Cursa del Corte Inglés, un any més!

I és que quantes edicions sumaríem entre tots els masques a aquesta cursa primaveral? I és que ja se sap allò de “Ya llegó la primavera, en el…”. I la primavera la sang altera, pel que molta, moltíssima gent, habituals o no, es vesteixen amb roba còmode i es calcen les bambes (o bé es vesteixen amb camisa, pantalons dels diumenges, sabates i ben complementats amb un barret, que a la “Maratón” tot és permés) i amb el dorsal al pit es decideixen a assolir aquest repte. I és que la cursa del Tall Britànic és (permeteu-me la hipèrbole) la festa major de l’esport a casa nostra, però no és pas fàcil no!

I és que el recorregut és dur per estrenar-se, amb les pujades a Montjuic, que un any o altre ens han fet caminar a molts de nosaltres. Però tot el que té de dur ho té també de maco! I amb una gran recompensa, córrer per l’estadi olímpic, ja ho sabem, tan pels que tenen la sort de fer-ho per “la corda” com els que el disfruten fent-se una foto per immortalitzar el moment. Així que al final, i per l’ambient que la rodeja, acaba sent la cursa per a tothom, 72.426 persones ho avalen aquest any i 2.108.050 participants en les 36 edicions, tela!

1797501_10203370683616495_264882073040063469_n

Tot i que el dia anterior molts masques ja van disfrutar d’una cursa (la de MediJocs, també altament recomanable pel que m’han dit!), no van voler perdre’s aquest clàssic. Ni el masca més “animal” es va voler perdre l’ocasió de fer doblet, aquests masques… A aquesta base ens vam afegir unes quantes samarretes liles més i vet-ho aquí, ja tenim la foto de la grupeta a Casp amb Passeig de Gràcia! Tan diferent és aquesta cursa que l’escalfament passa a un segon pla i trobar-te a amics i coneguts és l’important, que bé veure-us, espero que compartim aviat més km’s corrent (o prenent quelcom a faltar de km’s que estem a la cursa del Corte Inglés!).

Malgrat que és una cursa amb una repercussió internacional i hi ha corredors que breguen i preparen a consciència (altres mai faran la “Maratón”) deixareu que pel seu caràcter festiu, passi de puntetes sobre el tema competitiu. De tota manera, com que tenim el “pique sano” i també ens agrada arribar el més endavant possible, sobretot respecte els companys masques, podeu consultar les classificacions dels nostres arribats aquí: http://www.xipsgrocs.cat/resultats/36a-cursa-el-corte-ingles?page=1&nresult=50&ordre=-1&ordre_camp=0&dorsal=&nom=&cognom=&cerca=cerca&club=masques&sexe=-1&categoria=-1.

DSC06710

I si encara penseu que no hi ha competitivitat, veieu la sortida, el #FerUnEsprintALaSortidaIAguantar està guanyant adeptes, hi ha lluita per ser el primer en arribar a carrer Aragó! Serà per por a la llegendària entrada de corredors i caminants (entre els que es troben els temuts avis ninja) en aquesta via? Per cert, arribats en aquest punt, crec que cal trencar una llança a favor de l’organització, que se’n surt elegantment d’un esdeveniment de tals magnituds, i que va reduïnt conflictes com el citat de la incorporació de participants (retalladors!). Just acabar vam estar comentant aquesta sensació, i pel que he llegit després es veu que va ser gràcies a la feina dels voluntaris presents, #OleVosaltres, espero que algun any sigui per la conscienciació de la gent, doncs els primers que es posen en perill son a ells mateixos!

També un aplaudiment pel públic! Que encara que Montjuic és una zona un xic solitària, el poc que hi havia (més present a la ciutat) animava amb ganes, i això que aquest dia tenien feina amb la gentada que erem! I no hi ha res com saber que a Pelai trobaràs l’Animadora amb majúscules, crec que el crit de “Masques!!” fa que tots arribem als darrers metres de la cursa amb un somriure d’orella a orella… Com el que duia l’Aaron, quina gran cursa nano, poc a poc i bona lletra! Una bona cara que també duien molts més masques! A més que carai, com posar-ne de dolenta si aquí si es vol caminar es camina i ja està? 😉

IMG_0541

Per acabar, voldria destacar el, per mi, trio d’asos de CCI d’enguany. El primer d’ells… en Ruben! Primer cop que feia una cursa tan llarga, i amb una bona llebre aconsegueix fer-la en menys d’una hora, genial nano! I després dos corredors que em van donar matarile… El Calvo demostra que el post-marató li està sentant bé i pujant a l’estadi dóna un cop de puny sobre la taula que em deixa sense resposta, #BravoBravoBravo! I per altra banda el Toni, en el podi l’anterior setmana, aquesta se’n va des de l’inici en una aventura en solitari i aconsegueix duur-la a bon port. Estàs molt fort company, el repte que tu i jo sabem caurà més aviat que tard!

I aquí acaba la crònica d’enguany, gràcies per fer-ne d’aquesta nova edició una gran experiència un cop més! I felicitats per assolir de nou el repte, demostrant que si, que ens cuidem, i que si volem tot és possible. Així que, que millor que acabar-ho de millor de les maneres, corrent? Quan em diguin d’anar al centre ja tinc una nova ruta assajada jajaja. Grans Bego, Ferran, Navete i David, grans masques!

 

 

You may also like...

1 Response

  1. orozco ha dit:

    Felicitats a tothom i sobre tot a l’animadora del carrer Pelai, els seus crits eren cants de sirenes en els últims metres finals.

Deixa un comentari