Milla Montcada i Reixach

Bones masques!

 

Aquí va la crònica dels 1.609 metres i escaig. Sembla que han de donar per poc, no? Bé, si que és cert que quan la correm ens quedem en ganes de més! Però no ens enganyem, no som corredors sols per donar-ho tot posant un peu davant de l’altre. També per disfrutar, incloent aquí tot el que el rodeja, el pre i el postcursa.

En aquest cas el matí va començar juntament amb el fotògraf masca per a animar als corredors que participaven en la Cursa per la Integració de la Maquinista. Quin gustàs veure-us passar i poder retratar-vos i donar-vos un plus d’energies! I això que el dia no acompanyava massa, quina calor… Destacar com ja s’ha fet a la crònica de’n Bernie la primera cursa de lila de l’Enka, ole ole i ole! Ganes de compartir km’s amb (i sense!) el dorsal posat, i felicitar als Toni, Mallorco, Alex i Miquel, i especialment al bentrobat cronista, una alegria tenir-te de nou competint Bernat!

Maquinista (111)

A continuació “tren i manta” cap a Montcada! Poca manta més aviat, perquè des del nostre Sant Andreu Comtal fins a Montcada amb prou feines hi ha 5 minuts. Així que amb temps suficient ens plantem a la zona de sortida, ben a prop del riu Ripoll, a recollir el dorsal! Un cop més, es nota que aquesta gent de la Joventut Atlètica Montcada corren i que porten molts anys muntant curses… Ens fan sentir bé en tot moment.

Aprofito per veure el recorregut mentre corren les sèries dels més petits, circuit de poc més de 400m amb dos girs de 180º i un desnivell quasi imperceptible… Molt bo per anar ràpid! El que em sorprén és que tres quarts d’hora abans de la milla ja veig gent escalfant per la popular. Cal tant??? Jo començo poc abans de la milla femenina i descobreixo que hi ha quelcom encara millor que córrer o animar, i és fer les dues alhora!

Montcada (20)

Aquesta competició era més aviat un entrenament, per donar una alegria al cos, que ara està més adaptat a distàncies llargues (almenys llargues per a mi!). I això afecta a la manera de plantejar la cursa. Decideixo sortir a un ritme constant i veure en quina situació ens posa. L’sprint marca de la casa difícilment apareixerà avui. Així m’oblido també del que fagin la resta! Això és a punt de començar, a la zona de sortida!

Pam! Aquí encara fan la sortida amb pistola, ja som tots en marxa. El dubte de si la majoria de gent sortiria a veure-les venir o bé a tomba oberta es resol de seguida, colzes i genolls amunt! Després del primer gir, però, torna la tranquilitat al grup, excepte quatre corredors que se’n van per davant i la resta es reagrupa i puc recuperar posicions. Mantenir el ritme no és problema, així que ens posem a comandar-lo, ja que venim amb la samarreta masca cal lluïr-la!

IX Milla Montcada 545

I l’estratègia funciona, sento com les passes darrera son cada cop menys numeroses, encara que els que aguanten es preparen per un canvi en qualsevol moment… I efectivament passa, amb dos corredors que m’avancen com cohets just abans del primer mil. Res, progressiu, un s’escapa, però l’altre al següent gir tornem a enllaçar, i ara simplement mantenint el ritme començo a desenganxar d’ell un metre, dos…

He descobert que malgrat l’efímer d’aquesta distància, tens un temps per pensar i decidir ampli, encara que les decisions tenen un efecte molt més immediat… I sino sols cal veure el final, crec que tinc distància per fer 5é i em limito a anar augmentant poc a poc a la darrera volta, amb el que a l’sprint final em passa una bala groga. Què hi farem! Serveix per posar-me les piles i acabar en 5 minuts i 11 segons, molt i molt content, en cap cas imaginava això!

I per adobar, tornar cap a Sant Andreu a pota, que cal entrenar pel repte, la primera mitja de muntanya aquest dissabte, Cursa dels Cellers anem a per tu! I a pel repte #CorreAmbElCorSincer!

You may also like...

2 Responses

  1. carlesrosell escrigué:

    Ja saps la dita, dins d’un segon hi cap ben bé tota una vida, doncs què no pot passar pel cap durant una milla? Felicitats en tot cas per la bona cursa i per la crònica excel·lent. i de pas, sort per al proper repte!

  2. orozco escrigué:

    Fandes i els seus reptes “Races of My Life”. Felicitats!

Deixa un comentari