Avui diumenge 24 de Novembre s’ha celebrat la 22a edició de la Mitja marató de Tarragona i la segona edició dels 10 qms. I uns quants masques s’han apropat a la ciutat imperial amb diferents objectius. Cursa molt ben organitzada, bon circuit, molt bona atenció al corredor, gran coca i...
Posició 3333 absoluta, 848 de la categoria. 50’05 als 10k, 1h46′ als 21k, 2h35′ als 30k i 3h44′ al final. Quina passada!
Gran jornada plena de satisfaccions. Marató molt recomenable, molt plana, ràpida, plena d’avituallaments, una ciutat animant i finalment és econòmica.
El meu objectiu marcat a finals d’any va ser acompanyar a una persona que m’ha fet enamorar de nou el running i veure-ho d’una altra manera es tracta de la Maje, parella d’un olímpic de marató (no cal especificar noms, oi?) i campiona d’Espanya d’ultrafons, la qual és amiga molt especial i la persona que em va dir: “hay o no hay h….. para venirte a Sevilla?” I clar un que no n’aprèn mai i que és un facilon va acceptar. La intenció era fer 4h.
Amb el pas dels dies cau també els 101 de Ronda i per preparar-la la Marató de la Vall de Congost. Tot això ha estat provocat per una noia!? Un facilon jajaja
Però a mesura que van passant els dies i els km la marató de Sevilla prenia forma i els temps anaven millorant amb el que es rebaixa a 3h50. Fem entrenaments a BCN, València i sumem més km fins que 1 setmana abans em rebaixen a 3h40. El dia abans 3.30h jo acollonit!!! Mentre el cangueli!!!
Anem cap a l’estadi de la Cartuja, caos d’organització tot estret, cues per deixar la bossa i manca de lloc per canviar-se, 7500 persones demanen pas al mateix moment. Queden 5 minuts. Anem tirant al nostre calaix de sortida. Em trobo coneguts de les maratons com el sombrilla amb 178 maratons i altres personatges peculiars. Col•loquem al nostre calaix de més de 4h.
Ens donen el tret de sortida! Sortim a 4.50 el km així varis quilòmetres, jo acollonit per què no crec que aguanti més del 30 a aquest ritme, anem avançant corredors. Les sensacions són bones em trobo molt bé. Anem a bon ritme fins passada la mitja marató. Allà baixem ritme ens mantenim a més de 5.20 i anem baixant ritme fins que ens mantenim. Sumem km. Les cames estan bé, massa bé, vull augmentar ritme però la missió és acompanyar la Maje. Durant el recorregut Sevilla es tira al carrer, jo animant al públic i molt content, radiant, amb ganes de seguir, de sumar km. Amb bona hidratació i gels aconsegueixo arribar al 41 esplèndid i ara si venen les emocions, el sacrifici, l’esforç acumulat, la ràbia per certs problemes personals dels últims mesos i dies. Apretem anem a 4.30 novament. Els últims 200mt són dins l’estadi, esprintem, Chema Martinez estava animant ens saluda i seguim sprintant i entrem a meta. Aquest cop no m’arrastro sino que entro saltant. Un salt que diu molt. Al final objectiu aconseguit acabar el més bé possible i així ha estat. Bones sensacions!
Gràcies Masques pels vostres consells i ara a pensar amb la marató de la Vall de Congost aquesta cursa sí que em posarà a lloc per preparar els 101 de Ronda!
Bon dia masques!
L’any passat va nèixer aquesta cursa badalonina amb l’esperit d’oferir als corredors un bon test a tres setmanes vista pel gran objectiu de molts d’ells: la Marató de Barcelona. Els que vam ser-hi vam poder veure que si! Que havia nascut una gran idea cuidada amb cura, però quan un esdeveniment comença amb bon peu i deixa gran sabor de boca no és tan senzill encarar la segona edició… Però que millor que fins a 18 masques prenent-ne part per fer una bona “review”!
Total, que ben d’hora ben d’hora, ens trobem al metro un bon grapat de masques i també un company d’uni, el Pablo, que quan es posa a fer una cursa no es posa per qualsevol cosa! Aquest és un avantatge que tenim de les curses que organitza Badalona, que en pocs anys s’estàn convertint en un referent a casa nostra, que en no res estem a la línia de sortida al barri de Gorg amb el metro de la L10. Potser per això només baixar del tren tenim el primer cop d’efecte, el kaiser dona mitja volta i se’n torna a casa el rellotge, aquest paio no en tenia prou amb fer 30km que ja comença la cursa de ben abans!
