Cavalls del Vent 2014

És per mi un honor escriure la primera crònica a la web masca de la secció de muntanya. Sempre que algun dels “muntanyeros” es passava per aquesta pàgina i escrivia “unes lletres” sobre les seves aventures i desventures les llegia avidament, pensant que algun dia podria ser protagonista d’algunes de similars. Encara no estem al nivell, evidentment! A la natura s’ha d’aprendre poc i poc i amb respecte, però en els darrers dies he viscut una experiència que em ve de gust compartir-vos.

Fa uns mesos una de les nostres noies masques em va fer una proposta (decent) de cara a l’estiu que encara quedava llunyà. Tal com un és, vaig tardar en dir-li que si (uns segons) i vaig assegurar-me que pel que a mi em tocava seria una gran vivència. Amb les setmanes vaig anar coneixent tres valents (o dos valents i una valenta si preferiu) que també compartirien la mateixa. De què es tractava? Per mi, una de les grans de la trilogia de rutes circulars al nostre Pirineu: senyores i senyors, benvinguts a Cavalls del Vent.

Cavalls del Vent 2014 895b

Una ruta que s’inscriu en el Parc Natural del Cadí-Moixeró i que ens durà des dels 1000m en el seu punt més baix fins a superar els 2500m en el més alt. És a dir, sumant més de 80km i de 4000m de desnivell. Això si, en el seu recorregut trobarem fins a 8 refugis guardats (Lluís Estasen-Gresolet-Sant Jordi-Rebost-Niu de l’Àliga-Serrat de les Esposes-Cortals de l’Ingla-Prats d’Aguiló en l’ordre que vam preparar la ruta) el que ens dóna llibertat per fer-la en família i amb calma o més exigent (format de les 36h). Nosaltres vam optar per fer-la en 3 nits i 4 dies.

Teníem la gran sort de comptar amb l’Albert, qui ja havia fet la ruta en 3 ocasions, de manera que sabíem amb antelació que ens aniríem trobant cada dia. La resta erem debutants. La Judith, la masca i la instigadora de la mateixa. L’Alba també ficada “en el meollo” des del principi. I l’Hector, que afrontava la seva primera gran ruta, però amb gran experiència en curses de muntanya. Aquest era l’equip que anava a fer front al repte, resseguir les senyals taronges que ens durien a veure les banderes tibetanes que donen nom a la ruta, associades a l’oració del “lungta”, lligada a la tradició del “Bön Po”.

Cavalls del Vent 2014 001

Primer dia! Unirem els refugis de Lluís Estasen, a mitja ascensió (des de Saldes) al massís del Pedraforca i el de Sant Jordi, al final de la pujada dels Empedrats. A mig camí trobarem el refugi del Gresolet, així com els colls de la Bauma i de la Bena. Una bona manera d’escalfar les cames! Triem aquest origen perquè ens permetrà arribar fàcilment de Barcelona i perquè farà que les dos etapes amb el perfil més complicat al final de les mateixes siguin els dos primers dies. Així que comencem!

No us podeu perdre detall en la primera baixada cap a Gresolet (compte si plou!) ni en els boscos que disfrutarem a les primeres pujades. Quan passeu el veïnat de l’Hostalet (el punt més baix de la ruta) trobareu una font amb una zona de pícnic fenomenal per descansar i agafar energies. I és que la pujada dels Empedrats és d’aquelles que atrapen! No us oblideu el banyador i parar-vos a mitja pujada per disfrutar dels gorgs (excepcional la cascada!), perfectes pels amants del barranquisme. Les noies fins i tot podreu disfrutar de la visió d’un elf encisador… Encara que això no es pot assegurar, així que amunt! No deixeu de disfrutar, és una pujada llaaaaarga però dura jajaja.

Cavalls del Vent 2014 131

Així que ja podeu imaginar el que s’agraeix veure aparèixer el refugi de Sant Jordi, que no veureu fins que gairebé hi sigueu a sobre. No s’ho tingueu en compte, serà una constant en la ruta que fareu. Potser això li afegeix encara més èpica. Com el fet que l’aigua calenta sols duri cinc minuts (sota pagament de dos euros). Això si, el conte que sembla començar al arribar a aquesta petita casa de Hansel i Gretel torna a fer-se realitat en el tracte amb els guardes (una altra constant a Cavalls) i provar el seu sopar, nosaltres vam gaudir d’allò més amb la crema de carbassó i les mandonguilles amb bolets!

