Category: Atletisme

PERDONEU QUE LA CRÒNICA HAGI TRIGAT TANT, a partir dels 30 no es tenen ressaques es tenen convalecències… i avui, per fi, ja sóc persona!

El passat dissabte 22, es va celebrar el primer sopar masca i, com no podia ser d’una altra manera, tambè un nou repte: qui guanyarà els iogurins o els veteranos?  Els iogus ens passen la mà per la cara a les curses de 10 qms, d’acord, però els haviem de portar al nostre terreny… LA MARATÓ!

QUILÒMETRES DEL 0 AL 10:

Tot va començar amb un entreno a les 18:00 que -segons el presi- era per tots els nivells, la paraula CALVO…KABRON!!! es va sentir un parell de vegades, oi Leo i Juanro? es va arribar a demanar la seva dimissió… El Lémur Lila va pendre nota. Una pujadeta a Torre Baró per la banda dura (hi ha un parell de corves en les que perds la fe) i una baixada endiablada a 2:40… la gent ens mirava raro, que cony ens va agafar al final? calia aquell esprint fent parar els cotxes?

QUILÒMETRES DEL 10 AL 20:

Un cop acabat l’entreno i ja dutxadets va arribar el sopar al Michael’s Tavern, a les 21:30 era la convocatòria oficial… a l’arribar ja hi havia alguns masques que havien començat a hidratar-se una mica abans (oi Javi, Alejo i Bob?). Poc a poc van anar arribant masques al local…algunes baixes d’última hora i alguna incorporació per intentar reforçar cada equip, va fer que ens juntessim uns 30 masques al local.

És aquí on va destapar la tàctica que volien utilitzar els iogus: mentre els veteranos teniem sempre “suc de civada” a la mà, els jovenets naven fent cocacoles i aigüetes (voleu ganxitos i bocates de nocilla? això sembla una festa infantil!!!) es volien reservar… aix la canalla!

El sopar una mica escàs, tot s’ha de dir, déu meu quina quantitat de menjar!!!! allà no paraven de sortir plats!!! que alguien pare esto por dios!!!!. Entre birres, braves, morcilles… es va anar fent l’hora del cava (cava que aniria apareixent durant la nit oi Reboll?) i dels cafes… ens vam plantar a les 24:00 sense adonar-nos!

MITJA MARATÓ:

És aquí on es comença a definir si arribaràs bè a meta o no. Uns quants cadàvers al sortir del Michael´s, la marató no està feta per tothom. El Javi i el Juan (veteranos per excelència del club) fan “un Javi” i mentre uns quants masques van cap al metro ells es queden al Michael’s fent uns Gins…

QUILÒMETRE 30:

Abans d’entrar a Razz passem per l’avituallament més important de la marató, uns xupitos i una birreta pels veteranos i un powerade raro (vodka amb kiwi pels iogurins, que cosas más raras estan de moda ahora). ja només queden 12 valents i valentes… la marató posa a tothom al seu lloc. És aquí on el Marc Serra té un moment de bajón important, però el recuperem a temps (no estaba muerto no que estaba de parranda)

QUILÒMETRES DEL 30 AL 40:

Ens posem a la cua del Razz (aquí alguns ja hem estat quan li deien Zeleste…) i els iogus tenen por per si no els deixen entrar (ja heu portat el DNI i l’autorització dels pares?). Entrem tots i totes i com en les bones maratons, tothom agafa el seu ritme… en algun moment algú es perd, però ens agrupem a l’alçada del quilometre 35  quan un gran grup de música ens dóna el subidón que necessitavem. Arribats al quilómetre 38 (ja són les 5 de la matinada) venen els iogus amb el cap cot i ens diuen :”d’acord, heu guanyat, nem a dormir” SEEE SEEEE SEEEEE! L’HOME DEL MAZO ha aparegut!!!!

QUILÒMETRES 40 A 42’195:

Amb un gran somriure enfilem Paral.lel (els dos últims quilometres són per disfrutar-los) i abraçats agafem el metro amb la sensació de la feina ben feta. Hem derrotat a la marató i als iogus, hem posat les coses al seu lloc.

Ens veiem a les curses, on la història serà una altra!

Aprofito per desitjar BONES FESTES A TOTS!

Aquest passat diumenge, 3 masques (Navete, Pinell i un servidor) amb ganes de sumar kilòmetres a les cames i descobrir una nova cursa, es van dirigir cap a la comarca del Garraf per fer la Mitja Marató de Vilanova i la Geltrú. Cal dir que el dia va ser excel·lent i va acompanyar moltíssim a l’hora de córrer, l’única pega poser el vent que feia en alguns moments.

