Els Bastions: Repte aconseguit!

bastions

Quan l’abril del 2011 en Jordi Maura em va covencer per disputar la meva 1a cursa de muntanya, poc em podia imaginar que descobriria una nova passió, el Trail Running. Va ser la Mitja de la Marató del Congost, amb un desnivell de 1.400+ en poc més de 20km: Correr enmig del bosc, saltar pedres i arrels, esquivar els arbres i esbarzers, pujar corriols, baixar per terrenys irregulars, travessar rius i omplir-me de fang, em feia recordar quan erem nens i saltavem dins dels bassals amb les botes d’aigua.
Des de llavors, han estat infinitat les curses de muntanya, de curta, mitja i llarga distància, reduint cada cop més el contacte amb l’asfalt.
He après que a la muntanya el crono i la distància tenen importància relativa, que no hi ha cap cursa igual, i on la meteorologia pot fer totalment irreconeixible un mateix recorregut. He après que a la muntanya té mes importància el desnivell i la irregularitat del terreny que els kilomètres realitzats. He après de la necessitat d’estudiar prèviament el perfil i la ubicació dels punts d’avituallament, i a  valorar que val més la pena aturar-me un parell de minuts per rehidratar-me i menjar, que arriscar-me a la visita de “l’Home del Mazo”. He viscut la solidaritat de tots els corredors de muntanya. He gaudit de córrer amb els amics i de la seva conversa. I també he rigut, he rigut molt!!! …He après a coneixer el meu cos, a dosificar-me i a mesurar les meves forces. He après tantes coses, però tot i el que ja he après, la muntanya no deixa de sorprendre’m cada dia!!!
Potser així s’entengui que és el que em llença a fer cada cop curses més llargues.