Cavalls del Vent 2014 960

Després del descans merescut, ens posàvem en marxa el dia següent per encetar la segona etapa. En aquest cas amb la fita d’abandonar el refugi de Sant Jordi i arribar a fer nit al de Niu de l’Àliga, el més alt de tots els que visitarem aquests dies. Pel camí, canya, pujar el coll d’Escriu, baixar cap a Grèixer, tornar a pujar cap al refugi de Rebost i ja direcció el cel. Abans de partir però, sorpresa! Apareix en Xavier (Guitarte) amb un company, que té la intenció de fer la ruta en dos dies, que bèstia! El conec de la colla pastanaga (els meus “coequipiers” son del club), lluny queda el temps en que Masques i Corredors.cat no coincidíem!

Cavalls del Vent 2014 002aCavalls del Vent 2014 002b

S’olora que és un dia especial. No és casualitat que el nostre guia la dividís en dos “subetapes”. Pujar fins a 2537m potser no sembla un gran que, però fer-ho al final i saber-nos a l’equador del repte li dóna major valor. Hi ha ganes de Niu! No hem d’obviar però que hi ha molts més alicients. Malgrat que tindrem paisatges per tots els gustos a totes les jornades, potser aquesta és on més els veurem variar. Fins i tot el temps sembla aliar-se amb aquest continuu canvi. Sortim amb sol, però la meteorologia ens té reservada una darrera sorpresa.

I és que poc després de superar els 2000m ens fiquem en una boira que ja no ens abandonarà fins fer cim. Volíem èpica? Doncs dos tasses! En aquest punt descobrim la gran idea que van tenir els marcadors quan van decidir que el color taronja seria el que ens permetria reconèixer el camí de Cavalls. I és que és fàcil seguir-los mentre carenegem sense veure que hi ha més enllà de 10m. Fins i tot el refugi, un fantasma, se’ns apareix quan ja quasi toquem la roca. S’escapa alguna llàgrima, el dia d’avui ha estat intens i els somriures predominen per damunt de tot. I no falta la Moritz (quin bon marquèting fa aquesta gent) per celebrar-ho.

Cavalls del Vent 2014 962

Tot i això, el Niu d’Àliga és potser el més desnaturalitzat dels refugis que visitarem. No falta de res, l’aigua calenta no s’ha de pagar i és espaiós. Els guardes son encantadors, però em falta quelcom, no em pregunteu el que. De tota manera el sopar torna a ser espectacular, a les 19:30 ja som entaulats i disfrutant, aquí es canvia el xip, un es va a dormir a les deu i al dia següent ja està disposat a donar guerra a les sis i poc. També l’ambient entre els caminants és el que dóna vida i comencem a veure cares conegudes, quin plaer haver coincidit amb vosaltres!

Cavalls del Vent 2014 003

Tercer dia, ens espera un dia en que perdrem metres, ara bé, no penseu que aquí no hi ha pujades. Algú ha oblidat que som a les muntanyes? I ja sabeu que son capritxoses en el que al temps es refereix, i aquest dia sembla haver-nos regalat tempestes i boira. Ves tu quina sorpresa veure aparèixer un nou Xavier (Caros) com si d’un esperit es tractés. Què gran! Aquí cap dia ens falta l’experiència extra. De tota manera decidim esperar a veure si millora per encetar la baixada, ara per ara demana paciència.

L’espera val la pena, i sortim que ja cauen quatre gotes. No penseu que la pluja ens abandonarà no! Si el dia anterior disfrutàvem de la major variabalitat de paisatges avui ho farem de meteorologia… Encara que dels primers tampoc ens faltaran! Anirem des del refugi de Niu d’Àliga fins Cortals de l’Ingla, passant per Penyes Altes del Moixeró, els prats homònims per arribar a Serrat de les Esposes i pujant les estribacions de la Serra del Sanset. Entremig dels mateixos però trobem la baixada sense nom… Perquè ningú el coneix i perquè si li donèssim algun nosaltres segur que no seria bensonant, quines patacades! Evidentment que després d’haver vist el sol en aquell moment la pluja era el nostre acompanyant, mil ulls per no prendre mal!

