2000m de Sants, ja hi tornem a ser!

I no és perquè repetim com cada any aquesta cursa de festa major (doncs tots erem nouvinguts a la mateixa) sino perquè irremediablament ja hem donat inici a una nova temporada. Que esperem que sigui molt bona! És a dir, com ja sabeu, que disfrutem molt i que visquem grans moments plegats. Avui ha estat un matí intens i curt, però ha estat dels que n’estan replets. I si en una d’aquestes cau alguna MMP per seguir alimentant la ditxosa marquitis, doncs millor que millor ^^

Aquests darrers dies, si heu estat llestos i (altre cop) ditxosos, és possible que us hagueu deixat caure pels carrers de Sants, potser el barri més similar al nostre Sant Andreu. El motiu, la seva Festa Major, en la que s’ha de reconèixer guarneixen els seus carrers molt millor que mai ho hem fet nosaltres (i no tenen pas massa a envejar als de Gràcia, a la foto “el carrer venecià” de l’any passat). I amb bones propostes que també donen goig a aquests dies, bona gent la de Sants, i esportistes, el màxim referent dels quals és la multidisciplinar U.E. Sants.

Festa Major de Sants 2013 - 11

Si, si, els blanc i verds, amb una equipació que recorda als equips de rugby britànics i que entre d’altres ens ha deixat pel record el maillot de la Volta Ciclista a Catalunya (que ells també organitzen). I que (molt abans que arribés el boom del córrer, ja en 1922 van ser campions d’Espanya) també disposa d’una secció d’Atletisme. Secció que des d’uns anys ençà (tot just V edicions) van voler remar contracorrent (en creixement de curses llargues com mitges maratons) i apostar per una cursa cursa curta, de barri, així va nèixer el 2000 de Sants.

Dos-mil metres que son uns pocs més com ens han repetit abans d’anar-hi, però això que més dóna, som (futurs) triatletes o bé flipatletes? Seguim pensant que el primer, encara que potser algú ens contradigui… El cas és que ens agrada que els plans sortin bé, i generalment quant a una cursa se li dóna afecte aquesta premissa es compleix. I és el que passa a Sants, dorsals dels “baratitos”, inscripcions a darrera hora, somriures molts somriures i un barri que s’aixeca per a que uns quans “decathloneros” recorrin els seus carrers. Així que com si de correbars just arribèssim posem ben contents per la foto masca.

1149482_10152200968852294_371022341611495642_o

Quina és la tàctica en un 2000? Sortir a muerte però no morir pel camí! Molt similar a una milla, en aquest cas son dos voltes a un circuit d’un km i escaig pel “Sants Sants Sants, caaaarrer de Sants!” (la falca publicitària de la Núria Feliu em va marcar en els meus “años mozos”), evidentment fent més ràpida la primera que la segona. Essent intractable el grup capdavanter els masques anem arribant més endarrera, això si, tots amb la seva guerra particular. Ara bé, com sabeu, els liles tenim una arma infalible en aquests casos, el #MascaSprint, pel que sortim victoriosos i molt contents!

Els temps? En Miquel es marca 8 minuts i 12 segons, en David 7 minuts i 15 segons, pels 7 minuts i 5 segons del Victor i els 6 minuts i 53 segons del Fandes. I a l’acabar (aaaaah, la cursa és gratuïta i prop de casa nanos!) aigua, fruita i obsequi d’unes sabatilles, serà que un altre món és possible? #BravoBravoBravo, no sols hem corregut i rigut, hem animat i disfrutat d’un bon ambient amb curses femenines, masculines, infantils i (si si, llegiu bé, en el mateix circuit) ciclistes. I quines burres duïen…

Per cert la doble D i el muntanyero han tornat unint Sants i Sant Andreu per acabar l’entrenament, com es nota que és inici de temporada i que no tenen vergonya, això de creuar Barcelona corrent amb unes sandàlies verdes a la mà té tela… #JaHiSom #AquestSeraUnGranAny #RoadToGava #Masques201415

You may also like...

Deixa un comentari