On anem? A la muntanya! (MonteScatano 2014)

(2014-04-27) II MonteScatano3

Bones família! Aquesta crònica ha tardat a veure la llum, però és que la cursa de la que parla bé s’ho mereixia… Anem a veure el que va portar de si la IIa MonteScatano de Montcada i Reixach!

Ja feia temps que alguns masques m’havien comentat que quan vingués el bon temps, era època de canviar de reptes, i un bon motiu per fer una mica el cabrit. Si, efectivament, “tirar pal monte”, l’educació ha fet molt mal, ja ho deia la cançó… Així que ens vam posar a buscar on poder trobar una bona cursa, amb un recorregut maco i preu que no fes mal de pagar. I vet-ho aquí que, com més d’una vegada passa, la solució la teníem al costat de casa.

I és que des de l’any passat, els companys de la Joventut Atlètica Montcada, en concret els components de la UltraJam, organitzen una cursa per la Serralada de la Marina. I quina cursa més maca! No sols del turó viuen a Montcada, tenen de tot i de gent ben maca també. En David i el qui subscriu vam poder-ho catar en primera persona un parell de setmanes abans, amb uns guies genials i que sols feien que pensar en com podien fer-nos disfrutar encara més el diumenge de la cursa. I recorregut fenomenal!, 15km amb 680m de desnivell positiu i miradors privilegiats!

IMG-20140412-WA0003-La grupeta dels que vam caminar una mica!-

Un shadow més va afegir-se a la convocatòria definitiva, el Sergio, i per posar-hi una mica de color i de paritat tres companyes: dos correcats com la Judith i l’Iris, i una independent com l’Ana (per quant de lila? :P). Les dos últimes van veure que el menjar final se’l guanyarien igual pel que van decidir participar a la cursa curta, amb 9km i 340m de desnivell positiu. A les 8:00 ens trobàvem a la plaça de l’estació de Sant Andreu, i amb calma (bé, alguns amb més nervis que altres!) encetem el camí cap a la sortida. Aquesta és una altra de les benediccions d’aquesta cursa, que en cinc minuts estem del centre del nostre barri a la plaça de l’Esglèsia de Montcada. Algú ho supera?

Així que a les 8:20 ja estem en el rovell de l’ou, amb dorsals recollits i fent cua al guardarroba. Potser l’únic pero que se li pot posar a la MonteScatano, ja que l’accés és estret i la cua fa por. Però ja començo a detectar que aquí la gent és d’una altra pasta, tot es veu amb més tranquilitat i la veritat és que les voluntàries de la JAM fan desaperèixer la cua ràpidament… A més el lloc on ens guardaran els “estris” és molt adequat pel que passem pel lavabo i a 25 minuts vista ja estem preparats!

10265398_775412809143652_4893636546307873633_o

-Preparats… llestos…-

Tota la resta excel·lent! Una plaça presa i organitzada pels corredors, al final la pluja no va fer acte de presència, però si n’hagués fet la nota seria igualment bona. A mesura que van passant els minuts aconsegueixo convèncer al David, el Sergio i l’Ana a que m’acompanyin a fer unes rectes per asfaltar, això és a punt de començar! Avui estrenem samarreta de mànigues masca, així que semblem talment un equip disposat a donar-ho tot… Ens situem els tres liles a la cinquena-sisena fila, som debutants o pseudodebutants, així que més val mirar la cursa des de la barrera els primers metres!

Botzina i sortida! Sort que és una cursa de muntanya, perquè els primers surten a 3 i poc, sembla que hagin posat el pernil al primer trencall a mà esquerra. Si si, pernil heu llegit bé, cap al km4 de cursa (on es separen el recorregut llarg i curt, tenint aquest darrer un incentiu similar en forma de fuet!), hi haurà una peça penjada per al primer home i una altra per la primera dona que s’atreveixi a agafar-lo i carregar-lo fins la meta, més de 5kg per 11km de res de pujades i baixades! Clar que el premi bé que mereix la pena… Al principi comentàvem si arribaríem a aquest “trofeu”, però veient com surten per davant posem en marxa la segona i millor estratègia, anar amb seny i disfrutant!