Només arribar ens trobem alguns canvis respecte l’edició de l’any anterior, la logística de la cursa es situa ara en el Pavelló Olímpic i no en el Centre Comercial Màgic, el que crec que és tot un encert, amb millors instal·lacions i a tocar de la sortida. Si que és cert que la bossa del corredor ha tingut una davallada, encara que sigui el que menys valorem i que al guardarroba s’hi va fer cua, però és normal si amb el dia frescot que feia tothom ens esperàvem fins a darrera hora per canviar-nos! Això si, de fruita i beguda no en faltaven, i pel que m’han explicat donaven gels i tot, i no, no son els pares…
I és que feia un “biruji” a la sortida! Ja es nota en la fotografia de família (quina expectació generem, 3 fotògrafs a la vegada volen captar la instantània!), excepte uns pocs masques molt mascles abunden les malles i samarretes llargs, bufs i fins i tot guants… Així correrem una mica més, ni que sigui per arribar abans a meta i posar-nos alguna cosa calenteta a sobre! Escalfant trobem un termòmetre i confirmem la sensació tèrmica, 3 graus amb un vent de cara que bufffff. Així que anem cap als calaixos, aquí totalment lliures, la mentalitat d’entrenament de la maratest fa que cadascú sigui conscient del ritme que vol portar, a per una mica de calor humana i a esperar el tret de sortida!
Curiosament aquest es retarda més del que tenia previst, ja que la guàrdia urbana no havia tancat tot el circuit. Evidentment no ens ve de cinc minuts més, hem vingut a passar-ho bé i això no ens xafarà la guitarra. Però si que caldria haver estat més prudent i comunicar-ho als corredors abans de posar-se a ballar el gangam style… això si, deixeu-me dir que els speakers van procurar en tot moment que el ritme no decaigués i van animar a tots i cadascun dels participants, i sentir que la llista de reproducció de la matinal era exactament la que els hi havien proposat els participants dies abans no té preu.
Com ja sabreu la Maratest no es tracta d’una sola cursa, sino de dues paraleles: una de 30km i l’altra de 15km. I que ha experimentat un gran creixement arribant fins al 3300 corredors. Doncs bé, les dues coses sumen i resulta que en els primers metres ja ens trobem amb un lloc conflictiu, ja que sols girar la recta de sortida el carrer s’estreta i és difícil encabir tot el gruix de corredors, i pel que he llegit també el km8-9 (anada i tornada a Montgat) el camí anava ben ple… Així doncs, la cursa no pot seguir creixent de forma indiscriminada, sino l’entrenament de qualitat es convertirà en un suplici, sobretot per aquells que volguin seguir les llebres. I parlant del circuit en si, el vaig trobar molt més ràpid que l’any passat, amb més rectes llargues i menys pujades i baixades, encara que els darrers 3kms si que tenen alguns petits tobogans.
I ja sense més dilació centrem-nos en el tema cursa que és el que ens porta aquí! A la de 15km teníem tres representants: el johnybrutus, el miquel i qui subscriu aquesta crònica. Del primer que dir, si ell mateix ens mostra en l’anterior post com s’ha trobat aquest diumenge, torna després d’uns dies on amb prou feines si ha pogut còrrer i es casca un tiempazo! I no tenint-ne prou s’espera al segon en qüestió i junts es marquen un sprint final després del seu viatge en barqueta, aquests si que son dos masques! Bé Miquel, bé, conec algú que pensarà en reptes més grans d’aquí a no gaire…
En el meu cas us confessaré un secret, després de la bona experiència de la BDN running vaig estar procurar convèncer al Ferran que sortissim plegats a la Maratest. “Ui noooo, aniràs molt ràpid!” em deia. Però vet aquí que més enllà de la meitat del recorregut, a la tornada de Montgat, ens trobem corrent plegats i comptant “Vaig el 9é en la cursa de 30 i els 5 primers tampoc estan tan lluny…” i l’altre “només en tinc 22 al davant, si en passo 3 em casco un top20 i més feliç que unes pasqües!”. Increible el “subidón” en aquests metres, buscant samarretes liles a l’altra banda de la carretera i rebent i donant uns ànims que et feien anar encara una mica més de pressa, sou molt grans!
