IronMan Barcelona

Doncs aquí estava el repte de l’any, i potser el de la meva vida. Ara per ara no hem veig en una ultraIronMan.

La primera Triatló de distancia IronMan, així que prepareu les crispetes que començo amb el totxo.

Llegada Ironman

El dissabte com tota bona triatló que s’organitza avui en dia, t’obliguen a deixar la bicicleta el dia abans, suposo que d’aquesta manera t’ajuden a que pasis el cap de setmana a la zona, sort que aquesta vegada jugàvem a casa i la despesa de la inscripció ja era suficient.

Aquesta gent de IronMan ho te tot be organitzat, per això tira tant la marca. Amb tot el merchandeising que hi ha ja pots acomiadar-te de la segona paga extra. ja només queda descansar per el dia D.

5 de la matinada, viatge a Calella i la primera a tota la cara, esta caient “la tormenta perfecta” en l’autopista tinc que anar a 30km/h perquè no es veu res. buff el dia es llarg, però l’inici no pronostica res bo.

Ja en Calella, veig a tothom preparat, però que no esteu veient la que cau. Al final la organització dona la sortida 30 minuts més tard per la tempesta elèctrica que hi ha. Per si algú li cau un raig a la bici (Però si son totes de plàstic). Quan surten el PRO encara plou una mica, 15 minuts desprès quan hem toca ja no cau ni una gota, vinga que comença el IronMan.

Swim : L’aigua esta mes bruta que un “bebedero de patos” i rep mes cops que Rocky Balboa amb Ivan Drago, pero per sort ja estic acostumat a aquestes carícies, i per si hi ha poc imprevistos al quilòmetre 2,5 tinc el coll amb brodadures, la vaselina serveix per altres coses. Al final 1:09:50 no esta malament, però en cap moment he anat fi. Ja esta la primera part acabada.

Bike: Despres de la T1 i el meus problemes per treure’m el neoprè (6 minutets) ja estic damunt la bici. Tot perfecte, bon ritme a un 35km/h i cremant quilometres. Això si la gent esta finisima, perquè només veig passant cabres a 40km/h, però aquest no es el meu ritme i vaig fent. Però quan arribo al quilòmetre 110, segona volta arribant a Mongat veig que la benzina es comença a acabar. aixi que baixo una marxa i a ritme de 27km/h arribo als 180km. Anècdotes – Al primer avituallament vaig tirar fins a 3 bidons ja us explicaré la historia sencera, però consell que os dono, no entreneu les transicions, entreneu els avituallaments. 6:03:37 estic en temps.

Run: I despres de deixar-me les cames a la bici comencem amb la marató. el dos primer quilometres a 5min, però això se que no durarà, llavors fins al quilòmetre 20 intento fer una cursa digna en 2h15min. Veient que tinc fins a 5 hores per acabar i que puc acabar amb dignitat, baixo altre marxa, crec que ja estic en marxa enrere i començo amb el Ca-Co, per acabar el últims 10 km passejant i parlant amb els altres participants. hem trobo amb un Valencià que la primera triatló que ha fet en la seva vida es aquest Ironman i feia 6 mesos nadava només a la dutxa, con un par. arribo a meta amb una marató de 5:03:50 i un temps total de 12:25:54.

Repte aconseguit i molt content de les sensacions, sobre tot disfrutant. Ara només queda entrenar mes i millor per IronMan Barcelona 2015. Per cert les inscripcions ja estan obertes. Estalvieu 500€ ja sabeu que demanar als reis d’orient.

Aquíh os deixo el vídeo dels millors moments.

You may also like...

3 Responses

  1. orozco ha dit:

    Felicitats Mallorco. Un relat irònic i punyent que demostra un bon sentit de l’humor davant del gran esforç que suposa l’Ironman.

  2. Fandes ha dit:

    Que gran ets Mallorco! Amb aquesta crònica poc més es pot afegir… Solament que moltíssimes felicitats ànima de ferro!

  3. Oscar ha dit:

    Felicitats CRACK!! Entenc que l´esforç a valgut la pena doncs!!. Grandiós repte el que has aconseguit, dencansa!!

Deixa un comentari