 

Cavalls del Vent 2014 964

Després d’haver tret i guardat infinites vegades l’impermeable arribem al refugi de Cortals d’Ingla. És una petita caseta, amb sols una dutxa, però sens dubte la més bonica de totes les que visitarem! I novament en un entorn privilegiat. Pregunteu pel sopar? Aviam si ho endevineu, boníssim! A més, al ser cinc vam tenir un regal inesperat, una habitació per nosaltres! Un gran luxe, si algun animal del bosc va passar durant la nit per sota la nostra finestra devia quedar embelesat, quin concert de roncs i xiulets vam donar! És que això de la muntanya…

Cavalls del Vent 2014 004

I arribava la darrera jornada! Si més no de ruta. Els ànims ben amunt, treient les lògiques molèsties, sabem que arribarem al final si o si. Per davant, l’etapa més llarga i amb un bon desnivell (tant positiu com negatiu) per anar des del Refugi de Cortals d’Ingla al punt d’inici, el refugi Lluís Estasen. Amb dos colosos, el duo de la Serra de la Moixa i de la Muga i el famós Pas dels Gosolans (amb els seus prats alpins). I entremig el refugi de Prats d’Aguiló. D’emocions fortes no en faltarien no…

El temps va voler donar-nos una treva. I que consti que no ens queixem. Això és la muntanya i si haguèssim tingut sol tots els dies ens hagués faltat alguna cosa. Coneixedora com és ella ens va deixar la boira de testimoni de la seva força. El que també ens va regalar grans imatges, arribant a Aguiló i mirant amunt tot dient, direcció el cel? Doncs si, però un cel gèlid, que no ens va impedir disfrutar dels nostres minuts de glòria a 2423m, malgrat quedar una desena de km’s ja sentíem el repte nostre. I així era, una baixada primer ben pronunciada i finalment en pista, sols interrumpuda per l’aproximació a Lluís Estasen, quin refugi més espectacular és aquest! Cerveses (quina excusa això d’anar a fer una ruta per tombar-les cada dia) per celebrar-ho!

Cavalls del Vent 2014 966

Però més espectacular és la gent amb qui m’he anat trobant aquests dies. Una mostra? Sols arribar al refugi, el guarda (desconeixedor de la nostra arribada, doncs no vam comprar el famós forfait) surt a rebre’ns al crit de campions! I no seria l’únic detall, algú s’oblida dels seus consells, el seu bon humor? Va i també del seu arrós de muntanya ^^. O la gent que ens acompanyava a les nits i durant el camí. La història d’un pare i fill que van decidir fer plegats aquests quatre dies compartint repte i que van ser ajudats per una parella que van decidir prendre’s tres dies de vacances familiars. Un dels momentazos!

O veure com un grup de madrilenys coneixien la nostra ruta i aportaven situacions que sense ells dificílment haguèssim viscut. O una parella de joves que tot i tenir molèsties ho encaraven amb una actitud i unes ganes d’admirar. I podríem seguir, però sobretot voldria destacar els meus companys. Les que han estat cares noves per mi: Albert per ensenyar-me i ser tan proper, sens dubte el teu caràcter ens ha ajudat a disfrutar més; Hector per demostrar-me que quan quelcom es vol es fa i que més val anar passet a passet, mai és tard per començar!

Cavalls del Vent 2014 957b

I a les noies! A l’Alba per conèixe’t una mica millor i regalar-nos tants moments, generes un ambient increïble i tens una capacitat brutal! I la noia mimada, la masca, que dir de tu, compartir amb tu és no avorrir-se, com t’ho fas per sempre tenir un “Si, som-hi!”. Així que malgrat no haver pogut atacar els cims del Pedraforca el darrer dia (això si, no creguis que et durarà gaire, tornarem a per tu!) les vivències son de matrícula d’honor. Així que companys, hi tornarem!

Disculpeu la llargada del text, però aquest cop si, no m’he extés, creieu-me que calia! Els que hagueu fet aquesta ruta (o similars: Carros de Foc, Porta del Cel…) sabreu de que parlo. I els que no, us recomano que us afegiu a la família muntanyera! Aquest vuit us ho agrairà… Gireu-lo i veureu que és infinítament, energia directa per la vostra ànima!

You may also like...

1 Response

  1. orozco escrigué:

    Felicitats a tots cinc! Tinc moltes ganes de fer-la, i més després de llegir la teva crònica.

Deixa un comentari