Amb aquest esperit és el que, fa uns mesos, vaig convèncer al Vicente Ruiz i al Juan Reina, a córrer la Ultra de “Els Bastions”, en la modalitat Trail (“la curta”), de 52km, un desnivell +4.600 (n’anunciaven +3.300), i que corona alguns dels cims més importants de la Vall de Ribes. Una cursa d’alta muntanya considerada de les més dures de Catalunya,  La sortida desde Núria (1.964m), amb ascenció directa al Puigmal (2.910), Seguit de Pic del Segre (2.843), Finestrelles (2.828), Pic de Núria (2.828), Eina (2.797), Noufonts (2.861), Noucreus (2.799), Fossa del Gegant (2.807), baixant a Coll de la Marrana (2.530), fins a Coma de Vaca (1.998), tornant a pujar el Balandrau (2.585), Puig Cerverís (2.206), arribant fins Pardines (1.226), i amb darrera ascenció al Taga (2.040), i descens vertical amb arribada a Ribes de Freser (912). Es pot dividir en 4 parts: la 1a, d’uns 15km és la més dura i tècnica, amb una alçada mitja de +2.700mt, fent pràcticament tota l’Olla de Núria fins al Noucreus; La 2a, d’uns 12 km, fins al Balandrau; la 3a la única corredora al 100%, de 11km, amb baixada fins a Pardines, i la 4a de 14km, amb pujada i baixada al Taga.
Les curses de llarga distància comencen mesos abans. A banda de l’entrenament cardiovascular, requereixen preparar muscularment al cos, i aclimatar-lo a córrer per sobre dels 2.000mt. Malhauradament, una inoportuna lesió als izquitibials va impedir al Juan Reina continuar amb l’entrenament, i el va obligar a descartar-se a falta de 3 setmanes.
Han estat setmanes de preparació amb el Vicente Ruiz per la Vall de Núria, de tirades llargues, i realitzant part del recorregut. Només vam poder fer una tirada per sobre dels 2.500mt, menys del que m’hagués agradat, doncs personalment em costa molt aclimatar-me a l’alta muntanya, però el mal temps i la neu, ens van obligar a mantenir-nos per cotes més baixes. No obstant, ens sentiem prou preparats.
El dia de la cursa ens vam llevar ben d’hora, i a les 5:45am sortiem de Barcelona. La recollida de dorsals era a Ribes de Freser. Allà haviem quedat amb un íntim àmic meu, en Míquel Seseras i en Sergi Gifrà, tots 2 ja avesats en el mon de les Ultres. Ens aconpanyava en Joan Carles (2:53 en Marató) i que recentment s’ha iniciat en el Mon del trail. També ens vàrem trovar amb el Nacho, del CE Nou Barris.
Vam agafar el cremallera fins a Núria, on a les 10:30 es donava la sortida. L’objectiu era acabar-la, i si era possible, baixar de les 12h de cursa. La Meteo pintava bé, i que ens respectaria durant tot el Cap de Setmana. Potser tindriem una mica de vent.
Un cop passat el Control del material obligatòri, ens vam situar cap a la meitat del calaix. Boom! Tret de sortida i pujada directa al Puigmal. +1000mt en 4,6km. Tots els que coneixeu al Vicente Ruiz, sabeu que a la que ensuma una pujada, no es pot contenir…total, en 1h:16 ja som a dalt. Buff!!! massa ràpid per mi. Noto la falta d’aclimatació a prop del 3.000mt. Girant a la dreta, enfilem cap al Coll de Finestrelles, on el vent cada cop bufa més fort. A les 2h de cursa, ja em costa mantenir l’equilibri. Algunes ratxes de vent estan a prop dels 100km/h. En Vicente va força còmode, però jo començo a notar el mal de cap, efecte de l’alçada. A totes les ascencions em treu uns metres de distància. Només em faltava el vent. L’avituallament del Coll d’Eina és un martiri. Només ens detenim un instant per reomplir l’aigua i agafar un plàtan. Camí dels cims del Noufonts i el Nou Creus no aconsegueixo donar un pas en línia recta. Sembla que enlloc d’aigua porti Voll-Damm. Les baixades tampoc són gens còmodes. En Vicente, més corpulent encara aguanta, però jo, mes lleuger, he de duplicar esforços per caminar endavant.
Per sort, un passat la Fossa del Gegant, i de camí cap el Coll de la Marrana, on tenim el 2on avituallament, el vent perd intensitat. La baixada fins a Coma de Vaca ens la prenem en calma. Al fons tenim el Balandrau. De tan lluny té una imatge imponent, però ja hem superat la part més dura…no?
Això em penso. “Només” són 2.585mt La setmana anterior ja el vam fer d’entrenament, i tot i que va ser per una altra via, el vam coronar amb facilitat. Iniciem l’ascenció desde 2000mt. Però als 15′ veig que no puc seguir el ritme constant del Vicente. M’ha tornat el mal de cap i m’he d’aturar vàries vegades per recuperar l’alè. Intento beure aigua però no puc. De lluny veig com al Vicente s’allunya i va superant d’altres corredors. Com puja el tio!!!!. Però jo tinc una lleugera sensació de mareig…I llavors el renonec, és ell, m’ha vingut a visitar, és l’Home del Mazo!!!…i només som al km 22 i encara me’n queden 30!!!. Se que he de recuperar forces i menjar alguna cosa, però no m’entra. Però ho he de fer. Agafo un Gel i poc a poc el vaig desfent dins la boca amb petits glopets d’aigua. Sembla que funciona; Passats uns minuts ja aconsegueixo una cadència constant. Em despedeixo de l’Home del Mazo, i corono el Balandrau força recuperat. En Vicente ja fa temps que deu haber passat el control (després he vist que van estar 9′). Som al km27 i comença la 3a part de la cursa, la més corredora.
