-los i donant compte d’ells (s’hi compten masques també). No està tant per l’asfalt… Però un dia és un dia, més com aquest!
  • JUANRO: El rei del #PostureigMasca! A qui altra se l’acudiria desaparèixer per la foto i al trobar-nos dir “vinga va, que fem tard!” xD? Ell si que sap de que va això, així que surt a ritme… I la Leo sols és capaç de deixar-lo anar en la llarga pujada. Una més al sarró mestre!
  • GÁLVEZ: L’altre component del clan fosforito del #ChicagoMarathon surt com tot bon keniata… A tope! Després veurà com l’atrapen, però l’adrenalina de la baixada no li treu ningú. Sempre un somriure a punt! Així el bon ambient és impossible que no hi sigui.
  • PACO: Un altre que sempre dóna tot el que pot! Reaprofita un dorsal que deixava vacant l’Alex (ànims company, esperem que les molèsties quedin en no res) i el duu fins a la meta. Dos anys dos vegades que em topo amb tu en aquesta cursa. I que siguin molts més!
  • JUDITH: Primera vegada en les rampes de Vallvidrera i tot i les seves pors prèvies… No ha caminat pas no! És el seu primer entrenament pels 100km de la Intermón Oxfam amb les seves companyes. I superen el repte amb bona nota. D’inici a final, totes juntes, com un gran equip que son!

10372750_10203826725521473_2231849075902074173_n

I aquí ens teniu, a tots sencers i contents, per haver disfrutar de la nostra Amistat en majúscules un cop més. Gent amb la que compartim unes bones hores… I que en aquest cas se’ns serveix en un marc incomparable. A tot arreu es dóna bossa del corredor (més o menys plena, això ja depén) però no a tot arreu se’t felicita amb un somriure d’orella a orella al arribar. Sol haver bon avituallament al final, però no donat pels propis corredors o d’una pastisseria que fa una coca boníssima! I és costum que hi hagi premis, però és menys comú que aquests siguin una flor pels guanyadors i la major part d’ells per la resta de corredors i voluntaris. Senzillament, el que fa aquesta cursa amb els medis que té és un miracle! Medis econòmics (recordeu per si se us havia oblidat que sempre ha estat GRATUÏTA) perquè humans té els millors!

Tot això i molt i molt més us ho trobareu si l’any que ve us apunteu a l’aventura. No ho negarem, s’ha d’estar preparat! Però segur que l’any que ve tornarem a fer una bona grupeta!

You may also like...

2 Responses

  1. orozco escrigué:

    Felicitats a tothom!

  2. Juanro escrigué:

    Bona temperatura… i bona pujada en bona companyia!!

Deixa un comentari