TRIATLÓ SPRINT DE GAVÀ (No es tan fiera la tri como la pintan)

shadows

El wats dels shadows sempre treu fum, que si tal cursa, que si tal gadget, entrenaments de tot tipus, i no ens enganyem, fotos de ties en pilotes i acudits que només li fan gràcia a quí l’envia. Un dia, cap al mes de maig, algú va proposar fer una tri, crec que vaig ser jo però no ho recordo, i tothom es va animar: Fandes, Jaumega, tato Sergio, Aaron mini shadow, David i un servidor. A l’Alex no li va fer el pes  . La distància estava clara: la supersprint era per plorones, que diria el presi, i la natació de la olímpica ens tancava el culet, doncs una sprint. Mirant dates, Gavà era perfecte, tot l’estiu per preparar-la. Amb la mateixa quantitat d’il·lusió i dubtes, fem una reunió al juliol a la Divina amb en Patata, el Tonino i el Calvo, on s’afegeix en Joan Marc i també l’Àlex,  i els acrivillem a preguntes: material, transicions, normes, etc… . Arriba l’agost. El Jaume debuta a l’Hospitalet de l’Infant a la tri, també sprint. Després de casar-se i tocar-se el ous tot l’agost, el tato, amb bon criteri, es fa enrere i els demés entrenem amb més o menys sort/freqüència/intensitat. Es va acostant la data, condensem més els entrenaments, practiquem transicions i arriba el dia. El David ja va dir que no podia una setmana abans i en Fandes, la nit abans ( ja sabeu que ell ho deixa sempre tot per l’últim moment). No, en serio, ens ho diu el mateix  matí i ens quedem xofs, ningú sap què dir, després de tot el que havia entrenat i la tabarra que ens havia donat… ens en recordarem de tu i te la dedicarem amic!Així doncs quedem els tres mosqueters, en Jaumega, l’Aarón i jo.

En Jaume porta tot l’agost a Miami Platja, un lloc on a part d’entrenar i anar a la platja, poca cosa més es pot fer. Creieu-me, sé de que parlo, porto bastants estius allà. Està fi, perfectament calibrat i a punt per fer-la grossa. És l’únic dels tres que ja ha debutat, no està gaire nerviós. L’Aaron i jo força més, atacats, l’Aarón es mareja a casa al posar-se el puto tatoo i jo porto repassant el material dos dies abans.

Quedem ben d’hora, arribem de nit a Gavà i  control de material als boxes ( amb aquest moxilón no entres xaval!!) Boxes per torns, Calvo que ens ve a visitar i a veure els olímpics, els tris de veritat. Esperem per veure la T1 dels primers, ( el Calvo que no arriba, s’haurà ofegat?) on ja veiem que està bastant lluny la platja dels boxes, des de la meva experiència triatleta, i després de guarda-roba a escalfar a l’aigua i a nedar. Allà ens separem amb la il·lusió de dos debutants i un desvirgat recentment.  Després ens creuarem a la bici, i al còrrer,animant-nos picant de mans.

Jaumega (1:25:15): En general molt content de l ‘experiència d’un novato en triatló, aquest cop amb immillorable companyia, compartint amb els shadows i la resta de Masques un repte comú tan bonic, engrescador i alhora incert com aquest.

Parlant de la competició, tram de natació molt feixuc on em costa trobar un ritme constant per anar còmode, seguim amb el ciclisme, amb un circuit planer i amb llargues rectes, on no aconsegueixo connectar amb cap “grupeta”, Tot i així arribo al segment final a temps de creuar-me amb els olímpics Victor i Orozco, Busco al Tonino però no me’l creuo, no, El tenia a tiro, vaig a per ell però quan m’estic apropant es dona compte i fa un canvi de ritme que no puc seguir.

En definitiva em dono per molt satisfet amb el resultat i de cara al futur caldrà entrenar molt més la natació, i les transicions si volem millorar marca.

Si d’una cosa estic content és de les experiències que hem gaudit durant aquests mesos amb els entrenaments, Gràcies companys per tots aquests moments. Em quedo amb ganes de repetir la propera temporada, ara a recuperar-se i afrontar altres reptes.

Aaron (1:27:51): Les meves sensacions abans de fer la triatló van ser de molts nervis i fins i tot de mareig  el mateix dia de la tri. Això si  la única part que de veritat en feia por era la natació ja que no dominava tant aquest esport.

Les sensacions que vaig rebre quan va acabar la meva primera triatló era de felicitat i super content pel temps i per l’ambient d’aquesta competició. He de dir que l’estiu ha estat molt profitós parlant de la preparació per assolir la tri i donar les gràcies als shadows!! Però també totes aquelles persones com el Victor, el Patata i el Tonino que han fet possible solucionar els meus dubtes.

Per últim dir que ara que ja tenim trimono hi caurà alguna tri l’any que ve.

Miquel (1:43:16): mala natació, entrenant al mar sempre amb neopré, decideixo nedar sense en l’últim moment i així em va, 10 minuts més del calculat i rampes fins i tot a les parpelles. S’acosta la creu roja, estic bé, ara es passa trotant fins a boxes, els collons! 7 minuts i mig de transició: una lenta amb el jutge (l’agafo per estirar bessons però no li agrado) , passar per sota la barana de les bicis per estirar bessons en un plafó d’anunci ( 2n avís) i a la bici. Bici correcte, a més velocitat del que pensava i amb les rampes tot el circuit, sort que era pla! I el còrrer, el que quedava, que era poc, semblava un walking dead. De 1:30 que volia fer a 1:43. Lectura positiva: l’any que ve millorem segur!!

Aquesta és la crònica dels shadows a la tri, segur que a la següent serem més i ho farem millor. Per cert, algú té el telèfon del jutge? era atractiu…

 

You may also like...

2 Responses

  1. orozco escrigué:

    Que contents que estan! Són com canalla amb sabates noves. Felicitats!

  2. Mallorco escrigué:

    Moltes felicitats, ja sou triatletes. L’any que ve segur que patireu alguna. I qui sap si el Trimono encara li donareu servei en alguna Duatló a la tardor.

Deixa un comentari