(2014-04-27) II MonteScatano1

-Per l’any que ve hem d’entrenar… No sols és que no vam veure el pernil sino que va arribar a meta abans que el primer masca! Bravo bravo pel valent que el va carregar!-

Si una cosa m’agrada de les muntanyes i els “muntanyeros” és que de seguida que poden et claven la primera pujada que es fa dir, si senyor! I en aquest cas MonteScatano no és una excepció. Aquí no se’n salva ningú, ni els que fan la curta, passetes curtes i amunt! Els que vam fer els entrenaments previs ho vam agraïr, per molt que es pengi el perfil detallat, res com conèixer el terreny. I és que fins al desviament (el de les fotos anteriors) vèiem com ens passava molta gent però aquí en la segona pujada dura tot va començar a canviar…

Per cert! Una idea genial la d’imprimir el perfil amb la informació dels kms en el dorsal! Com “rookie” en aquestes curses vaig pensar, per a què el vull i al revés? Però et serveix per anar tenir informació a mesura que vas corrent o caminant (perquè si, aquí no sols es corre, també es camina, i no sap greu, disfrutes les vistes!). Així sabíem que ja arribàvem al punt més alt de la cursa, i ens llençàvem en un terreny de continuu puja i baixa que ens portaria fins a l’ermita de Reixach, on ens esperava el primer avituallament sòlid de la cursa (km8) perquè líquid ja l’havíem tingut en el “descans” entre los dos primeres pujades dures (km3).

(2014-04-27) II MonteScatano2

-Trencacames… i a fer el darrer cim!-

Genial l’organització un cop més ara que parem i prenem energies per aguantar fins al final! Col·locats en qualsevol punt de dubte, que havien reforçat amb indicacions i cinta, assenyalant els punts més perillosos, animant del primer al darrer (genial la idea del “corredor escombra” literal!), un reportatge de fotos brutals que et feia sentir a la passarela de Milà… També s’agraeix l’ambient que es respira entre corredors, molt respectuosos amb els boscos i sempre amb un bri de força per animar els companys de viatge. D’aquesta manera encarem la darrera pujada contundent al repetidor, d’aquí fins a meta tot serà baixada!

També aquí hi ha un nou avituallament líquid, així que l’agafem, petó a l’escut masca i ens llencem a tota velocitat! “Asfaltero” total no sabia ben bé com respondria a les baixades, però sembla que en un sol matí hem fet la metamorfosis total i les disfruto com un nen, sobretot quan es tornen més estretes i empinades, el més del que més. No tant alguns altres companys masques jejeje. Al final, andreuencs i altres companys (també vam topar-nos amb un bon grapat d’AndreRunners i corredors del CA Nou Barris, dona gust trobar-los i veure que es respira aquesta rivalitat sana i companyonia, posem al mapa els nostres pobles!) arribem a meta, sent els darrers carrers per Montcada no pas un sacrifici sino una recompensa per la feina feta.

(2014-04-27) II MonteScatano3

-A volar i meta!-

Dono fe que aquí, a la muntanya, la importància del cronòmetre perd sencers, el que m’encanta, però ja que tenim uns resultats… Que menys que compartir-los! El “muntanyero” més veterà, el Sergio, no té el seu dia amb algunes molèsties, però això no implica que no disfruti ni que bregui per acabar amb un gran 1:32:11 i posició 138 (74 sènior masculí). En David, neoprofessional de la muntanya, arriba un xic abans, fent 1:29:56 en la posició 116 (66 SM). I el qui subscriu entra en el seu debut en 1:23:02 (m’encanten les negligències, ni a la muntanya puc deixar-les estar! :P) amb posició 47 (25 SM).

Malgrat no formar part del club, no cal oblidar-se de les dones de la matinal, l’Iris i l’Ana a la curta, amb 1:06:13 (17a Sènior Femenina) 1:10:07 (23a SF) respectivament, i la Judith a la llarga, amb 2:09:34 (12a Veterana Femenina). Tots plegats vam disfrutar d’una cursa espectacular, en majúscules, gràcies Joventut Atlètica Montcada! I és que a tot el que s’ha anat comentant l’arribada amb el darrer avituallament sòlid, la bossa del corredor, el caliu… Segur que repetirem. I la pregunta, és una bona cursa per debutar? A mi m’ha semblat que si, tornarem a l’asfalt aviat, però la veda a la muntanya ja està oberta!

PD: parlant de curses i muntanyes vull dedicar aquesta crònica a una de les persones que porta anys demostrant-me que amb decisió no hi ha cap que no es pugui pujar. Molta força! En sortirem més forts un cop més.

You may also like...

2 Responses

  1. orozco escrigué:

    Felicitats a tots/es! Un gran reportatge fotogràfic. T’ho vas passar de conya, eh?…

  2. Fandes escrigué:

    Brutal Jordi, brutal, ara us entenc… ;P

Deixa un comentari