Es tracta d’una cursa amb un caliu especial per part de l’organització i els voluntaris, un tracte molt bo cap als corredors i un recorregut que no és del tot planer, uns quants tobogans entre el km 15 i 18 van fer que més d’un pensés en una possible visita de “l’home del mazo” que sortosament no es va acabar produïnt…

Centrant-nos en la cursa, direm que

NAVETE 01:26:42

El senyor Navete es va sortir (com últimament és habitual) i es va marcar una MMP que supera (per uns segons) la millor marca patatil en Mitja Marató… No és per encendre polèmiques, pero com diria el mític José María Garcia Butanito, “Ojo al dato…”

PINELL 01:43:31

KAISER 01:43:31

El Pinell, fent gala de la seva fama, va fer “un Pinell” en tota regla (llebre de luxe) acompanyant-me tota la cursa per ajudar-me a fer MMP, frenant-me quan convenia per culpa de “motivacions externes” (bàsicament noies maques que m’avançaven) i tirant-me de les orelles quan no podia més (especialment la pujadeta del darrer km). Com a resultat MMP baixant 4 minuts i mig. No em puc queixar!!!

Per tant, com a valoració final direm que va ser una cursa d’allò més entretinguda que sense tenir el glamour d’altres mitges com Granollers o Mataró, recomanem fer de cara a anys propers.

L’únic aspecte per millorar, una mica de cua a l’arribada per recollir bossa, begudes, etc, però pel que fa a la resta, valoració molt positiva!!

Kaiser.

Aquet matí cinc agossarats masques hem desafiat l’hivern, el fred i la neu per…. ejem! ens hem axecat amb un día tant maco que hem decidit fer una cursa i donar-ho tot avans de la ingesta massiva de polvorons, caves y galls dindis a casa de les nostres pares. Alguns feia anys que no tornabem al campus de Bellaterra, altres tornarán dilluns, juas, juas! Tots teniem un objectiu prefixat: El Reboll marca o muerte com sempre, en Ferrán gregari de luxe d’en Reboll, Marc a pillar totes les copes possibles avans de cumplir els 20 tacos, i Joan i Rubén a fer-la per primera vegada i gaudir del campus universitari. Una cursa maca, amb poca gent (500 inscrits), sense aglomeracions de cap mena, el WC’s portàtils sense cues, i sortint de primera línea. El paradís masca! A més fotos gratis per a tots  el mateix día i una bossa de regals molt xula – A destacar dos pujades brutals, una de uns 800 metres al km. 2 i altre de 1000 metres al km. 4. Per cert, els diners de la cursa abanen destinats a la marató de TV3 d’enguany.

Els temps mascas:

Carles Reboll y Ferran Betlloch, 19:20 min., 10ens. classificats a senior masculí. On es el límit d’aquests runners?

Marc Serra, 19:35 min., 2on. classificat a sub-20, podi i copa!! Quan va terminar ni suava, impressionant!

Joan Rodriguez: 25:00, 10é classificat a Master 50. Va necessitar bicarbonat per empassar-se les dues pujades de la cursa!

Rubén Rodríguez: 27:50, baixant quasi 3 minuts el record de Sant Andreu!

Es un placer y un honor de poder pertenecer a un club de atletismo con tanto nivel y linajecomo este…

Jajajajajaja que pedante….jajajaaaj Wola!!!!

Me presento soy Johnatan Quesada, mi seudonimo me he puesto johnybrutus, es una larga historia desde peke… pero weno los amigos me llaman johna asi que ya sabeis, si he tardado en saludar y presentarme lo siento pero llevo un mes algo liadito pero “el calvo” Sir Victor (jejeje) sabe que ando desde ya hace mucho tiempo detras de entrar en el club y ahora gracias a el y otro compi…..GRACIAS!!!!!…..ya pertenezco a vosotros!!!

La verdad que no se que mas deciros espero poder ir viendo a todos en los entrenos que pueda ir y en las cursas.

 Mañana corro en RACC, estare tambien en la sansilvestre del Masnou y Nassos 2012, la lastima que ya estoy tambien en la de sant marti pero espero poder tener camiseta antes y asi lucirla mientras para que me podais ir identificando voy con un buff color naranja en la cabeza.

bueno un abrazo muy muy fuerte a todos.