Popular de Terrassa: córrer és sols una part més

Bones masques!

Una bona representació de shadows, en Toni (Gil) i un nou fitxatge lila es presentaven ahir dissabte a la línia de sortida de la XXV edició de la Cursa Popular de Terrassa. I realment ho és de popular, una organització propera (i que cuida els detalls, tot per 3 euros!) i un públic entregat, no hi ha res com les curses de Festa Major amb l’ambient que les envolta. Malgrat que siguin duretes i caiguin en èpoques en les que la xafogor pot fer acte de presència. Ja sabeu, en aquest país petit, tenim tendències a fer la festa gran (i a vegades la xica) en els mesos de més calor, i la nostra topografia no és precisament plana plana… Tampoc som Suïssa és clar!

Així que, malgrat les il·lusions i les porres prèvies, era més d’esperar que aixequèssim el peu que que apretèssim l’accelerador. Més que res perquè vam decidir aprofitar la tarda nit tu! Amb una bona prèvia i un bon sopar, acompanyat del daurat hidratant (només en alguns casos tot s’ha de dir, i sols hi va haver una persona que va “doblar”…). Així que com veieu malament no ho anàvem a passar! Aprenem de mestres com els “muntanyeros”…

Cursa Terrassa 2014 013

I direu… I el fitxatge masca? No us preocupeu, en breu el desvelarem. Sols cal que li aconseguim un detall lila. Per no desentonar en la foto! Fins aleshores mantindrem el “misteri”:P. Cal afegir però que va fer una molt bona cursa #FentUnPinell. Transmetent valors clar que si! I disfrutant d’un vespre en el que si, la xafogor va aparèixer. I el recorregut? Ara ja sé a que us referiu amb un cursa toboganera, ara baixo, ara pujo, ara baixo, ara pujo… Doncs així son els 8,1km que teníem per davant.

Com que repetirem per la bella Egara, ja en treiem la primera gran lliçó a la sortida. Popular també significa que hi ha gent que es posa a les primeres files que no haurien de situar-se tan endavant, perquè sols donar-se el tret de sortida poden prendre mal. En un parell de kms la cosa ja s’estabilitza, però tenint en compte que a l’inici el circuit és molt estret (Rambla Egara) i anem tots junts malgrat que els ritmes siguin molt diferents, la situació és més perillosa. Per sort, no vaig veure cap caiguda i vam sortir amb calma, la pròxima vegada un xic més endavant masques!

Cursa Terrassa 2014 028b

Els primers quilòmetres (exceptuant la ràpida sortida) piquen cap amunt, així que va perfecte per enrecordar-nos d’aquella màxima “més val guardar per al final apretar”. Malgrat la petita incursió pel carrer de les Lletres (tot i ser de ciències ho he de reconèixer, quin nom més maco per a un carrer!) la primera baixada llarga començava just després de passar per la parada de Terrassa Nord de Renfe. Precisament usant aquest transport vam arribar a la cocapital del Vallès Occidental, encara que com a bons excursionistes per tornar vam fer-ho amb FGC (o ferrocatas ;P) assegurant-nos una ruta circular i no d’anada i tornada! I dic lo de cocapital perquè no se m’enfadi la gent de Sabadell, ja se sap com les gasten aquesta gent del Vallès…

I és que vam tenir bona representació arlequinada en el grup, que no sols en masca es va quedar. El Pedro, el David i el Rubén van demostrar que el dia que s’hi posin a entrenar de veritat ens donaran un ensurt… I també bones independents i correcats: Judith, Alba, Ana, Mercè, Candido… I com no la Sandra! Moltes gràcies pels teus ànims, les teves fotos… I les bromes de tots i totes! Com ho vam viure al sopar, en el lloc preferit pels corredors egarencs, el Viena modernista, boníssim tot! Però vaja, tornem a la cursa, tots arribaríem a meta?

 

Cursa Terrassa 2014 037

Pel carrer del Nord encetàvem una llarga baixada que ens duria fins a l’equador de la cursa, potser el segon moment en que millor ens trobem a la cursa. Bones sensacions (si hem corregut amb cap) i pensant, ja veuràs tu, la pujada de Vallparadís a la Plaça de l’Aigua ens la mengem amb patates… #Ilusos. Terrassa és Terrassa, i si et despistes Monsieur Massó et donarà amb el seu martell, i si no pregunteu-lis als experts que teníem d’ACMM. I és que és passar la Universitat i veure com s’enfila i s’enfila i les cames demanen treva (excepte si ets una avessada muntanyera).

Pero ja se sap #NoHayMalQuePorBienNoVenga, i en la darrera pujada, en honor al nom de la plaça, ens esperaven els bombers amb la mànega funcionant. Quina dutxa més ben rebuda! I és en aquest punt, entrant en la piadosa Avinguda de l’Abat Marcet on els que han fet una bona estratègia de cursa es trobaran amb les cames suficients per apretar! Com va ser el cas general de la grupeta, i no del que subscriu, pensava que duia un ritme fàcil, però està clar que el cos ja no està per molts trotes… De fet en aquest punt el Toni va amenaçar seriosament d’assaltar la primera posició masca. A Òrrius haurem de posar el #ModeVincADisfrutar, perquè si ens enceguem amb d’altres objectius haurem de buscar en quin km tocarà plegar jajaja.

 

Cursa Terrassa 2014 046

 

Abans parlava del segon millor moment de la cursa, perquè el millor és sens dubte el darrer km. Baixada FAVORABLÍSSISSIMA, d’aquelles que et permeten cremar sabatilla i que a tots ens donen les energies finals. I allà teníem a la Sandra que va captar la imatge i molt més. No van faltar unes quantes entrades #FentUnFandes enduent-se la palma la de l’Aaron, no hem corregut encara la tri, i aquest home ja s’ha apuntat al #Postureo. Que gran ets Promesa! De tota manera, el David, després d’una setmana dolenta de salut manté la jerarquia. Però no val a dormir-se, ja veiem que per darrera venen forts, al final els temps dels masques van ser els que trobareu a l’enllaç. I per descomptat, tots els de la grupeta vam completar el recorregut!

En definitiva, malgrat que el temps demana més anar a la platja que córrer, vam disfrutar d’una tarda-nit genial al voltant de la cursa popular de Terrassa. I és que crec que això és el que ens fa veritables corredors, quan l’esport es converteix en un mitjà per compartir grans moments. Dels més inesperats! Com trobar-te enmig d’un correfoc amb el temps just per agafar el tren de tornada i disfrutar-lo com si haguessis sortit especialment per veure’l. Molt grans, toca tornar a fer-ho ben aviat! També a Terrassa, recorregut divertit, ambient, dutxes, sentiment de corredor (enguany celebraven els 100 anys d’atletisme a la població!).

Ahhhh! I #RoadToGavà! Volem comprovar si podem afegir algun nom nou a més del de corredors… ;)

 

You may also like...

1 Response

  1. orozco escrigué:

    Vinga, vinga! Destapa qui és el personatge…

Deixa un comentari