Aprofito els primers metres de la baixada per menjar alguna barreta, i passats un parell de minuts em llenço a córrer. Sempre he baixat prou bé i em pregunto si seré capaç d’enganxar al Vicente, doncs no sé quina distància em porta, i ell també es un bon baixador. Poc a poc vaig avançant a molts corredors que m’havien superat pujant el Balandrau. Tinc bon ritme i confio en trovar-me al Vicente abans de Pardines (sino, pujant al Taga, segur que no l’agafo). Veig de lluny al Miquel Seseras i al Sergi, els atrapo i acomodo el meu ritme al seu. Em diuen que el Vicente els ha avançat fa poca estona, i que no deu ser gaire lluny, “uns 5min”, però 5min en aquest terreny pot ser ben bé 1km. “Nosaltres anem a disfrutar” em diu en Miquel. Tinc 2 opcions:  ó deixar a en Miquel i tirar-me muntanya avall per enxampar al Vicente, amb el risc de no aconsseguir-ho, ó quedar-me amb ells i gaudir de la companyia de bons amics. Trio la 2a opció i fem la baixada plegats fins a Pardines (km38) on hi ha el 3er i més copiós avituallament. En Miquel i jo triem un fresquet tè amb llimona, fruita i jo hi afegeixo mig bocata de Nutella. En Sergi, en canvi prefereix 2 gots de caldo. Hem fet una parada de 10min. “Ànem a disfrutar”
Portem 8:20 de cursa, i en principi finalitzarem facilment per sota de les 11h
Iniciem la pujada al Taga per pista asfaltada. Ara som 4, doncs a Pardines hem recollit a en Javi, un amic d’en Sergi que ha estat a un trist d’abandonar per problemes amb el tendó rotulià. Portem un ritme còmode però constant, que ens permet parlar amb tranquilitat. Passats uns 2km en Sergi comença a tenir problemes estomacals, i sensació de mareig. Sembla que no li han sentat bé els gots de caldo. Hem de fer continues parades per que es recuperi. Ho està passant malament; conec la sensació, doncs l’he patit pujant el Balandrau, però a diferencia de mi, ell no aconsegueix recuperar-se, i ens hem d’aturar cada 500mt. Arribem al control del cim del Taga en 2:05h, uns 20/25′ per sobre del previst. En Javi i jo esperem 6′ fins que corona en Sergi acompanyat pel Miquel.
Ara només queda el fort descens fins a Ribes. Son uns -1.100mt en poc més de 5km, i ja portem 46km a les cames. Ja s’ha post el sol, i segurament tocarà encendre el frontal.
Començo la baixada. Em deixo anar una mica, doncs els meus genolls pateixen menys que si em vaig frenant. Avanço bastants corredors. Quan em vull donar compte, ja he deixat molt enrera a en Miquel, que segueix fent companyia a en Sergi. Decideixo apretar el ritme e intentar arribar sense frontal. M’ha atrapat un altre corredor, li dono pas però em diu que va bé darrera. Sense adonar-me’n he accelerat. La nit s’acosta i queden pocs minuts de claror. Estem anant molt ràpid, potser massa, doncs pràcticament no ens hi veiem, però no volem encendre el llum. Avancem d’altres corredors que ja el porten. Estem en zona tupida i ja no m’hi veig, però no afluixo. L’altre corredor sí, probablement amb més seny que jo. Corro per intuició, aixecant més els peus per no entrebancar-me. Ja veig les llums de Ribes al fons, els corriols s’obren una mica i torno a veure on trepitjo.
S’olora la línia d’arribada, i abans d’encarar els últims metres escolto l’speaker que diu el meu nom. “Ja s’acosta un altre corredor, amb el dorsal 471, l’Albert Pinell, enhorabona Albert!!!”
I com a totes les curses de muntanya, creuo la Meta amb un somriure.
Una encaixada de mans amb en Vicente Ruiz, que ja fa estona que ha arribat, i fem cura un merescut avituallament.
Repte aconseguit: Vicente Ruiz: 10h39‘, Albert Pinell: 11h:30′,  Miquel Seseras i Sergi Gifra: 12h:05
Propera parada: Ultra del Cadí, 83km i 5.400m+

You may also like...

4 Responses

  1. Fandes escrigué:

    Bravo bravo bravo! Que grans que sou… Molt fan de vosaltres!

  2. orozco escrigué:

    Vinga, això només ha fet que començar. Enhorabona a tots quatre!

  3. Vicente escrigué:

    Gran repte!!! Una gran cursa, un recorregut espectacular i un trail força dur… Ja estic pensant en la propera… Albert, una crònica molt bona. Felicitats, campió!!!!

  4. carlesrosell escrigué:

    Felicitats Albert i Vicente! Un gran repte superat. La crònica és excel·lent.

Deixa un comentari