Ara bé, ja apropant-nos al pas pel km 10 un dels dos va anar-se directament cap al seu pensament i l’altre diguessim que es va quedar regulant (a 4! a 4!) :P. I és que amb tot, vaig creuar la meta més feliç que unes pasqües tot i això per les sensacions i per haver assolit els objectius, novament disfrutant de la boníssima companyia del Ferran, llàstima no poder-la fer durar una mica més. Però vaja, d’aquest noi millor us en parlo una mica més endavant, perquè això es mereix un capítol a part.
Resum resultats 15k
Fandes -> 58:51
Johnybrutus -> 1:06:20
Miquel -> 1:17:53
Després d’aquest diumenge ha quedat demostrat que sota aquesta façana d’iceman s’hi amaga un animal de sang calenta! En una cursa en progressió acaba 6é de la cursa de 30km, a un ritme força més alt del previst a la sortida, i amb unes energies i una cara a la línia de meta que ho diu tot. No m’extranya que en alguns moments de la cursa la fotògrafa oficial no et pogués seguir el ritme! Mític el moment en que encara a 500 metres de l’arribada l’speaker ja l’anuncia amb allò de “al fons veiem la samarreta lila dels masques de Sant Andreu, és en Ferran Betlloch, un gran!”.
Fins a 14 valents masques van acabar la cursa de 30km, així que em disculpareu si no entro en detall en la cursa de tots vosaltres, us animo a que compartiu les vostres impressions! Amb tot, deixeu-me destacar dos valors fixos com son el Lluc i l’Anxo, que sempre saben quin és el ritme que han de duur. O parlar del Tonino no deixa de sorprendre’ns tampoc, no deixa d’avançar endavant! Un altre rellotge és el Bernie, no te’n calen dos, el ritme ja el duus al cos! Quines dos setmanes seguides que t’has “cascat”.
Dos masques que tenien la maratest com una bona prova de foc pel dia 17, el Reboll i la Bego, poden estar ben tranquils amb una cursa així es veu que van pel bon camí. Sergio i Jaumega, vosaltres si que us munteu bé això de les barquetes, que n’aprenguin! Genial ha estat poder animar-vos a meitat de cursa, en general puc dir que ha estat la cursa dels somriures, ole vosaltres Pinell, Guepardofi, Kaiser i Juanro! També us veig molt i molt bé.
Resum resultats 30k
Ferran -> 1:55:18
Lluc -> 2:04:18
Anxo -> 2:04:51
Xavi -> 2:11:34
Tonino -> 2:14:20
Bernie -> 2:19:30
Reboll -> 2:20:11
Begoña -> 2:32.55
Sergi -> 2:33:43
Jaumega -> 2:34:20
Pinell -> 2:36:15
Guepardofi -> 2:39:01
Kaiser -> 2:44:51
Juanro -> 2:47:33
Pinipon -> 3:14:19
Però no tot son somriures, Xavi espero que hagi quedat en no res l’ensurt, que has de donar espectacle!, que el patiment del pinipon no fos massa, fer 30km’s ja és un bon indicador!, i que David et pguis recuperar per la Marató de Barcelona, vull veure’t a la línia de sortida i a la línia d’arribada! També m’enrecordo d’una masca que està tornant, la Leo, i del Navete, que no sigui res aquesta parada obligada, desitjo veure’t el dia 17 com a molts de vosaltres aconseguint el vostre gran objectiu. Ja queda poc, el #roadtomarathon ja l’heu fet, ara toca el #DescomptantDiesMarató, perquè aquell serà un gran dia!
I avui dimarts a pel darrer entrenament d’aquest cicle i seguir-vos a les curses i al bloc… amb enveja sana, i segur que amb energies renovades per tornar a compartir km’s! #queelritmonopare!
Bon dia a tothom…
Despres de la tirada llarga del maratest de 15km, que m’ha agradat, voldria prova amb una mitja i res aprofito aquest espai per solicitar informacio de si aneu o anem com a club alguna mitja i apuntarma per prova sort.
Ho sento pe…
