Aquest cap de setmana tres masques s’han apropat a aquesta bonica població del Garraf, a fer la seva mitja marató, on s’han trobat una inmillorable organització al capdavant de una de les mitges clasiques, amb un circuit de dos voltes molt ben estudiat i que conjuntament amb un bon servei...
Sempre m’agrada aprofitar les vacances fent el més m’agrada, fent esport, sortint a entrenar pels matins mentre les meves nenes dormen. Tot això està molt bé, però de tant en tant ve de gust sentir els nervis de la competició, marcar-se un repte, per no caure en temptacions poc saludables,...
Com a la Sagrera, el fred va ser el principal protagonista del mati, 4° al arribar a Mataro, i 6° a la sortida.
Aquesta es una de les clàssiques del circuit de mitjes maratons, cal dir que les 2100 inscripcions es van esgotar en nomes 12 hores, tot degut a la bona organització i la bossa de productes de neteja que facilita el patrocinador P&G.
Bon servei d’autobusos que ens van portar des de Mataró-Parc fins al pavelló proper a la sortida, on estaven els vestidors, guarda-roba i recollida de dorsals.
Desprès de l’escalfament imprescindible per a treure’ns el fred i posar-nos en marxa, sortim plegats pero amb objectius diversos, el David es deixa el rellotge i el xip a casa, amb lo qual es pren la mitja com a entrenament de resistència de cara a acumular kilòmetres per la propera Marató de Barcelona. Per a mi al ser la primera mitja de la temporada, m’havia marcat l’objectiu de baixar de 1h 45′.
Sortida força multitudinària amb 2500 corredors, que fan que els primers kilòmetres per els carrers estrets del centre Mataró, sigui difícil córrer a un ritme còmode, tot i així en surten bons parcialsper sota de l’objectiu de 5’/km.
Desprès arribem a la zona de passeig marítim i carretera nacional, on ja agafo ritme de creuer i amb els ànims que ens anem donant mútuament quan ens anem creuant els tres masques, se’m passa per el cap fer un sub 1h40′ i així apropar-me a MMP, però la cosa comença a pintar malament cap al km 17 on ja es fa evident l’esgotament i costa mantenir el ritme.
Remarcar que en aquesta zona del polígon industrial on el circuit deixar de ser lineal van aparèixer els famosos “retalladors”, sembla que aquesta tendència va a mes, ja que n’hi havien mes retallant trajecte per la vorera que els “raros” que anàvem per l’asfalt.
Per acabar de rematar s’arriba al km 19,5 on comença la fatídica pujada fins l’arribada de la qual ja vaig ser avisat per el “presi”, on s’ajunten tots els factors, vaig tiran com puc i acabo amb un temps final de 1h42’23”. En definitiva temps acceptable per ser la primera mitja de la temporada.
El David acaba amb lleugeres molèsties al genoll amb un temps de 1h53′.
