sopar cloenda 2012 (fracàs dels iogurins)
PERDONEU QUE LA CRÒNICA HAGI TRIGAT TANT, a partir dels 30 no es tenen ressaques es tenen convalecències… i avui, per fi, ja sóc persona!
El passat dissabte 22, es va celebrar el primer sopar masca i, com no podia ser d’una altra manera, tambè un nou repte: qui guanyarà els iogurins o els veteranos? Els iogus ens passen la mà per la cara a les curses de 10 qms, d’acord, però els haviem de portar al nostre terreny… LA MARATÓ!
QUILÒMETRES DEL 0 AL 10:
Tot va començar amb un entreno a les 18:00 que -segons el presi- era per tots els nivells, la paraula CALVO…KABRON!!! es va sentir un parell de vegades, oi Leo i Juanro? es va arribar a demanar la seva dimissió… El Lémur Lila va pendre nota. Una pujadeta a Torre Baró per la banda dura (hi ha un parell de corves en les que perds la fe) i una baixada endiablada a 2:40… la gent ens mirava raro, que cony ens va agafar al final? calia aquell esprint fent parar els cotxes?
QUILÒMETRES DEL 10 AL 20:
Un cop acabat l’entreno i ja dutxadets va arribar el sopar al Michael’s Tavern, a les 21:30 era la convocatòria oficial… a l’arribar ja hi havia alguns masques que havien començat a hidratar-se una mica abans (oi Javi, Alejo i Bob?). Poc a poc van anar arribant masques al local…algunes baixes d’última hora i alguna incorporació per intentar reforçar cada equip, va fer que ens juntessim uns 30 masques al local.
És aquí on va destapar la tàctica que volien utilitzar els iogus: mentre els veteranos teniem sempre “suc de civada” a la mà, els jovenets naven fent cocacoles i aigüetes (voleu ganxitos i bocates de nocilla? això sembla una festa infantil!!!) es volien reservar… aix la canalla!
El sopar una mica escàs, tot s’ha de dir, déu meu quina quantitat de menjar!!!! allà no paraven de sortir plats!!! que alguien pare esto por dios!!!!. Entre birres, braves, morcilles… es va anar fent l’hora del cava (cava que aniria apareixent durant la nit oi Reboll?) i dels cafes… ens vam plantar a les 24:00 sense adonar-nos!
MITJA MARATÓ:
És aquí on es comença a definir si arribaràs bè a meta o no. Uns quants cadàvers al sortir del Michael´s, la marató no està feta per tothom. El Javi i el Juan (veteranos per excelència del club) fan “un Javi” i mentre uns quants masques van cap al metro ells es queden al Michael’s fent uns Gins…
QUILÒMETRE 30:
Abans d’entrar a Razz passem per l’avituallament més important de la marató, uns xupitos i una birreta pels veteranos i un powerade raro (vodka amb kiwi pels iogurins, que cosas más raras estan de moda ahora). ja només queden 12 valents i valentes… la marató posa a tothom al seu lloc. És aquí on el Marc Serra té un moment de bajón important, però el recuperem a temps (no estaba muerto no que estaba de parranda)
QUILÒMETRES DEL 30 AL 40:
Ens posem a la cua del Razz (aquí alguns ja hem estat quan li deien Zeleste…) i els iogus tenen por per si no els deixen entrar (ja heu portat el DNI i l’autorització dels pares?). Entrem tots i totes i com en les bones maratons, tothom agafa el seu ritme… en algun moment algú es perd, però ens agrupem a l’alçada del quilometre 35 quan un gran grup de música ens dóna el subidón que necessitavem. Arribats al quilómetre 38 (ja són les 5 de la matinada) venen els iogus amb el cap cot i ens diuen :”d’acord, heu guanyat, nem a dormir” SEEE SEEEE SEEEEE! L’HOME DEL MAZO ha aparegut!!!!
QUILÒMETRES 40 A 42’195:
Amb un gran somriure enfilem Paral.lel (els dos últims quilometres són per disfrutar-los) i abraçats agafem el metro amb la sensació de la feina ben feta. Hem derrotat a la marató i als iogus, hem posat les coses al seu lloc.
Ens veiem a les curses, on la història serà una altra!
Aprofito per desitjar BONES FESTES A TOTS!